L'hora de la cosmètica natural

BarcelonaLes troballes arqueològiques acrediten que els rituals de bellesa són tan antics com la humanitat. La reina egípcia Nefertiti començava el dia amb un bany d’aigua mesclada amb carbonat de calç natural mentre li fregaven el cos amb una pasta d’argila del Nil. En acabar, li feien un massatge amb oli d’oliva combinat amb herbes aromàtiques que tenien una triple funció: suavitzar la pell, protegir-la del sol i allunyar-ne els mosquits. La sessió de bellesa continuava amb una exquisida aplicació de maquillatge corporal i facial, com mostra el bust de la mateixa Nerfertiti que s’exhibeix al Neues Museum de Berlín. Sabent això, no sorprèn que el nom de la primera dona del faraó Akhenaton –que va captivar el kàiser Guillem II i el mateix Adolf Hitler– signifiqués 'La bella ha arribat'. No podia ser més eloqüent.

La bellesa té un preu i pot pagar-se amb diners o amb temps. En el primer cas, invertint en bones marques de cosmètica, ja siguin comercials o artesanals. En el segon cas, elaborant-se un mateix els productes més bàsics. Fins fa relativament poc formar-se en cosmètica natural no era una tasca fàcil. No hi havia ni gaires cursos ni llibres especialitzats i, a vegades, qui tenia coneixements no volia compartir-los. Així ho recorda l’Elisenda Montes, fundadora d’una marca de cosmètica natural. “Quan tenia 20 anys vaig patir un brot de rosada a la pell. L’opció que em donaven era tractar-me amb cortisona, però un amic mexicà em va dir que provés l’oli de calèndula, que era molt cicatritzant. Me’l vaig començar a fer jo mateixa i em va agradar l’experiència”, explica. Mentre estudiava disseny gràfic també va començar a indagar en el món de la cosmètica natural. Amb els anys, aquesta pràctica s’ha convertit en el seu ofici, que ha materialitzat amb Mamita Botanical. “Només ofereixo vuit productes, pensats per a pells sensibles i elaborats en un laboratori de Collserola. La matèria primera és fresca: les plantes es recol·lecten al Pirineu i els olis vegetals són de proveïdors ecològics”, assegura.

A l’Elisenda Montes no li sorprèn l’auge que viu la cosmètica natural. “Si som conscients d’allò que mengem o de la roba que ens comprem, ¿com no hem de ser-ne amb el que ens posem a la pell?”, es pregunta. “Triar aquest tipus de cosmètica ja forma part d’un estil de vida, no és una tendència. I et diré més: com a dona també estic farta del prototip que ens ven la perfecció total i la joventut eterna. No soc aquesta dona, ni vull ser-ho”, sentencia. Per fer més amè el confinament, aprofita aquests dies per compartir a través de les xarxes socials els seus coneixements sobre cosmètica natural. Als seus directes d’Instagram explica de viva veu receptes per fer a casa –des de tractaments per al cabell a desodorant, pasta de dents, bàlsam labial, oli per a embarassades, desmaquillador...– i després les deixa escrites a la seva web. No patiu pels ingredients, és probable que la majoria ja els tingueu a casa: oli vegetal, ous, alvocat, romaní... I d’altres, com els olis essencials o la vitamina E, es poden adquirir a la farmàcia. “M’agrada aquest contacte virtual. De fet, no descarto tornar a impartir tallers presencials quan tot això passi”, confessa la creadora de Mamita Botanical, que ja té la botiga en línia activa.

Tot i el boom de les xarxes socials, els llibres també han recuperat terreny a favor de la cosmètica natural. Si pensem en termes històrics, però, no són cap novetat: a mitjans del segle XIX es va publicar –primer a Nova York i després a París– un tractat en què s’esperonava les dones a utilitzar remeis de bellesa casolans en detriment de la incipient indústria cosmètica (¿sabíeu que la crema facial Pond’s es va començar a comercialitzar als Estats Units el 1846?). L’autora insistia en unes normes d’higiene tan bàsiques com rentar-se amb aigua i sabó, fer-se mascaretes d’ou per conservar un rostre sense arrugues i prendre banys de segó per nodrir la pell del cos. També denunciava els marges escandalosos que els empresaris del sector aplicaven als nous i miraculosos productes de bellesa, bàsicament perquè usaven uns ingredients que elles mateixes podien comprar-se a la botiga de la cantonada.

Sentiu l’eco del do it yourself? L’esperit combatiu i reivindicatiu d’aquest antic tractat és comparable al que aboca l’artista i urban sketcher Maru Godas a Belleza orgánica (Editorial Gustavo Gili, 2019), un manual il·lustrat de cosmètica natural que conté gairebé un centenar de receptes per fer a casa. “Vaig fer exactament el llibre que m’hagués agradat comprar i em va permetre unir dues passions: la il·lustració i la cosmètica natural, que ja fa molts anys que practico”, explica. Aquest llibre –en què ha dibuixat dones reals, fresques i connectades amb la natura– arranca amb un manifest de reconeixement del propi cos. “La bellesa imperfecta és preciosa i volia que les lectores s’hi sentissin identificades. El més important és com et veus tu mateixa. Amb els dibuixos i les receptes volia donar un missatge de llibertat i també sobre coses que haurien de canviar. D'una banda, no cal comprar tant i, de l’altra, ja és hora d’alliberar-se del màrqueting de la dona perfecta i d’aquestes cremes que et venen com a miraculoses i el que fan és untar-te de petroli”, afirma.

Aquest confinament, la Maru Godas el passa a casa dibuixant en un quadern gegant que es va comprar al festival de dibuix de Clermont-Ferrand. “No sabia quan l’estrenaria i ara hi dibuixo cada dia pel plaer de pintar i de compartir emocions i moments de la nostra quotidianitat”, afegeix. De tant en tant, també comparteix per les seves xarxes socials receptes de cosmètica natural dibuixades amb el seu estil vital i colorista. L'última és un exfoliant corporal fet amb el marro de cafè. “Aquests dies n’estic bevent molt, així que vaig pensar que calia aprofitar aquest residu, perquè la cafeïna activa molt la circulació. Per fer la recepta més bàsica només cal afegir-hi sucre moreno i oli vegetal”, exclama. “Potser no tenen gaire glamur, però la nevera i el rebost estan plens de productes fantàstics per tenir cura de la nostra pell i del nostre cabell: olis, cervesa, làctics, espècies, verdures, fruites...” Per cert, ¿se us havia ocorregut usar la pela del plàtan com a hidratant del cutis o per desinflamar les bosses dels ulls? Doncs de consells així, el seu llibre en va ple.