Parelles d’edats diferents

Es porten 10, 20 i 30 anys. Com és la convivència i quins problemes hi ha entre les persones de generacions diferents que tenen una història d’amor en comú?

Cada cop hi ha més parelles amb força diferència d’edat, ja sigui vivint sota el mateix sostre o en la modalitat coneguda com living apart together (sense viure junts). Parelles que es porten deu, quinze, vint o fins i tot trenta anys. Entre l’un i l’altre pot haver-hi diferències pel que fa a la maduresa, l’energia física, els interessos, els referents socials... però aquests no són pas obstacles perquè funcionin. Al contrari, poden suposar un al·licient, un enriquiment. N’hi ha de ben felices, i els és igual el que la gent en pensi. De fet, la diversitat s’estén a la societat, a les famílies, també en aquest aspecte. I ja ningú hi troba pegues.

O gairebé ningú... Perquè quan la gran és la dona, amb força diferència d’edat sobre l’home, encara hi ha qui els fa una mirada estranya. “Mai hem tingut cap problema per la nostra diferència d’edat; no ens n’hem amagat, però tampoc n’hem fet bandera. Som persones discretes”, diu el Josep Anton, deu anys més jove que la seva dona, la Mireia. Es van conèixer en una associació d’estudis històrics del barri de Gràcia; inicialment sortien com a amics però un dia van donar-se la mà... “Compartim moltes activitats, tenim gustos similars igestionem les nostres diferències mirant d’adaptar-nos l’un a l’altre, en la mesura del que ens és possible. El nostre cercle d’amistats no hi ha donat mai cap importància”, diu la Mireia. “En 29 anys només recordo un parell de cops que algú ens ha confós per mare i fill... El que vam pensar és que eren curts de vista”.

Amor a primera vista

És difícil explicar l’amor a primera vista, però existeix, i tant que existeix! Una mirada, un gest o una actitud d’algú que veiem per primer cop pot canviar-nos la vida. “Quan l’Amadeu va entrar per la porta d’aquella sala de reunions a Madrid, en què participaven diferents agències de publicitat, a l’instant vaig tenir clar que seria la persona amb la qual envelliria”, diu l’Ana, de 48 anys. “Ell anava vestit amb texans i una camisa de quadres que encara conserva. Quan va entrar jo vaig viure aquell moment com un retrobament. Era com si ja ens coneguéssim! Crec que és una sensació que només pot entendre qui l’hagi experimentat”, afegeix.

Ella és coreògrafa. Ha treballat per a la publicitat, per a esdeveniments, teatre, festivals, televisió, etc., i dona classes de teatre musical a adolescents com a activitat complementària no curricular. L’Amadeu (68 anys) és creatiu. Ha tingut una agència de publicitat durant 30 anys i actualment està jubilat, cosa que li deixa temps per pintar i fer fotos.

“Hem aconseguit integrar a la nostra vida comuna els amics que ja teníem, i hem conegut gent nova. Ho compartim tot: converses, teatre, cinema... -jo soc supercinèfila: sempre que tinc dues hores miro una pel·lícula-. A tots dos ens encanta viatjar. Viatjar t’alimenta l’esperit, t’obre la ment i et fa una persona més lliure. I ens agrada tot tipus de música; anem a concerts... I escoltar-la a casa és com respirar. Ara bé, l’Amadeu està bastant més al dia que jo, perquè li agrada molt investigar grups nous i escoltar músiques alternatives. En part podem fer totes aquestes coses perquè no tenim fills. Bé, l’Amadeu en té un de la seva primera dona; el seu fill ara té 41 anys. Una de les coses que em va dir quan vam començar a sortir era que ell no volia tenir més fills; per a mi, això no va ser cap inconvenient perquè mai no n’he volgut tenir. Aquesta és una decisió que la gent no entén; el fet de tenir fills per a mi és una opció de vida, no una obligació pel fet de ser dona, però si ell n’hagués volgut tenir crec que n’hauríem tingut, per viure la meva història d’amor amb ell. No m’ho hauria perdut per res del món!”, expressa l’Ana.

Que es duguin vint anys no els afecta en res, diuen. “No notem la diferència d’edat en cap aspecte. Els altres crec que tampoc ho noten perquè l’Amadeu és una persona plena d’energia; penso que no compleix gaire els cànons d’una persona de la seva edat. La gent de 68 anys no és tan inquieta. A l’Amadeu li interessa tot, qualsevol exposició, pel·lícula, sèrie, obra de teatre... No li fa mandra sortir ni anar a dormir tard si creu que una activitat val la pena”, explica l’Ana. “És possible que hi influeixi que ens relacionem amb persones de diferents edats i això fa que l’energia s’encomani”, diu. “Al principi de coneixe’ns algunes amistats d’ell l’alertaven que no es precipités i cometés l’error de deixar-ho tot i aventurar-se en aquesta relació. Ell portava casat 25 anys. I a mi em deien que era una cosa passatgera i que em deixaria tirada... Però jo estava convençuda dels meus sentiments”, revela l’Ana. “L’Amadeu és una persona de molt fàcil convivència. Portem 18 anys vivint junts, i sempre anem a dormir alhora. Si un té feina l’altre l’espera llegint o escoltant música o simplement mirant el Facebook -diu-. L’un mai no ha anat a dormir abans que l’altre”.

Al Camí de Sant Jaume

Conec més d’un cas de persones que van decidir fer el Camí de Sant Jaume per desconnectar de tot, per “trobar-se a ells mateixos”, i van trobar una altra persona que també feia el mateix camí per “trobar-se a si mateixa” i avui fan bona parella. “Ens vam conèixer fa nou anys mentre fèiem el Camí de Sant Jaume; jo tenia vint anys i ell cinquanta. El Javi, que té un fill només dos anys més jove que jo, havia començat el camí a Roncesvalles i jo a Lleó, i vam coincidir al mateix alberg el primer dia que jo caminava, tot i que realment ens vam conèixer dos dies més tard, en un bar d’un poble molt petit de Lleó, El Ganso. Des de llavors vam caminar junts durant deu dies amb unes noies de València”, recorda l’Ales Farré.

“En el meu cas, pel fet que ell és 30 anys més gran que jo alguns poden pensar en el tòpic de la relació interessada per part meva, ja sigui per motius econòmics o per qualsevol altra qüestió. Però la meva parella està a l’atur -treballava en una fàbrica d’alumini- i en cap moment em va interessar pels diners que pogués tenir. Per a mi l’únic que compta és la persona, i, en qualsevol cas, cada parella és un món. Jo el vaig conèixer just en un moment en què no volia enamorar-me de ningú i em vaig acabar enamorant d’ell per la seva manera de ser. Va sorgir sense esperar-m’ho”, afegeix.

“En general compartim la mateixa filosofia de vida. A tots dos ens agrada la tranquil·litat, escoltar música, la senzillesa de moltes situacions, gaudir de detalls, una bona conversa i divertir-nos amb els amics”, explica l’Ales. “Pel que fa al cinema, a ell li agraden més les pel·lícules històriques, de ficció i d’acció, mentre que jo més aviat prefereixo les comèdies i les romàntiques, però igualment les veiem totes junts. Intentem fer els nostres gustos compatibles, perquè ens agrada parlar després sobre les pel·lícules”, afegeix.

“No sé si la gent té prejudicis... Jo al principi sí que en tenia. Per què em costava dir que estava sortint amb un home trenta anys més gran que jo, si amb ell soc feliç? Pensava que la gent no ho entendria... Però la realitat és que sempre he rebut reaccions positives, tant de les nostres famílies com dels amics i coneguts”, revela. I afegeix: “No dic la diferència d’edat de seguida perquè trobo que no és l’important en la nostra relació”.

“Penso que la diferència d’edat afegeix un plus de dificultat a la relació, però el fet que sigui complicat no vol dir que no sigui possible. Precisament en moments de dificultat o de crisi és la força dels sentiments la que enforteix la relació i fa que tiri endavant”, afegeix. I conclou: “Ens trobem en moments molt diferents de les nostres vides, però a poc a poc aconseguim que les nostres il·lusions es facin realitat, com un viatge que hem fet recentment durant sis mesos per Amèrica del Sud; aquesta i altres experiències les compartim mitjançant el blog vuelodegansos".

Les idees preconcebudes i els estereotips que encara pesen

“Si encara no sabem per què ens enamorem, potser no té gaire sentit preguntar-nos per què ens enamorem de persones d’edats força diferents”, diu Mati Segura, psicòloga clínica, terapeuta sexual i de parella. “Els que no veuen clar que dues persones d’edats força diferents es puguin enamorar no paren de buscar-ne els motius, que no tenen res a veure amb l’amor. Diuen: «Si estan junts és perquè ella és rica, o perquè ell és famós»; «Ella és una immadura i busca un pare»; «Ell és un Peter Pan i busca una mare», etcètera”, reflexiona Segura.

“És cert que diversos estudis mostren que els que no han tingut un bon vincle afectiu en la seva infantesa, a l’hora d’establir relacions de parella busquen persones que els ofereixen la protecció que no van tenir, i aquesta figura és més fàcil trobar-la en persones més grans. Però enamorar-nos del que ens falta no és una característica de les relacions amb diferència d’edat. Per exemple, si soc una persona tímida puc tenir tendència a enamorar-me d’algú molt extravertit, o si m’apassiona la literatura puc sentir-me atreta per algú molt competent en aquesta matèria”, expressa Mati Segura.

Un problema, motiu de consulta al psicòleg, és la dificultat que les parelles d’edats ben diferents troben a l’hora de compartir emocions referents a fets vitals propis de l’edat. “Quan la persona més jove encara no ha tingut fills, ha de ser capaç d’acceptar que els fills ja formaven part de la vida de l’altre abans d’iniciar-se la relació; si la dona és molt més jove, ha d’entendre que un pare té dret a compartir moments amb els fills, o bé entendre el sentiment que té cap als nets una persona que encara no ha tingut fills”, diu Mati Segura.

“Respecte a la sexualitat, no podem concloure que siguin parelles més o menys satisfetes que les que tenen edats similars. Si bé és veritat que tenim algunes dades de la resposta sexual en diferents etapes de la vida, no tenim cap estudi que ens indiqui el grau de satisfacció de les parelles amb diferència d’edat. L’edat no és un factor que faci disminuir el desig sexual. Sí que és veritat que algunes persones amb els anys acumulem més desenganys, més desil·lusions, més problemes, més malalties o més dolor, etc. Però són aquests aspectes els que fan que el desig sexual disminueixi, no l’edat com a tal”, explicita Segura. I afegeix: “No és gens estrany que persones grans, especialment dones, que pensaven que el desig sexual ja els havia desaparegut per sempre, se sentin sorpreses de veure com, amb l’arribada d’una nova relació, torna a aparèixer, i amb molta força”.

Més continguts de