Amors d’estiu en l’era del Me Too: un concepte obsolet?

Ai, els amors d’estiu. Intensos i fugaços, han sigut retratats en centenars de cançons, llibres i pel·lícules. Qui no recorda l’idil·li entre la Sandy (Olivia Newton-John) i el Danny (John Travolta) a l’inici de Grease, quan es veuen abocats a acomiadar-se després d’haver viscut un estiu de somni amb les onades de fons. O aquelles classes de ball clandestines i plenes de sensualitat que fan el Johnny (Patrick Swayze) i la Baby (Jennifer Gray) a Dirty dancing.

El llarg període de vacances i el trencament de la rutina que viuen els adolescents durant l’estiu es converteixen en un moment propici per viure idil·lis romàntics. O almenys això és el que sempre s’ha venut en els mons de la ficció. Un amor que, en moltes ocasions, se sol presentar en el format més tradicional: noi coneix noia, la sedueix i, finalment, acaben junts.

Dècades després de seguir amb aquesta fórmula, i en plena onada feminista amb el moviment Me Too, que està portant les noies a dir prou a pràctiques masclistes establertes des de fa temps, ha arribat el moment de veure si el concepte d’amor d’estiu de tota la vida ha quedat obsolet o segueix vigent.

“Ara hi ha una llibertat més continuada”, explica la professora del departament d’antropologia social de la Universitat de Barcelona Mercedes Fernández-Martorell. Segons l’experta, els amors d’estiu estaven molt més arrelats en la generació dels anys 60 i 70, “èpoques en què hi havia més repressió sexual” i a l’estiu era quan hi havia certa llibertat i contacte amb les persones del sexe contrari o turistes que venien de fora. Ara, en canvi, Fernández-Martorell assegura que els joves i adolescents mantenen aquesta percepció de llibertat durant tot l’any i ja comencen a estar més oberts que les generacions anteriors a conceptes com el poliamor. “Solen tenir diversos rotllossense compromisos, cosa que abans només passava a l’estiu”, explica.

Això sí, sembla que les pel·lícules de caire romàntic encara influeixen, i molt, en les joves. Ho explica la psicòloga clínica i sexòloga de l’Institut d’Urologia Serrate & Ribal (IUS) Carme Sánchez. “Són pel·lícules que fan molt mal a les adolescents, igual que la pornografia als nois”, explica. Tot i això, considera que, arran de l’onada feminista del Me Too, les noies cada vegada estan més sensibilitzades a l’hora de reclamar un respecte i consideració cap als seus cossos. “Busquen relacions basades en el respecte, consentides i en les quals elles no se sentin cosificades”, diu la sexòloga, que creu que ara les joves comencen a ser conscients del seu empoderament per decidir què volen i què no volen fer. Tot i això, sí que admet que a la consulta encara li arriben moltes adolescents amb problemes de dependència emocional i inseguretats.

¿Fins a quin punt és cert que les noies se senten amb més poder personal? Un estudi fet l’any passat per l’empresa d’investigació de dades PerryUndem va arribar a la conclusió que les noies nord-americanes d’entre 14 i 19 anys se sentien més empoderades, però alhora també més cosificades que mai. Concretament, el 75% de les enquestades admetien sentir-se tractades com un objecte sexual i insegures des de petites davant del fet que la societat considera que l’atractiu físic és la característica femenina més important.

Per al psicòleg i professor de psicologia de la UOC Adrián Montesano, hi ha actualment un doble discurs: “Les noies tenen una certa pressió i confusió davant de la narrativa que se suposa que han de tenir sobre el feminisme, però alhora viuen en un entorn on hi ha un culte desmesurat pel cos i una tirania de la bellesa”. L’expert considera que, tot i que s’han aconseguit més discursos i una ètica sobre la igualtat, encara hi ha molta feina a fer. “A la tele, les sèries i el cine encara es transmeten valors masclistes relacionats amb el culte al cos que segueixen influint sobre les noies”, lamenta.

En la mateixa línia, l’antropòloga Mercedes Fernández-Martorell remarca que avui dia hi ha gèneres com el reggaeton, tan populars entre els adolescents, que promouen de manera alarmant el masclisme. “¿Fins a quin punt les noies són conscients de tot això?”, es pregunta. Per a l’experta, sense voler molts joves no renuncien a l’estructura masclista establerta i contribueixen a fer que pervisqui. I tot això emmarcat en un context en què, a parer seu, cada vegada es produeixen més pràctiques agressives contra les noies. “Molts joves viuen sense perspectives de futur i en situacions de marginació, i, dins d’aquest context cultural, creuen que les dones segueixen sent una cosa que es pot utilitzar”, explica Fernández-Martorell fent al·lusió a la Manada.

I, amb tot això, ¿en quina situació queden els amors d’estiu? Els experts consideren que, tot i els conflictes i els canvis generacionals, la il·lusió per viure una d’aquestes relacions efímeres però tan intenses seguirà existint entre els joves (i potser no tan joves). De fet, creuen que la pregunta hauria de ser a la inversa: qui no en voldria tenir un?

El sexe, ¿una via per arribar a l’amor?

Entre els canvis generacionals que presenten els mil·lennials davant les noves relacions amoroses, destaca la seva manera de tractar amb el sexe. Segons un estudi fet per la plataforma de cites Match.com, el 48% de les persones enquestades asseguren que tindrien relacions sexuals abans de començar a sortir formalment, mentre que el 30% afirma que utilitza el sexe com a estímul per arribar a l’amor. Davant d’aquest fenomen, l’antropòloga i assessora de l’estudi, Helen Fisher, considera que els mil·lennials no només van al llit per practicar sexe, sinó que d’aquesta manera també volen conèixer l’altra persona i valorar si val la pena invertir temps en la relació. “És una generació ocupada que busca aprofitar al màxim el temps i que és experta en saber com dividir-se entre les seves obligacions i les activitats que els ofereixen plaer”, conclou.

Tinder i Instagram, les celestines de l’estiu

Quan arriba l’estiu les noves generacions ja no es compliquen. Si volen conèixer alguna persona amb qui viure un amor passatger ho tenen tan fàcil com descarregar-se alguna aplicació de cites, com Tinder, i començar a ‘swipejar’ [el verb que es fa servir per explicar el gest de lliscar a la dreta o a l’esquerra els perfils que surten en pantalla segons si t'agraden o no]. Almenys així ho assegura un estudi fet per l’AgenciaSEO.eu, que l’estiu passat va analitzar com les cerques fetes a Google sobre aquest tipus d’aplicacions creixen considerablement durant els mesos de calor. De fet, l’informe assegura que les cerques que antigament podrien ser, per exemple, "Com lligar a la platja", ara s’han convertit en "Com lligar a Instagram", una altra plataforma que cada vegada s’utilitza més amb aquesta finalitat.