Ara Estiu 23/08/2023

Tenir un enviat especial que trobi la dona de la teva vida

Josep Abril, dissenyador

2 min
Josep Abril i Alessa, al Cap de Creus.

Abans d’explicar la seva història d’amor, el dissenyador Josep Abril avisa: ell i la seva dona Alessa són tan diferents que si el relat el fes ella, la història seria una altra. Ara fa trenta anys, comença el dissenyador, un amic seu va demanar una beca de fotografia per fer un stage a Milà o a París. No li van donar cap de les dues ciutats i el van enviar a Bellinzona, a la part italiana de Suïssa. Allà, l’amic veia sempre una noia vestida de negre amb bicicleta. Un dia la va aturar i es van fer amics. 

El 31 de desembre de 1991, nit de Cap d'Any, el seu amic els va presentar a Barcelona. “Ens vam conèixer dins d’un cotxe; jo conduïa i era fosc, així que pràcticament no la vaig veure”, relata. De fet, no es van acostar fins a l’estiu següent, l’estiu dels Jocs Olímpics de Barcelona, quan Abril i l’Alessa es van fer amics. El Nadal del 1992, ella els va convidar a Suïssa, a ell i a l'amic, a una casa que tenia a la muntanya. “Vam dormir tots junts a les golfes, amb els matalassos a terra, i jo veia que cada dia que passava el seu matalàs estava més a prop del meu”, relata Abril. Fins que una nit va allargar la mà i va trobar el cos de l’Alessa. 

Des d’aleshores han passat trenta anys, “seixanta si comptes que també treballem junts”, assenyala el dissenyador, rient. “Si ella t’expliqués aquesta història l’explicaria tota al revés. De vegades ens passa que sortim d’una reunió de feina i a mi em sembla que ha anat de conya i ella diu que tot el contrari. Observar les coses que ens passen de forma tan diferent fa que tinguem una visió del món bastant àmplia”, celebra Abril. De l’Alessa, diu, també n’ha après a veure les persones, a saber conèixer-les. “També té un gust estètic fabulós i un nivell d’exigència que ens ha marcat molt el camí”, assegura.

Malgrat que tinguin personalitats diferents –ell és més intuïtiu i ella més reflexiva–, sí que comparteixen l’amor per les mateixes coses. “Quan tenim un dia lliure ens agrada despertar-nos amb calma i esmorzar unes torrades amb melmelada. A la 1 ens agrada prendre la nostra copeta de cava al pati de casa, relaxats i sense haver de fer res”, explica. Amb el temps, diu, també han après que poden fer coses per separat i que no passa res. “Al principi havíem de fer-ho tot junts. A mi m’agrada molt la muntanya i he trigat una mica a entendre que puc anar-hi tot sol o amb amics”, diu. 

Després de trenta anys, Josep Abril celebra la sort increïble d’haver tingut “un enviat especial a Bellinzona” que anés a trobar la dona de la seva vida.  

stats