Cases carregades d’història i personalitat

BarcelonaLes persones doten de caràcter i personalitat el territori, però també ho poden fer les cases. En un moment en què sovint lamentem que els centres de les grans ciutats siguin calcats per la proliferació de la mateixa tipologia d’establiments i la pèrdua d’edificis o comerços simbòlics, cal reivindicar el patrimoni històric i cultural que aporten als paisatges urbans les cases i edificacions que es poden catalogar de singulars. Conformen una herència insubstituïble, que cal protegir. A la ciutat de Barcelona, per exemple, el catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat aplega uns 4.000 edificis protegits.

Centrades, precisament, en la capital catalana, Isabel Vallès i Laura Pastor signen el llibre Cases singulars, personatges singulars (Ed. Albertí), nascut a partir d’un projecte online que pretén explicar la història del país a través de les residències d’alguns dels seus protagonistes. Cases que són un retrat encara viu de com era la societat o quin era l’estil de vida dels seus residents. Com explica Vallès, Cases singulars és un projecte personal que té per objectiu donar visibilitat al patrimoni, duent a terme visites guiades de manera que tothom pugui accedir a visitar aquests espais, alhora que es transmeten uns valors de conservació i preservació del patrimoni. Les impulsores reivindiquen edificis històrics de la ciutat de Barcelona com el Palau Moxó, la Casa de la Seda, el Museu de l’Acadèmia de Belles Arts i la Casa Rocamora, que se sumen a d’altres de més coneguts com la Casa Amatller, el Palau Güell i la Casa Batlló.

Isabel Vallès explica el projecte: “A través del contingut de les nostres visites guiades expliquem la història de Barcelona, la història de la casa i la història dels seus propietaris. A més, tenim un fil conductor amb totes les històries de les cases singulars que ens expliquen la Barcelona a cavall dels segles XIX i XX”. Actualment, totes aquestes cases singulars en què elles fan visites tenen un ús -ja sigui una biblioteca, una casa-museu o la seu d’una fundació-, de manera que la proposta de visita que fan s’adapta als seus usos, i per això només es poden programar en uns dies determinats.

Cases icòniques

Però com que Catalunya és rica en patrimoni arquitectònic hi ha més iniciatives que busquen posar-lo en valor. És el cas també de l’entitat Cases Icòniques de Catalunya, una plataforma impulsada per diferents institucions culturals, amb la voluntat d’unir esforços per posicionar i donar la màxima visibilitat al patrimoni. Formen part d’aquesta iniciativa les institucions que gestionen la Casa Masó, la Casa Museu Amatller, la Casa Museu Duran i Sanpere, la Casa Vicens, el Mas Miró, el Món Sant Benet, el Museu del Cau Ferrat i el Museu Pau Casals. El seu objectiu és desenvolupar estratègies d’innovació en la gestió cultural d’aquests projectes, una manera d’impulsar el turisme cultural i l’economia creativa del territori.

Hi ha una part d’aquest patrimoni que està gestionat per fundacions o institucions que vetllen per la seva conservació, però hi ha una altra part del patrimoni arquitectònic del país que està en mans privades. El manteniment d’aquests immobles genera una despesa considerable i això fa que molts es destinin a altres usos per mantenir-los, ja sigui com a hotels, restaurants o per fer-hi celebracions tipus casaments o rodatges de pel·lícules.

Monumenta és l’Associació de Propietaris de Castells i Edificis Catalogats de Catalunya, amb més de 25 anys de recorregut. Els objectius de l’associació són, principalment, promoure la conservació del patrimoni arquitectònic del país i fomentar-ne l’estudi, el coneixement i la restauració respectuosa. Victòria Bassa, vicepresidenta de Monumenta, explica que les cases que estan associades a Monumenta, “tot i que són totes elles singulars, tenen la característica de ser béns catalogats, de tipus BCIL (Bens Culturals d’Interès Local) o BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), que és la màxima catalogació atorgada i que suposa una sèrie de drets i obligacions”. Al marge de les relacionades amb les intervencions arquitectòniques, “que, entre d’altres, són preservar i mantenir el bé per assegurar-ne els valors, també busca garantir que el seu ús sigui compatible amb la seva conservació o permetre la visita pública en horari prèviament assenyalat, almenys de quatre dies al mes”. Bassa afirma que “aquestes cases són no només un testimoni directe de la història del període en què van ser construïdes, sinó que també formen part del recorregut històric durant el qual s’ha lluitat per conservar-les fins avui”.

El preu de viure en un castell

Aquestes cases, moltes de les quals conservades per una mateixa família a través de diverses generacions, són exemple de respecte pel patrimoni construït, històric, i són també exemple d’esforç, de treball i de molta responsabilitat amb la seva conservació, el manteniment i la transmissió a les següents generacions. A Catalunya hi ha prop 1.600 castells o edificis emmurallats, que demanen esforços ingents per garantir la seva preservació. Com reconeix Victòria Bassa, “això suposa que les famílies que en són propietàries, i que en molt casos han heretat l’immoble, generalment es veuen en la necessitat d’iniciar activitats en aquests edificis que generin ingressos econòmics que en facilitaran el manteniment i conservació i que alleugeriran la transmissió a les noves generacions”. En aquest sentit, Bassa lamenta que, tot i que hi ha eines per preservar com cal aquest patrimoni, “falten principalment els mitjans econòmics i el suport per part de les administracions a l’hora d’afrontar aquestes tasques de restauració i conservació. Caldria augmentar les subvencions i ajudes directament dirigides a aquesta tipologia d’edificacions, que actualment cal intensificar i redirigir cap a aquest patrimoni històric de referència”. De moment, les solucions dels propietaris han de ser imaginatives però, buscant la part positiva, permeten que els ciutadans en puguem gaudir.