Agnès Busquets: "Amb aquest llibre vaig acabar plorant"
L'actriu i escriptora recomana 'Matrioixques', de Marta Carnicero
BarcelonaL'actriu i escriptora Agnès Busquets no pot parar de recomanar Matrioixques, de Marta Carnicero (Quaderns Crema). No és l'única a qui ha impressionat la novel·la: fins i tot el cineasta Pedro Almodóvar va citar-la quan li van preguntar per les seves autores de referència en una entrevista a l'Espacio Fundación Telefónica de Madrid l'abril passat. "No m'estranya que hagi flipat amb aquest llibre. Jo vaig acabar plorant", subratlla Busquets. Matrioixques és una novel·la curta sobre la violència contra les dones com a arma de guerra i les conseqüències de concebre una criatura arran d'aquesta violència. Parla de la guerra dels Balcans sense mencionar-la directament a través de dos personatges: el de la Hana, que viu un doble exili, i el de la Sara, que acaba de fer 18 anys i anhela la llibertat.
"No és gens morbosa, en cap moment hi ha cap escena explícita de violència, però la perceps", diu Busquets. El llibre transcorre en part a Barcelona i també explora qüestions com les relacions entre mares i filles, en especial quan aquestes són adolescents. Busquets, que precisament va debutar en la novel·la a l'abril amb No ho sé, digue-m'ho tu (Navona), en destaca també la veu literària: "Està escrita amb sentit de l'humor i ironia, però també amb elegància i amb una cruesa que no necessàriament vol dir que sigui negativa. Es llegeix molt ràpid, és una novel·la breu però intensa. Carnicero la clava".
El llibre va néixer arran de la impactant exposició Encara hi ha algú al bosc, que donava veu a les víctimes de violència sexual de la guerra de Bòsnia. "El naixement de tantes criatures fruit de violacions em va sacsejar, perquè com a part de la humiliació no se'ls permetia avortar. Són criatures que porten la càrrega d'un acte del qual no tenen cap culpa, però del qual sembla que siguin culpables perquè són el fet vivent que recorda el trauma i el dolor", va explicar l'autora en una entrevista a l'ARA l'abril de l'any passat. El llibre ja té més d'un any de vida, però Busquets no se n'oblida: "Podria parlar-ne durant hores. L'he regalat i el seguiré regalant".
