Un català fa història i participa a la volta al món en vela més ràpida de tots els temps

BarcelonaL’Idec Sport ha aconseguit gravar el seu nom en el palmarès del Trofeu Julio Verne aquest dijous i amb un temps de 40 dies, 23 hores, 30 minuts i 30 segons, s'ha convertit en el vaixell que ha donat la volta al planeta sense escales més ràpid, superant en 4 dies, 14 hores, 12 minuts i 23, la millor marca fins ara, establerta per part del ‘Banque Populaire V’, tripulat pel francès Loick Peyron a l’any 2012.

Un dels membres de la tripulació és el català Àlex Pella, qui aconsegueix un Trofeu que té com a objectiu realitzar la volta al món a vela en qualsevol tipus d’embarcació. Inspirat en la novel·la de Julio Verne “La volta al món en vuitanta dies”, el trofeu ara forma part del palmarès envejable de Pella: primer espanyol en aconseguir un podi en la Mini Transat 6.50 el 2003, primer en guanyar una etapa de la mateixa regata el 2005 i únic espanyol en guanyar la mítica “Route du Rhum” –regata en solitari, sense escales ni assistència- el 2014, establint una marca en l’especialitat que encara avui perdura.

El passat 16 de desembre l’Idec Sport sortia de Brest amb lleugeres modificacions respecte una embarcació que es va quedar amb la mel als llavis fa poc menys d’un any, quan va aconseguir un registre de 47 dies, 14 hores i 47 minuts. Capitanejats pel francès Francis Joyon, la tripulació era gairebé calcada a la del 2015: el català Àlex Pella, el suís Bernard Stamm i els francesos Gwénole Gahinet, Clément Surtel i Sébastien Audigane —l’única novetat al substituir l’alemany Boris Herrmann en la tercera i definitiva sortida, degut a dos intents frustrats per les inclemències meteorològiques—. Als sis tripulants s’hi ha d’afegir l’holandès Marcel van Triest, un dels millors meteoròlegs del món i que manté una comunicació constant amb la tripulació des de l’interior de casa seva, a Mallorca.

La millora en les condicions de navegació presagiava un pas ràpid fins a l’Equador i a Sud-Àfrica, fet que els va permetre volar amb puntes properes als 40 nusos de velocitat durant els primers dies, establint jornades de 590 milles. En només 4 dies de competició ja avantatjaven en 2 hores i 59 minuts la marca de Loick Peyron tot i que les zones de calma —situades a l’equador terrestre— van ser més dures del que s’esperava. Al catorzè dia de navegació l’Idec Sport ja havia recuperat el retard que portava acumulat, retallant un total de 366 milles –passant de -748 a –382- i augmentant a 850 les milles realitzades diàriament.

Tot i que el ritme de bord va ser molt dur, l’Índic i la entrada del Pacífic van resultar molt beneficiosos en quant a milles guanyades. La tripulació de Francis Joyon va començar a acumular rècords parcials que feien presagiar el gran triomf final: rècord de l’Índic —que ja estava en la seva possessió—, en 4 dies, 9 hores i 37 minuts; millor temps a la meitat de recorregut: entre Ouessant (França) i i el cap Leeuwin (Austràlia), en 17 dies, 6 hores i 59 minuts; rècord del Pacífic (entre Tasmània i el Cap d'Hornos, Xile), amb un temps de 7 dies, 21 hores i 14 minuts; i millor registre després de passar pel Cap d'Hornos en tan sols 26 dies, 15 hores i 45 minuts, aconseguint un avantatge de 4 dies, 6 hores i 35 minuts respecte els registres del 2012 que va esdevenir definitiu.

Amb aquestes perspectives Àlex Pella i els seu companys van passar les últimes hores evitant riscos innecessaris, tot i que reduir la velocitat no va impedir aconseguir un nou registre entre Ouessant i l’Equador de 35 dies, 4 hores i 9 minuts; millorant en 2 dies, 22 hores i 36 minuts el del “Banque Populaire V”.