BARÇA
Esports 18/05/2020

'El cas Rosell', la crònica d'una injustícia que permet intuir un any electoral dur

El periodista responsable del documental no va voler firmar-lo

5 min
Sandro Rosell, al documental de TV3 sobre el seu empresonament

BarcelonaTelevisió de Catalunya va emetre ahir diumenge El cas Rosell, un documental que reconstrueix els gairebé dos anys que l’expresident del Barça Sandro Rosell i el seu soci Joan Besolí van passar en presó preventiva abans de quedar absolts. Un treball que havia aixecat polseguera els dies anteriors a la seva emissió, ja que el seu director, Víctor Lavagnini, va negar-se a firmar-lo arran del que considera un acte de “censura informativa” per part de la direcció de TV3.

Després de treballar en el projecte durant mesos, Lavagnini va mostrar la seva decepció al veure com, malgrat que les seves converses gravades amb Rosell eren anteriors a les que l'expresident blaugrana va fer amb el periodista Jordi Évole per a Lo de Évole, de La Sexta, s'emetia abans aquest programa que el seu. Lavagnini, que té una molt bona relació personal amb Sandro Rosell, va fer servir les xarxes per queixar-se per la falta de data d'emissió, i finalment va enviar una carta aquesta última setmana al director de la casa, Vicent Sanchis, en què lamentava que se li hagi imposat “l’eliminació d’un fragment que forma part de la mateixa causa judicial” i que fa referència a Mediapro, a més d'un epíleg consistent en “una reflexió en veu en off de Sandro Rosell” extreta del seu llibre Una forta abraçada. El periodista, a més, acusa de “mala praxi” el cap d’informatius, David Bassa. El Consell Professional va considerar que la decisió de Lavagnini de no firmar el documental “està justificada, atès que no comparteix les esmenes que se li demanen des de la direcció d’esports”, però no hi va veure un acte de censura perquè, diu, els canvis “no alteren la tesi del documental”.

El documental de Lavagnini mostra amb cura un cas que s'ha convertit en una de les grans injustícies judicials dels últims anys. Sandro Rosell va passar-se vint-i-dos mesos privat de llibertat per un presumpte delicte de blanqueig de capitals que no es va demostrar. Aquest cas també va afectar el seu amic i soci Joan Besolí: el seu fill va estar malalt i ell no va poder sortir de la presó per estar al seu costat per uns fets que no es demostrarien mai. Rosell ja havia admès al programa Lo de Évole que sent "ressentiment" cap a la jutge Lamela, a qui acusa de "prevaricar" i "ser una persona absolutament inhumana". De fet, vol portar-la a la justícia.

Rosell va ser acusat de cobrar comissions il·legals i blanquejar diners pels drets audiovisuals de 24 partits de la selecció brasilera de futbol, unes negociacions entre l’empresa ISE i la Confederació Brasilera de Futbol que Rosell va dur a terme a través de la seva empresa Uptrend. La investigació va arrencar el juny del 2015, quan el departament de Justícia dels Estats Units va remetre una comissió rogatòria a l’Audiència Nacional, en el marc de l’operació Rimet, que investigava suborns i comissions il·lícites cobrades per alts càrrecs de la FIFA. En la part del documental retallada hi apareix la mateixa jutge Lamela durant una interlocutòria de la causa dictada el 2015 contra una empresa del grup Mediapro, fundat per l'empresari Jaume Roures, en una causa vinculada al cas Fifagate.

La relació entre Rosell i Roures no és bona des de fa anys, amb acusacions creuades. Quan Rosell va accedir a la presidència del Barça ara fa una dècada va acusar Roures, amic de Joan Laporta, de tancar amb ell contractes que beneficiaven aquest grup empresarial. De fet, part de l'enemistat de Rosell i Roures neix per la negociació dels drets televisius del Barça. Jaume Roures va demostrar anys més tard que havia patit espionatge, tant ell com les seves empreses, per part del cap d'informàtica de Mediapro, que hauria passat la informació a Rosell, llavors encara president del club. Robert Cama, el cap d'informàtica, seria contractat per Rosell poc després. Aquest cas va provocar una denúncia que segueix als jutjats pendent de resolució. Roures ha explicat que considera que tot el que ha patit Rosell "és una injustícia", però: "Em va espiar 14.000 mails i té un judici pendent. Llavors tothom quedarà retratat".

Rosell va insinuar a Évole que Roures podria ser una de les persones darrere de la seva caiguda en desgràcia, fet que no diu personalment al documental de Lavagnini, però sí que apareixia a la part retallada relativa a Mediapro. La direcció de Televisió de Catalunya va considerar que incloure aquesta part podia portar a treure conclusions sobre el paper de Roures. A Lo de Évole, Rosell va insinuar que "Florentino Pérez o Jaume Roures" podien estar darrere del cas. Roures va replicar: "Fa riure pensar que tinc alguna influència en l’Audiència Nacional". El Consell d’Informatius de TV3 va concloure: "Aquestes modificacions s’han fet amb criteris informatius i no alteren la tesi del documental. No apreciem, doncs, cap pacte de censura”. Segons Lavagnini, en canvi, "la censura informativa de la direcció de Televisió de Catalunya, autoritat editorial i màxima responsable de la graella de programes i dels seus continguts, es produeix en l’eliminació d’un fragment que forma part de la mateixa causa judicial, concretament, de la fase inicial d’instrucció dirigida per la magistrada de la Audiència Nacional Carmen Lamela Díaz, una actuació de la senyora jutge sobre una empresa encausada que l’espectador es perd".

El programa no ha pogut escapar-se de la lluita de poder relacionada amb la presidència del Barça. Si el 2003 Rosell i Laporta van formar part de la mateixa candidatura electoral, l'amistat es va convertir en mala relació al cap de pocs mesos, cosa que va fer polaritzar opinions i dividir en bàndols directius, opinadors, periodistes i empreses. Rosell no va mantenir una bona relació ni amb Mediapro ni amb Televisió de Catalunya, que acabaria dirigida per Vicent Sanchis, exdirector de Barça TV en temps de Laporta. Tant Rosell com el seu successor i amic Josep Maria Bartomeu no han mantingut una bona relació amb la televisió pública catalana, a qui han acusat de ser molt crítica i a qui han retallat capacitat de feina que sí que tenien abans, com un estudi dins del Camp Nou. La relació entre Rosell i Mediapro tampoc és gens bona, ja que Rosell va vendre els drets televisius del Barça a Telefónica, quan abans els gestionava Mediapro.

A un any de les futures eleccions del Barça, el juny del 2021, la lluita de poder torna. Laporta vol presentar-se. Rosell, en principi, no, però el seu nom és clau en l'articulació d'una candidatura que pugui, d'alguna manera, donar continuïtat al mandat de Bartomeu. Bona part dels directius actuals són amics de Rosell, que ha donat molts consells a Bartomeu quan els hi ha demanat. La fractura que va patir part del barcelonisme després de les eleccions del 2003, doncs, segueix marcant l'agenda 17 anys després. I, en vistes d'un any electoral, polèmiques com aquesta anuncien un escenari ple de retrets. De moment, l'únic empresari que ha anunciat que vol presentar-se és Víctor Font, que defensa la necessitat d'iniciar una nova època allunyada d'aquestes batalles del passat.

El documental de Lavagnini, fruit de sis mesos de feina, té el valor d'oferir detalls inèdits del pas per la presó de Rosell. "El pitjor que recordo són els calabossos de l'Audiència Nacional, i també les conduccions de presó a presó. Trasllats que es podien fer en sis hores duraven tres dies, sense cap comunicació amb la família", explica l'expresident blaugrana. "Estic segur que el fet d'haver sigut president del Barça ha ajudat que hagi estat tant temps a la presó. Ha fet que fos més fàcil acusar-me, no en tinc cap dubte", afegeix.

Lavagnini, aprofitant la bona relació amb una persona que ha preferit parlar des que va sortir de la presó, amb tot just dues entrevistes en mesos, reuneix família i amics de Rosell i Besolí, que diuen la seva sobre els 22 mesos de presó preventiva, la més llarga a l'Estat per un suposat delicte econòmic. El documental posa sobre la taula els fets d'una gran injustícia. Però el que ha passat al voltant de la seva emissió anticipa un escenari electoral a Can Barça que podria estar, com ja ha passat els últims anys, marcat per les males relacions personals.

stats