31/10/2015

Sergi Roberto, la tercera pota del trident

4 min
Neymar i Suárez s’abracen i es feliciten en el primer gol del Barça ahir al Coliseum Alfonso Pérez de Getafe.

BarcelonaAcostumat a perdre un llençol a cada bugada, a Getafe, el Barça va recuperar futbol i jugadors. L’equip de Luis Enrique va recobrar la serietat i solidesa defensiva del curs passat per doblegar un conjunt pràcticament estèril en atac. Per fi, Claudio Bravo va tornar a viure amb comoditat sota pals i el Barça va tornar a créixer des del darrere, fent-se fort en defensa gràcies a la jerarquia de Gerard Piqué -novament xiulat- i Jérémy Mathieu, i equilibrat pel desplegament i la intel·ligència de Busquets.

A més, després de quedar-se sense pràcticament migcampistes durant aquest mes d’octubre, el Barça va recuperar efectius a la medul·lar, amb els esperats retorns d’Andrés Iniesta i Sergi Roberto. El de Reus va erigir-se com el complement perfecte de Neymar i Luis Suárez, la tercera pota d’un trident que troba a faltar Leo Messi en el joc, però respon amb efectivitat de cara a gol. Des que l’argentí es va lesionar contra el Las Palmas, en Lliga només el brasiler i l’uruguaià han vist porteria.

Amb un minut de joc a Getafe, el Barça va demostrar més en atac que en tot el partit de Copa contra el Villanovense. L’ensopiment de dimecres es va acabar en un obrir i tancar d’ulls. Centrada de Neymar des de la banda esquerra i xilena de Munir que frega el pal de Guaita. El Barça va presentar les seves credencials en el primer sospir del partit, i va fer oblidar la incompareixença futbolística a Villanueva de la Serena.

Malgrat que encara està lluny del seu millor moment, l’equip de Luis Enrique va demostrar solidesa com a bloc i fiabilitat, una qualitat absent en aquest inici de curs. L’únic ensurt abans del descans el va donar Scepovic amb un remat innocent després d’un túnel de Sarabia a Piqué, que va haver d’anar a tancar la porta que s’havia deixat oberta Dani Alves al carril dret.

Un parell de retalls secs de Neymar, ballant en un pam de terreny, i unes mans del central Vergini a l’interior de l’àrea que el Barça va reclamar com a penal van precedir el primer gol, una gran jugada de combinació que va tornar a tenir tres potes: Neymar, Suárez i un Sergi Roberto vestit de Messi. Acostumats a guanyar-se la vida tots sols durant els últims partits, aquest cop el brasiler i l’uruguaià van trobar un soci que va entendre el seu llenguatge.

El Barça va fer la pressió alta per ofegar la sortida del Getafe i Suárez va recuperar la pilota llançant-se a terra. Un treball defensiu que va permetre a Neymar superar, elèctric i directe, el seu marcador i assistir amb l’exterior al balcó de l’àrea. Allà va aparèixer Sergi Roberto. Va ser un únic toc, fent un gir de 180 graus sobre el mateix eix, com si dansés, per tocar d’esperó i col·locar la pilota franca per a l’aparició de Suárez. Un detall tècnic que val una entrada, fins i tot al fred Alfonso Pérez de Getafe. Un gest brillant d’un futbolista nou, que ha deixat enrere, a passos agegantats, la timidesa que l’acompanyava des que va fer el salt al primer equip. Sergi Roberto ja no és el jugador pla, intranscendent, que havia fet oblidar aquell migcampista prometedor i incansable del Miniestadi. Des que es va consolidar per necessitat al lateral dret, el reusenc s’atreveix amb tot, vol ser protagonista i torna a trepitjar l’àrea rival, una de les qualitats que s’havia anat diluint des que va aterrar al Camp Nou.

Si en el primer temps va assistir Suárez perquè superés Guaita amb sang freda, a la represa va fer el mateix amb Neymar. Una jugada que sintetitza el que és el Barça de Luis Enrique. Córner rival que atrapa Bravo, que la cedeix a la carrera de Sergi Roberto, que, després d’una conducció de 40 metres, canvia d’orientació al costat contrari, una passada bombejada que Neymar caça al primer toc amb la cama esquerra per sorprendre el porter madrileny.

Amb el partit resolt, Luis Enrique va protegir Sergi Roberto i va donar minuts a Iniesta, que va entrar per un Munir que va tornar a veure com el tren passava per davant sense poder-hi pujar. Aquest cop el davanter en va tenir dues, se’l va veure més atrevit quan entrava en joc, però alhora irregular en les seves aparicions. El Barça va recuperar sensacions a Getafe, però sobretot va consolidar el bon moment de forma de Neymar i Sergi Roberto, els futbolistes que han aguantat l’equip, juntament amb els gols de Suárez, a falta que torni la peça que ho aguanta tot.

El Getafe no remata entre els tres pals

Feia vuit partits de Lliga que el Barça no deixava la porteria a zero, des del triomf al Camp Nou contra el Màlaga, al mes d’agost. Aquesta temporada el Barça no demostrava la solidesa defensiva del curs passat, però ahir, contra el Getafe, l’equip va tornar a ser un bloc sòlid, no tan llarg com en els últims compromisos, sense tants espais entre línies, i això va permetre acabar el partit al Coliseum Alfonso Pérez sense rebre una rematada entre els tres pals. El Getafe va rematar sis cops, cap a porteria.

stats