Cap on va el disseny?

Els experts expliquen com es preveu el futur en el món de les tendències

Podria semblar que és impossible veure el futur sense una bola de vidre, però n’hi ha que ho aconsegueixen. Tenen els sentits com tentacles, arrapats al món que els envolta, i compten amb una experiència que els fa de coixí; són persones amb gran capacitat d’anàlisi i que es dediquen a alguna parcel·la del disseny. Les seves previsions de disseny fins al 2033 s’acaben de publicar al compendi 'Fifteen of fifty book', que edita l’Institut Europeu del Disseny (IED) a Barcelona.

“Ja tenim el bon costum de fer aquesta anàlisi cada cinc anys, i ja n'hem fet tres”, comenta a l’ARA Alessandro Manetti, director general de l’IED a Barcelona, centre formatiu que compleix 15 anys. El passat els avala i constata que no fan volar coloms perquè algunes propostes que recollien els volums anteriors i que eren projectes de recerca que es van coure a l’IED ara ja es comercialitzen, com per exemple la moto elèctrica Volta.

Al llibre s’hi inclouen un centenar de projectes destacats que s’han fet a l’escola al llarg d’aquests anys, tant en el camp de la moda com en el del disseny d’interiorisme, producte, transport, gràfica, comunicació i 'management', i també s’entrevisten 50 exestudiants de l’IED que ara treballen el disseny des d’indrets remots i allunyats, des del que va marxar a Silicon Valley per engegar una 'start-up' fins al que treballa el tèxtil al Sud-est Asiàtic.

Les seves respostes sobre “com veuen el futur del disseny, si la intel·ligència artificial substituirà la humana en el camp del disseny o si la tecnologia puntera acabarà substituint les eines més manuals, com ara el dibuix” són claus per intuir cap on es decantarà el disseny.

“Com a formadors tenim la responsabilitat d’imaginar el futur. Potser ens equivocarem, però ho hem de fer”, perquè els estudiants d’ara sàpiguen què es trobaran al món demà, explica Manetti.

L'impacte social

Els projectes que ens fan intuir com serà el futur són de tota mena. Hi ha disseny per al transport, com el vehicle elèctric Pasprang, que van idear el 2012 les alumnes Alessandra Colella i Sanna Völker per a l’empresa Bertone, o la col·lecció de moda Inde, que inclou una mena d’airbags que es disparen quan la peça de vestir nota que la persona cau, de manera que poden evitar trencaments ossis. “Les escoles són un dels sectors on es couen les tendències, però estem una mica subestimats”, clama.

Quan el disseny es posa al servei de les històries reals i personals pren una dimensió que el fa transcendir més, ser permeable a la societat. Per exemple, el curs passat tres alumnes van guanyar un premi Laus amb el seu projecte final, un llibre per conscienciar sobre la mutilació genital femenina. Recollien històries reals de víctimes, explicades en primera persona, i el llibre tenia un trau vertical al mig de les pàgines, que, aplegades una a una, formaven uns genitals femenins. “Tots els projectes que fem amb impacte social mereixerien convertir-se en reals”, considera el director general de l’IED, i destaca en concret un projecte d’estudiants que l’Ajuntament de Barcelona va adoptar i que va ensenyar-se als carrers, en forma de banderoles. Era una campanya de comunicació per sensibilitzar els ciutadans amb la situació dels refugiats.

Un mapa en expansió

Per sistematitzar la informació que han recopilat al llarg dels anys no n’hi havia prou aplegant per temes el centenar de projectes més destacats, calia treure’n l’essència i ordenar-los. Per això han creat un mapa, anomenat Deflexor 2033, en què totes les idees s’ordenen i es posen en relació amb les altres. “Tota aquesta informació en un mapa ens ajuda, com a institució de formació, a veure cap on s’està anant i si les tendències són adequades per generar un impacte en l’entorn humà”, explica el director.

Les macrotendències són les que tenen un cicle de vida més llarg, “a més de cinc anys vista i amb un impacte global i molt transversal”, i articulen els detalls dels escenaris que ens anirem trobant d’aquí al 2033 a nivell tecnològic, social, cultural, poblacional, de mercat i de medi ambient. Per exemple, les previsions més futures inclouen detalls com el turisme espacial, unes desigualtats socials cada cop més pronunciades i una caiguda de la fertilitat.

“No tenim la solució per a tots els problemes, cada cop treballem més en xarxes per disciplines, però creiem que el pensament estratègic de disseny és una eina molt potent perquè inclou molt més l’humà en relació al seu entorn”, explica Manetti.

Segons diu, el més nou del mapa és que relaciona “cada macrotendència amb un escenari específic del disseny en funció d’una resolució d’un problema o d’un aprofitament d’una oportunitat”. Ara bé, hi ha espai per a imprevistos perquè cada macrotendència produeix contratendències, “les persones tenim poder de decisió per sumar-nos a les macrotendències o rebatre-les”, i, a més –i més poderós–, s’ha de preveure “el cigne negre”, és a dir, l’esdeveniment totalment inesperat, el que ningú preveia però de cop i volta passa i “canvia completament el tauler de joc”. “Per exemple, si Kim Jong-un fes explotar la bomba nuclear, seria un daltabaix mundial. És el que va passar, a un altre nivell, amb l’arribada al poder de Donald Trump o el Brexit”.

Continuarà l'antropocentrisme?

“M’agradaria pensar que més enllà de totes les tendències, la persona continuarà estant al centre del disseny del futur perquè vaig veure molta robòtica i moltíssima intel·ligència artificial en aquesta última edició del Mobile World Congress però molt poc disseny”, clama el director general de l’IED a Barcelona.

Si els robots i la tecnologia es desenvoluparan tant, fins al punt de travessar la línia de l’ajuda i ser protagonistes, només el temps ho dirà. El que és segur és que “cada cop viurem més anys” i, per tant, el disseny haurà de treballar “per solucionar problemes d’atenció social, de cura, de sostenibilitat, hem de ser capaços de generar impacte cultural... i tot això s’ha de preveure”, rebla.

Més continguts de