Una de les especialitats de la doctora Emma Ribas, psicòloga i sexòloga, és ajudar les persones a trobar una parella adequada. “Trobar parella és fàcil; trobar algú adequat per a tu és més difícil”, afirma. A la consulta ho veu molt sovint: les persones tendeixen a repetir patrons que les aboquen a relacions que no funcionen. Dit en altres paraules, ella es dedica a esmenar els errors de Cupido. Per algú amb tanta experiència ha de ser fàcil trobar parella, oi? Més aviat al contrari: Ribas va trigar molts anys a trobar la persona amb qui volia compartir un projecte de vida.
“Em costava ser activa en aquest sentit. El meu patró, que vaig haver de trencar, era que sempre acabava escollint les persones que m’escollien. En realitat és una mica el que la societat ha portat a les dones: som les conquistades i acabem escollint entre totes les persones que es fixen en nosaltres”.
Ribas explica que va trencar amb aquesta dinàmica fins al punt de decidir que preferia estar sola abans que amb algú que no li encaixés: “Tenia molt clar què volia i què no volia”. Un dels errors més freqüents a les relacions de parella, diu la psicòloga, és no treballar les “pròpies ferides” o deixar-se endur pels mites romàntics. És a dir, escollir algú ignorant la part racional: “Que estiguem enamorats d’algú no vol dir que sigui la persona adequada”.
Un dia, Ribas va tenir una cita amb un noi a qui feia cinc anys que uns amics intentaven presentar-li. La psicòloga hi va anar –amb molt poques expectatives– i va quedar meravellada. “Ell feia molt de temps que em volia conèixer. Fins i tot li havia passat pel cap demanar hora a la consulta. Sort que no ho va fer, l’hauria descartat immediatament: un pacient, impossible”. El que li va agradar d’ell, diu Ribas, és que era una persona madura, responsable i amb el mateix projecte de futur que ella. “Quan amb algú no tens el mateix projecte de futur, la parella ja es converteix en una relació tòxica. Porto 20 anys de psicòloga i he vist moltes vegades la desgràcia que suposa tenir fills amb algú amb qui no tens els mateixos valors”.
Un any després d’aquella primera cita, Ribas es va casar i ara tenen dos fills. “Va valer la pena esperar, i ignorar totes les pressions que rebia perquè tingués parella. De vegades ens quedem amb qui no volem quedar-nos per por o dependència, i això ens porta a una vida que no volem”. Sobre el secret d’un matrimoni feliç, Ribas ho té clar: “Compartir i alhora ser lliure”. I comunicació, sobretot: “La falta de comunicació és el que porta més parelles a la consulta”.
