Debat
Estils 11/11/2021

Els joves prenen la paraula: "Cal acceptar-se a un mateix"

S'estrena el cicle de debats 'El futur és nostre', una iniciativa del diari ARA i la Fundació La Caixa, amb una trobada que ha girat al voltant de les emocions i la por juvenil

4 min

BarcelonaPer molt que els adults gastin hores i hores en debatre i teoritzar sobre el futur de la nostra societat, l'única realitat plausible és que el demà no els pertany a ells, és dels joves. Escoltar-los, saber què pensen, quins temors i esperances alimenten o quines són les seves inquietuds és una part de l'objectiu d'El futur és nostre, una nova iniciativa del diari ARA i la Fundació La Caixa que ha nascut amb el compromís de donar veu a la nova generació i escoltar-la. El cicle, que consta de quatre debats, s'ha estrenat aquest dimecres al Palau Macaya amb un primer diàleg que ha girat al voltant de les emocions i les pors que tenen i pateixen avui els protagonistes del demà.

Presentada per la periodista i escriptora Selena Soro, la trobada ha començat amb la salutació dels organitzadors de l'acte, Sergi Loughney, director de relacions institucionals de Fundació La Caixa, i Ignasi Aragay, director adjunt de l'ARA, que ha reconegut que la generació adulta d'avui està deixant el món "fet un nyap" i que serà feina dels joves intentar lidiar amb això i millorar-lo el màxim possible. Aquests primers parlaments han donat pas als autèntics protagonistes del vespre, els tres joves convidats a debatre al voltant de les emocions i impressions generacionals: Imad Benhessou, de 18 anys, estudiant de medicina i número 1 de la promoció d'universitaris del 2021; Txell Mas, de 26 anys i capitana de l'equip olímpic de natació sincronitzada, i Júlia Ferrerons, de 20 anys i estudiant de traducció i interpretació a la UAB.

Soro, que amb 28 anys va guanyar el premi Carlemany amb la seva primera novel·la, Misteris de la boira, ha introduït aquest primer diàleg explicant els resultats d'una pregunta que va dirigir als seus seguidors més joves a Instagram: "Quines són les teves pors?". La mostra de respostes rebudes era diferent del que s'esperava. Ni rastre de desconfiança per la precarització de la vida o la poca esperança en un canvi social. Parlaven, sobretot, de pors i angoixes relacionades amb les emocions: "Per a una esportista d'elit la por s'acostuma a relacionar amb aconseguir o no aconseguir els resultats esperats. No arribar a complir les meves expectatives és el gran temor", ha explicat Mas, que s'ha trobat en sintonia amb els seus dos companys de taula: tant Imad Benhessou com Júlia Ferrerons han reconegut que la seva gran por és "no aconseguir la plenitud i decebre les persones que confien en nosaltres".

Emocions generacionals

Mentre avançava la trobada, tots tres joves han anat coincidint en punts, no només pel que fa a les emocions en si, sinó també en la gestió que en fan. Tant Ferrerons com Mas han destacat el paper dels terapeutes i psicòlegs per desencallar algunes de les pors i angoixes que els bloquegen: "Necessitava coneixe'm a mi mateixa. La meva psicòloga em va donar les eines que necessitava, però ella no és un mag, és un metge, així que hi ha molta feina que has de fer tu", ha explicat l'estudiant de traducció i interpretació.

L'acte també ha comptat amb diversos vídeos curts que han servit per introduir els temes de debat, petites càpsules en què personatges populars com el cantant Miki Nuñez, la jugadora de bàsquet Júlia Soler i l'escriptor Xavier Mas Craviotto parlaven sobre les emocions, els sentiments i les pors que pateixen i els envolten. Sobre aquest darrer punt, Craviotto ha explicat el seu mètode per superar la por, que comença per tenir clar que aquesta és un miratge, una idea preconcebuda sobre les coses. No ens fa por tirar-nos en paracaigudes, sinó la idea que tenim de fer-ho. En aquest sentit, l'autor de La mort lenta ha recomanat no recular mai, "perquè quan realitzem alguna cosa que ens fa por, després acabem pensant que no n'hi havia per tant". "Un cop fet marxen els fantasmes, tu t'endús l'experiència real i no la idea que en tenies", ha descrit.

L'explicació del jove escriptor ha obert el meló de la vulnerabilitat, en què els tres joves ponents han enumerat les situacions que els angoixen i els fan sentir indefensos. "Viure les preocupacions del dia a dia m'ha ajudat perquè m'he acostumat a suportar-les", ha explicat Benhessou. Aquest patiment és generacional i es pateix més ara que abans? Tots tres han coincidit que sí i que és així a causa de fenòmens com la influència de les xarxes socials o de com la societat contemporània ha acabat amb alguns axiomes tradicionals: Les realitats han canviat respecte a certa manera de viure canònica i ens estem adaptant a una nova manera de fer-ho. "Estem en un moment de caos que ens porta encara més incertesa. M'agradaria tenir una línia a seguir, però no la tinc", ha assegurat Júlia Ferrerons.

L'acte ha conclòs amb les intervencions del psicòleg Jaume Funes i de l'escriptor i mestre Jaume Cela. Tots dos han volgut destacar la riquesa de les intervencions dels tres joves congregats avui en un acte en què han tingut la veu que tot sovint no tenen. Així, Txell Mas, capitana de l'equip olímpic de natació sincronitzada, ha volgut aportar un últim alè de positivitat: "Amb els anys t'acabes acceptant tal com ets, i això inclou les coses que no podem controlar. Haig d'estar contenta i orgullosa de tot el que he anat aconseguint", ha conclòs.

stats