L’Espanyol no vol ser el convidat de pedra de la festa del Bernabéu

BarcelonaL’Espanyol tindrà aquest dissabte (M. LaLiga, 16.15 h), una oportunitat d’or per assaltar un dels pocs estadis de Primera Divisió on encara no coneix la victòria en aquest segle XXI: el Santiago Bernabéu. Els altres dos són el Martínez Valero i el Nuevo Mirandilla, on no guanyen des de la dècada dels vuitanta perquè tant l’Elx com el Cadis han estat llargues etapes lluny de la Primera Divisió. Que encara calgui remuntar-se al doblet que Jordi Lardín va firmar el 1996 per recuperar el darrer triomf blanc-i-blau al feu blanc confirma que, en les últimes dècades, a l’Espanyol no li ha anat gens bé a l’estadi del Reial Madrid. La temporada 1995-96, per cert, va ser l'última en què el conjunt periquito va guanyar als blancs en els dos partits de Lliga (a més d'un de Copa del Rei). Una fita que es podria repetir aquest cap de setmana.

Els de Vicente Moreno no volen ser el convidat de pedra i intentaran repetir la gesta de la primera volta i ajornar la festa blanca. I és que els de Carlo Ancelotti en tindran prou amb obtenir un punt en les pròximes cinc jornades, per sumar la seva 35a Lliga espanyola. Els blancs saben que, passi el que passi aquest cap de setmana, el títol serà seu. En té especials ganes el públic del Santiago Bernabéu, que no té l’ocasió de celebrar un títol de Lliga, in situ, des de la temporada 2016-17. L’afició blanca no va poder viure des de les grades la darrera Lliga que va aconseguir el seu equip (2019-20) perquè aquella temporada va resoldre’s sense públic als camps, per la pandèmia, i el Reial Madrid va finalitzar el curs a l’Alfredo di Stéfano. 

La possibilitat de celebrar el títol davant de la seva afició –i, de retruc, de provocar que l’Atlètic de Madrid li faci el passadís al Wanda Metropolitano el cap de setmana vinent– serà un al·licient per als blancs de cara a un partit que, tot sigui dit, els fa força nosa al calendari. I és que, com no pot ser d’altra manera, el Reial Madrid afrontarà aquest duel amb la ment centrada en un altre rival: el Manchester City. 

Els blancs afrontaran dimecres vinent la tornada de les semifinals de la Champions League, on hauran de capgirar el 4-3 obtingut a l’Etihad Stadium si volen un bitllet per a la gran final de París. Això provocarà que Ancelotti sacsegi l’equip i reservi el seu onze de gala. No arriscarà el més mínim, el tècnic italià, i donarà l’alternativa a un fons d’armari que, tot sigui dit, té prou nivell per generar-li diversos maldecaps a un Espanyol que, a banda de l’honor, en aquest tram final de curs encara es jugarà un bon grapat d’euros en funció de la seva posició final. 

L’estrena de RDT al Bernabéu

Si algun jugador blanc-i-blau deu tenir ganes de reivindicar-se a l’estadi madridista aquest és, segur, Raúl de Tomás, que tot i haver competit uns quants anys a les categories inferiors del conjunt blanc, mai va arribar a debutar al Santiago Bernabéu. “Afronto aquesta estrena amb molta il·lusió. Els anys que vaig estar-hi no vaig tenir la sort de jugar-hi, només d’entrenar-m'hi i d’anar convocat en un Trofeu Santiago Bernabéu en què no vaig poder jugar. Serà bonic, tenint en compte el meu passat”, va admetre dijous RDT. 

L’únic partit oficial que va arribar a jugar amb el primer equip, de fet, va ser curiosament un enfrontament de Copa del Rei el 2014 a l’RCDE Stadium contra el Cornellà. Ancelotti, que aleshores vivia la seva etapa al capdavant del club blanc, va ser qui li va donar l’oportunitat quan quedava un quart d’hora de joc. En el mateix instant que donava l’alternativa al madrileny, el tècnic italià va retirar de la gespa un Karim Benzema que, vuit anys després, és l’únic jugador de Primera que ha aconseguit marcar més gols (25) que RDT (15). “Ha demostrat que pot ser un candidat a la Pilota d’Or, me n’alegro per ell”, va elogiar-lo el madrileny.