Harry, ‘marry’!

BarcelonaJo sempre he sigut molt propèl-rojos en general a la vida perquè considero que la diferència és meravellosa de per si. Més encara si és atrevida, com és el cas d’aquesta minoria que tant ha patit al llarg de la història pel color dels seus cabells. De fet, avui en dia -visca Jessica Chastain!- en les dones està més acceptat el cabell roig com un plus d’atractiu, però als homes encara els costa que siguin considerats guapos si són pèl-rojos. En tot cas, aquesta debilitat meva -que en el fons és enveja perquè sóc un mediterrani mainstream més- es veu augmentada si el protagonista de la història és el príncep Harry, aka Enric d’Anglaterra.

El fill petit de Lady Di, nascut al barri londinenc de Paddington fa 32 anys -el mateix lloc on va veure la llum per primer cop la meva admirada Joan Collins fa més de vuit dècades-, és el guilty pleasure de tots els que ens fixem en l’esdevenir de les monarquies, tan professionalitzades actualment que ja no tenen cap gràcia. En disfressar-se de soldat nazi el 2002 -la gesta era tan evidentment inapropiada que mereixeria ser estudiada a la universitat-, el germà del futur rei britànic va llançar el missatge que al món hi ha vingut a fruir, que els disgustos -es va quedar sense mare als 12 anys- ja vénen sols.

Però aquell no va ser l’únic bassal on el jove s’ha llançat de bomba. Encara sent menor, admetia que fumava marihuana i bevia alcohol tot sovint, i el 2004 va apallissar un fotògraf durant una nit d’aquestes 'fortetes'. El 2005 es va saber que una professora que havien fet fora de la prestigiosa escola Eton li havia escrit un treball. I la meva preferida i més recent, del 2012: es van filtrar fotos d’ell jugant a strip-billar a Las Vegas.

Però aquests excessos, que no fan més que dotar Harry de solera -perquè els comet amb la impunitat dels seus avantpassats, centúries de reis absoluts-, no li estaven anant gaire bé a la seva família, que s’han de guanyar l’estima dels britànics per quan her majesty traspassi. Per això li han engegat una campanya de neteja d’imatge que li fa passar més penúries que participar a Humor amarillo. Anar de viatge a zones pobres de la Commonwealth, dormir en cabanyes, fer-se la prova de la sida en públic, ajudar pagesos, salvar bestioles amenaçades... Tot per convertir-se en un home cuqui a ulls del poble. Però ell, que accepta aquestes obligacions -estic segur que té un grup de WhatsApp amb Kate Middleton i el seu germà on se’n mofen i li envien selfies des del jacuzzi del Palau de Kensington mentre ell es banya en un riu- per mantenir el sou, no té encert en allò que -per ara...- només depèn d’ell: l’amor.

En la recerca de futura esposa -l’única tasca que té realment a la vida un royal - Harry està definitivament encallat. I tot i que jo no sóc el més adequat per criticar-lo, realment queda clar que no té gaire bon ull. I això que té molt per triar, perquè suposo que ser un Windsor deu obrir algunes portes. L’últim fitxatge és Meghan Markle, una actriu nord-americana de 35 anys a qui els tabloides -mentre aquí algun despistat descobria que una cobra no és una postura del Kamasutra- n’han destacat tots els defectes.

Abans que cap dels dos hagi confirmat que són parella, ja ha sortit la germanastra de l’artista amb un matxet entre les dents acusant-la de “trepa social”, “narcisista” i “egoista”. Tres floretes que aquesta jove de 35 anys no ha contestat perquè està molt ocupada amb la sèrie Suits, que li ha donat la fama. Tot i que la germanastra s’ha despatxat a gust, s’ha de dir que el seu currículum amorós no l’aparta gaire del perfil descrit, ja que no se li coneix cap nòvio pobre. El golfista Rory McIlroy, el xef Cory Vitiello i el productor de cinema Trevor Engelson són alguns dels homes que li han fet companyia.

Primeres informacions diuen que amb només sis mesos de relació ja coneix els ducs de Cambridge i que es porten molt bé. Ves que no l’hagin confós amb Pippa Middleton, perquè mira que s’assemblen. Si realment es confirma la relació amb Harry, gairebé se’n confirmaran dues a l’hora. Perquè mai es va oficialitzar que el príncep i la germana de Kate Middleton haguessin tingut res, però se’n va parlar i molt. Si ara se’n busca una d’igual...

L’última nord-americana que va entrar a la família dels Windsor no va caure amb gaire gràcia. Era Wallis Simpson. La recorden? Era plebea i s’havia divorciat dos cops. Un doblet que el consell de ministres britànic del moment va considerar prou deshonrós per aconsellar al rei Eduard VIII que abdiqués. Un escàndol per a la Corona de llavors i una loteria per a l’àvia del príncep pèl-roig, que si no fos pel seu enamoradís oncle no hauria sigut mai reina. O sigui que Queen Elizabeth hauria d’estar contenta i agraïda a les exportacions dels EUA. Ara també.

El que segur que no li ha fet cap gràcia a la monarca és el test que li van fer a la seva -podem dir-l’hi ja?- néta política a la tele. Li van fer 15 preguntes sobre el Regne Unit i en va fallar 12. Se la imaginen algun dia en un acte oficial? Despertaria poc respecte entre el poble amb els seus errors penjats a YouTube. Per cert, un indici que segur que hi ha connexió amb Harry és que una de les tres preguntes que va encertar és quina és la cervesa negra més típica del Regne Unit. I no, no es preocupin no va confondre Lady Di amb Lady Gaga.

En qualsevol cas, jo estaria molt content que Harry es prometés amor etern amb una noia que avali el seu particular estil de prestar serveis a la Corona. Ara que les diferents cases reials europees es van homogeneïtzant cada cop més, i reis i consorts es dediquen a fer d’alts funcionaris amb vestits cars, estaria molt bé que fos la monarquia grossa, la britànica, la que tornés a marcar el camí. Espero que el príncep Enric li demani compromís ben aviat i eviti que algun conseller reial ordeixi una trama per fer-lo passar per l’adreçador altra vegada i el faci casar amb una Fabiola de Mora qualsevol. Harry, marry!