Del 'hashtag' a la mobilització social

Cada divendres, en lloc d’anar a l’escola, Greta Thunberg feia vaga davant del Parlament suec. No era la primera que reclamava al govern noves mesures per combatre el canvi climàtic, però fins aleshores ningú havia deixat d’anar a classe per reivindicar una millora en les polítiques mediambientals. Els mitjans de comunicació se’n van començar a fer ressò a mesura que la vaga escolar s’anava eixamplant. Ja no era només Thunberg qui es plantava a la porta del Riksdag, sinó que una multitud d’estudiants d’arreu també se sumaven a l’aturada escolar pel clima. Sota el hashtag #FridaysForFuture, els joves utilitzaven plataformes com Instagram o Twitter per fer difusió de la iniciativa fins a convertint-la en un afer global i evidenciar la seva urgència. Tuits i instastories documentaven les més de 130 manifestacions fetes a tot el món: joves en el seu hàbitat natural, comunicant-se amb el llenguatge i les eines audiovisuals del segle XXI, situaven a l’agenda mediàtica l’emergència climàtica i n’assenyalaven els principals culpables. 

Eines audiovisuals, comunitat i difusió

En consonància amb el lema que pregonava la mateixa Greta Thunberg, “no tinc vot, però tinc veu”, la Generació Z utilitza les xarxes com a altaveu dels seus pensaments i emocions. “És un espai on ells exploren, exploten i es comprometen amb les causes que comparteixen, com per exemple la llibertat sexual, el feminisme o la consciència ecològica”, explica Liliana Arroyo, doctora en sociologia i experta en transformació digital i impacte social. A les xarxes hi troben referents i activistes amb qui comparteixen un estil de comunicació proper, empàtic i autèntic: “són uns codis que ells identifiquen com a confiables i que els fan sentir segurs a l’hora d’establir vincles”, constata Arroyo. Mobilitzacions com el #MeToo o el #BlackLivesMatter, inicialment promogudes en la dimensió virtual, són acollides per tota una comunitat que comparteix un mateix missatge i que té al seu abast les eines per materialitzar-lo. A través d’Instagram, Twitter i Tik-Tok, entre altres xarxes, els continguts que apel·len a un replantejament del sistema social i polític es transmeten amb molta més rapidesa i responen a l’obsolescència comunicativa de les institucions i els mitjans de comunicació convencionals. Carlota Bruna, instagramer, activista contra el canvi climàtic i nutricionista, diu que a les xarxes hi troba llibertat total per parlar de causes que qüestionen l’statu quo sense preocupar-se per si una multinacional petroliera li impedirà difondre el que pensa: “Instagram em permet comunicar-me de primera mà amb tota la gent que em segueix, conèixer els problemes amb els quals s'enfronten dia a dia i, a partir d’aquí, dissenyar quin contingut vull difondre”. 

Més informació que criteri? 

Una de les principals controvèrsies que suscita l’ús desenfrenat de les xarxes socials és la dificultat de discernir entre el que és cert i el que no ho és: “El principal risc de tenir accés a tant contingut és que els joves tenen més informació que criteri. Per ells, el millor és el contingut més xulo i el que més ho peta, més que no pas la credibilitat dels professionals que supervisen la informació emesa”, confessa Liliana Arroyo. Des de la seva experiència com a instagramer, Carlota Bruna explica la importància de comunicar el canvi des de l’empatia i la comprensió, perquè “tot i que és més fàcil dir a la gent que per ser més sostenibles s’han de comprar un cotxe elèctric, no tothom s'ho pot permetre”. Bruna remarca que per passar del like a l’acció, els joves necessiten que se’ls ofereixin “solucions reals, contrastades amb informació d’altres organitzacions que vetllin per la mateixa causa i basades en evidències científiques”. 

Tanmateix, Susana Pérez, periodista i professora de comunicació a la Universitat Ramon Llull, considera que encara hi ha un buit considerable entre l’impacte virtual i un canvi de comportament real: “El missatge que difonen els joves per les xarxes socials és molt reivindicatiu, però la pregunta és la següent: ¿estan disposats a canviar d'estil de vida i deixar d’agafar avions low cost, comprar mobles de segona mà i fugir de les grans marques de fast fashion?”. Seguint en aquesta línia, Enric Pol, catedràtic de psicologia social i mediambiental a la Universitat de Barcelona, també apunta que el que la Generació Z rep a través de les xarxes no porta implícit un canvi de comportament. “Els joves reben contradiccions a través de les xarxes que els porten després a actuar de manera confusa”, destaca Pol. És mitjançant la imitació del que veuen a Instagram i Tik-Tok, que delimiten la seva identitat i els seus valors, i així “desplacen la influència tradicional de la família, l’escola o l’Església, com passava als anys 60 i 70”. 

El poder dels referents en línia

Perquè les causes iniciades a les xarxes no morin després del m’agrada, els experts celebren l'existència de personatges referents que demostrin amb accions concretes que el canvi és possible: “Les aplis socials ofereixen la possibilitat de difondre un missatge mentre mostres com actues tu mateixa, i si passar a l’acció pot ser difícil a vegades, sempre reconforta veure referents que ho estan fent i que proposen models per dur a terme la revolució”, conclou Susana Pérez. A través d’accions protagonitzades per joves activistes com Greta Thunberg en la mobilització pel canvi climàtic, Malala en la lluita per l’escolarització de les dones o Alyssa Milano en la denúncia contra les agressions sexuals i els comportaments misògins (MeToo), la comunitat adolescent té a la seva disposició no només les eines i l’altaveu per reclamar un canvi sistèmic, sinó referents als quals sumar-se per qüestionar les estructures de poder. Ara bé, l’última paraula no la tenen només ells.