Simone Biles reescriu els límits de la gimnàstica

BarcelonaSimone Biles és un símbol de la història de l’esport amb 22 anys. Ha estat capaç de deixar una empremta a l’altura dels grans fenòmens de masses sent encara una adolescent. El seu llegat serà exagerat. La gimnàstica artística té uns tempos de competició molt particulars, i el marge per fer créixer el seu palmarès és ampli. Els seus exercicis seran el gran atractiu del Jocs Olímpics de Tòquio 2020, però l’espera es farà llarga.

La disputa dels Campionats dels Estats Units van posar el comptador a zero per la porta gran. Biles va fer d’una preparació una jornada històrica. La de Columbus es va convertir ahir en la primera gimnasta que completa un triple doble, un salt conegut com a triple doble, amb dos mortals i tres rotacions aèries abans de trepitjar la lona del pavelló Sprint Center de Kansas City. L’acrobàcia es recordarà durant anys.

Un nou exercici

Biles va intentar primer la seqüència en la jornada de dissabte, sense èxit. Va reproduir bé els moviments, però en el moment de caure no va controlar el seu pes i va acabar movent el cos cap endavant. La campiona va doblar l’aposta. Va repetir el salt en l’últim dia de competició. Aquests detalls arrodoneixen la seva història. En el segon assalt va completar-lo a la perfecció, fent-nos descobrir -literalment- una nova coreografia en la gimnàstica artística d’elit. És la segona vegada que trenca esquemes aquesta setmana.

Dissabte va aconseguir culminar un doble doble en la sortida de l’exercici sobre la barra d’equilibri. L’acrobàcia va consistir en completar dos girs i dos salts mortals sense error. La guanyadora de 25 medalles entre Mundials i Jocs Olímpics està arriscant en la seva presa de decisions per fixar-se nous límits. A Kansas City no necessitava el triple doble per mantenir matemàticament el primer lloc de la classificació general. Aquest perquè sí marca la diferència.

Els especialistes assenyalen que el mèrit del seu èxit el comparteix amb el seu entrenador, Laurent Landi. A banda de cuidar els aspectes tècnics, se’l considera molt persuasiu, un tret imprescindible en esports de categoria individual. Amb ell, Biles s’ha convertit en la primera esportista que aconsegueix sis Campionats dels Estats Units, les sis corones de manera consecutiva, aquest segle. En els exercicis de terra d’aquesta edició va aconseguir 118.500 punts, i va superar Sunisa Lee, segona, i Grace McCallum, que en va fer vuit menys per acabar en tercera posició.

La campiona va demostrar que hi ha una gran diferència entre ella i la resta de competidores. Durant el cap de setmana va obtenir la màxima puntuació en terra, poltre i barra d’equilibri, i va signar així el sis de sis en títols, com havia fet Clara Schroth Lomady entre el 1945 i el 1952, fa gairebé 70 anys. La dada contextualitza la dimensió de Biles. És la millor en l’època més especialitzada fins ara, amb cadascun dels moviments categoritzats amb estadístiques i informes.

El vessant humà de l’èxit

Simone Biles es va convertir l’any passat en la primera gimnasta de la història que aconseguia quatre medalles d’or mundials en un concurs general després d’imposar-se a Doha (Qatar) amb una puntuació de 57.491. Ni una caiguda en el salt, la primera disciplina del dia, ni una errada a la barra d’equilibris van trencar el domini de la nord-americana, que es va sobreposar al càlcul renal que havia patit hores abans de l’inici de la competició. El domini de Biles, que va obtenir la millor nota en cinc de les sis finals per aparells, va ser aclaparador.

La jove d’Ohio només va ser superada en la prova de les barres asimètriques per la belga Nina Derwael. “No només somies amb un lloc al podi, somnies amb un lloc a la història”. El missatge amb el qual la marca comercial que patrocina Biles va celebrar el seu èxit resumeix la magnitud de la gesta d’una gimnasta que fa uns mesos va denunciar haver sigut una de les víctimes dels abusos sexuals del doctor Lawrence G. Nassar. És un producte rodó. Biles és una esportista de llegenda amb llums i ombres, èxits inabastables i problemes que destaquen la seva faceta més terrenal.