Tota la biodiversitat que s'amaga als arbustos

BarcelonaEls matollars són formacions vegetals dominades per matolls o arbusts, espècies llenyoses que poden fer des d’un pam fins a 3 o 5 metres d’alçada, sovint ramificades amb diferents troncs des de la base. La diversitat d’espècies vegetals en un matollar és molt elevada: en poca superfície es poden trobar fins a 10 o 15 espècies, i també acull una gran diversitat d’espècies animals. “Tot i l’elevada capacitat dels matollars per respondre davant de diferents estressos, si hi ha factors associats al canvi climàtic, com ara incendis intensos i recurrents o sequeres extremes, és possible que en alguns casos no siguin capaços de resistir i recuperar-se”, argumenta Pere Casals, investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya que acaba de començar el projecte MatoSeg amb el suport de la Fundación Biodiversidad del ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic per fer un seguiment dels matollars i veure com evoluciona la diversitat d’espècies vegetals en temps de canvi climàtic. Paco Lloret, investigador del CREAF i professor de la UAB, hi coincideix: “Hem detectat matollars que han patit episodis de sequera i encara no s’han acabat de recuperar. Tot i ser comunitats resilients, són vulnerables a les situacions extremes i poden arribar a desaparèixer”.

Biodiversitat

De matollars n'existeix un gran nombre: les màquies són formacions arbustives altes, de fins a uns 3-5 metres, i denses en què es molt difícil moure’s; les garrigues tenen matolls de fins a 1 o 2 metres, densos, formats per espècies de fulla plana, sovint punxant com el garric o de fulla petita com la savina o el càdec. Altres formacions poden ser més obertes i amb arbusts més petits o mates, com ara les brolles amb espècies mel·líferes com el romer o la farigola o brolles amb estepes i brucs. L’alçada i la densitat del matoll és el que explica l’estructura de l’hàbitat i les espècies d’animals i plantes que poden viure-hi associades. A diferència dels boscos, als matollars trobem més espècies animals endèmiques de la mediterrània, fruit dels refugis climàtics que es van originar a la zona durant les glaciacions. Hi ha espècies d’ocells que són característiques dels matollars, com les perdius –la roja a terra baixa o la xerra a la zona de muntanya–, els tallarols, el sit negre, l’hortolà, la verderola, el tord, la merla, el bitxac comú i el rogenc o el pardal de bardissa. “La majoria d'espècies lligades a espais forestals estan estables o en augment, en canvi les de prats i matollars estan minvant. Ho sabem pels seguiments efectuats amb papallones, ocells i petits mamífers, a Catalunya i tot Europa. Hem d’entendre que els matollars no són sinònim de bosc degradat, tot i que sovint s'originen després de pertorbacions, com els incendis o les tales. Hem de posar-los en valor, entendre que realitzen moltes funcions ambientals i acullen un gran nombres d’espècies que estan amenaçades”, diu Pere Pons Ferran, ecòleg, ornitòleg i professor agregat de la Universitat de Girona. Explica que, malgrat la societat encara no és prou conscient de la importància dels matollars, és necessari que es difongui el seu valor.

L'últim segle, a Catalunya ha augmentat la superfície forestal a mesura que les zones obertes s’han abandonat per falta de pastura i agricultura tradicional, que mantenien aquests espais oberts. Els prats que s’abandonen són colonitzats per matolls. Al principi són matollars baixos, que van creixent fins a convertir-se en un bosc. “És un problema per a moltes espècies com les papallones, associades originalment a espais oberts, que fan la posta en plantes que viuen majoritàriament en aquests ambients i necessiten la llum solar per escalfar-se. La desaparició dels espais oberts comporta una pèrdua de la diversitat de les papallones”, explica Constantí Stefanescu, investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers i coordinador científic del Programa de Seguiment de Papallones Diürnes de Catalunya (www.catalanbms.org). En els últims 30 anys s'ha detectat entre un 40% i un 50% menys de papallones i han minvat al voltant del 70% de les espècies. Als prats s’hi troba una comunitat rica amb més d’un centenar d’espècies, i al matollar baix ronda les 90 espècies, quantitat que baixa fins a les 75 als matollars alts i es redueix a menys de 40 als boscos.

La seva importància

Els matollars proporcionen serveis ecosistèmics que són aprofitats per la biodiversitat i pels humans. Ajuden a estabilitzar el sòl, sovint estan en vessants de muntanya, en pendent, sotmesos a la influència del clima i les pluges. Si no fos pel sistema d’arrels dels matolls que retenen el sòl, es perdria. També ajuden al manteniment del cicle de l’aigua, cosa que proporciona un flux d’aigua més regular, i tamponen els efectes de les pluges torrencials, fent que l’aigua es retingui i vagi més a poc a poc cap als rius i la capa freàtica. A més, proporcionen un hàbitat per a la biodiversitat de la zona, amb la producció de fruits, flors i fulles que són aliment per als animals i enriqueixen el sòl.

El descens de les papallones està relacionat amb diversos factors. A més de l’abandonament de la pastura i l’agricultura tradicional, el canvi climàtic i les sequeres, que cada cop són més severes amb efectes devastadors, juguen un paper important, així com l’agricultura intensiva que utilitza fertilitzants, herbicides i insecticides per maximitzar la producció en detriment d’una fauna diversa als ambients agrícoles. La destrucció d’hàbitats també està relacionada amb la construcció d’infraestructures i habitatges. Per a l’investigador Lloret, el perill principal que tenen els matollars és el menyspreu dels humans: “Tot el que no és un bosc sembla de baixa qualitat, si bé els matollars són font de biodiversitat i una fase necessària perquè altres tipus d’ecosistemes més desenvolupats acabin desenvolupant-se”. Casals coincideix que no s’és prou conscient del valor i la importància que tenen per a la natura: “La gent no els considera atractius, tot i comptar amb gran riquesa d’espècies. És necessari que la societat estigui conscienciada de la importància dels matollars per evitar-ne la destrucció i vetllar per la diversitat vegetal i animal que acullen”.