Cabaret Pop
Gent Hollywood 26/02/2023

¿Qui són (i què són) realment els 'nepo babies'?

Les xarxes han convertit aquest tema en un debat habitual en el qual les visions són molt simplistes quan en realitat el concepte és molt més complex

5 min
La cantant Miley Cyrus en un dels seus darrers concerts

BarcelonaQuan Carmen Ordóñez va morir, algun dels seus hooligans televisius va intentar defensar la seva discutible tasca com a mare dient que als seus tres fills no els havia deixat sense res per ser una malgastadora sinó que els havia deixat la millor herència possible: fer-los famosos per sempre més. La veritat és que aleshores aquella frase era només una espècie de trampa argumental per intentar salvar la depauperada imatge de la desapareguda "reina de corazones", però en l'era d'Instagram, això és tècnicament cert. I és que resulta que si l'exposició mediàtica que reps per ser fill de es converteix en seguidors, tens l'oposició d'influencer superada sense haver hagut d'estudiar. És a dir, tens una generosa font d'ingressos que et poden acompanyar sense molestar-te gaire al llarg de tota la vida. Si, a més a més, vols dedicar-te a fons a cultivar la fama, pots multiplicar l'herència i fer encara més negoci. Això només a Instagram, però, ja que en els altres oficis cal mostrar certa vàlua.

Actualment, a les persones que han crescut a la llum dels flaixos dels paparazzis se'ls diu nepo babies, que en català es podria traduir com fills del nepotisme. A pesar que aquest terme en anglès fa que això sembli més actual, no en té res, de nou. Són el que tota la vida hem anomenat fills de. Una divisió molt àmplia i variada de famosos que darrerament ha donat peu a moltíssims comentaris a les xarxes –el hashtag #nepobaby té més de 335 milions de visualitzacions a TikTok– i que ha servit bàsicament per clarificar dues qüestions. La primera: que és una sort formar part d'aquest club si es vol treballar en algun dels molts oficis on la repercussió pública és un actiu. La segona: la majoria de gent que els critica en realitat el que tenen és enveja. I és que criticar-los per ser fills de qui són i per aprofitar totes les oportunitats que tenen al seu abast resulta bastant injust. Ningú té cap culpa de néixer on ha nascut. De fet, en moltes ocasions, ni els seus pares tenen la culpa que els seus fills siguin també tan coneguts, ja que molts es van passar la vida intentant que la premsa deixés en pau les seves criatures.

¿Com decidir qui és un aprofitat?

Dit tot això, evidentment, hi ha qui ha tret molt de suc d'aquesta casualitat del destí i ha posat molt poc interès en el fet que se'l conegui per mèrits propis. Realment, és difícil donar noms en aquest sentit perquè la percepció de bona feina i d'esforç que cadascú fa d'algú altre és molt subjectiva i, per tant, és difícil valorar el que ha posat el nepo baby de torn a les feines que ha tingut. Però, per evidenciar la complexitat del concepte, hi ha un exemple que resulta genial. En la música, un camp on molts nepos aterren, destaca el cas del temàs pop Stars are blind, de Paris Hilton, un temàs pop indiscutible.

¿Li haurien produït el single a Paris si no hagués estat una celebrity? No, perquè això era part de la gràcia. ¿S'hauria ella convertit en una celebrity si no fos filla d'una família riquíssima i conegudíssima? Tampoc. ¿Treu això que el tema sigui meravellós i que ella sigui una figura ideal per interpretar-lo? En absolut. ¿Si ella no hagués posat la seva part de surrealisme i rebel·lia posh durant la seva joventut a la seva fama heretada, ¿hauria estat la celebrity que és? Ni de lluny! Amb tot això, és lògic preguntar-se: de tot l'imperi que ha aixecat fins avui Paris, ¿quina part és mèrit seu i quina dels seus orígens? És a dir, ¿és ser una nepo baby convertir els errors d'una adolescent esbojarrada d'una família rància en un imperi de més de 1.000 milions de dòlars? És un debat apassionant i crec que les habituals posicions maniquees de les xarxes socials l'empobreixen.

L'eterna herència 'nepo'

De la mateixa manera podríem parlar, per exemple, de Dakota Johnson. ¿Tot el que ha fet és per ser filla de Melanie Griffith i Don Johnson o això només li va garantir el primer paper i la resta li han donat perquè la seva presència suma? De fet, el seu cas és paradigmàtic perquè en realitat la seva mare ja era una nepo baby, ja que era filla de Tippi Hedren, musa de Hitchcock. ¿És Dakota Johnson més nepo baby que ningú perquè és filla de i neta de? ¿O després de tres generacions podríem deixar de tractar-les així i dir que no ho és gens? Si totes tres generacions es dediquen al cinema, potser tenen alguna gràcia especial que les fa aptes per a aquest ofici, no? ¿I Miley Cyrus és una nepo baby? Fillola ni més ni menys que de Dolly Parton i filla de Billy Ray Cyrus, ¿podem dir-li que és una aprofitada filla de quan amb 30 anys porta una carrera de 17 i estem tots cantant Flowers tot el dia? I a casa nostra: ¿Bad Gyal és una nepo baby només per ser filla de l'actor Eduard Farelo? O amb el tipus de música que fa, ¿potser això li hagi donat més maldecaps que altra cosa? I a Aina i Marc Clotet, ¿se'ls pot qualificar de nepo babies com ha fet algun digital perquè el seu pare és un reputat investigador?

Igualment, a Espanya, podem parlar del clan Flores. ¿Són tots nepo babies de la Faraona i del Pescaílla? ¿O tenen tots virtuts evidents en el món de la interpretació? Hi ha una tercera generació també ja en acció en aquesta nissaga. Per exemple, Alba Flores, que no ha venut mai ni una exclusiva, i amb la traumàtica mort del seu pare les ofertes han degut ser molt sucoses. A pesar d'aquesta decisió de no explotar la fama heretada, ha recollit grans èxits d'audiència en sèries com La casa de papel. ¿Tots els que surtin d'aquesta casa (la dels Flores) seran nepo babies? Quant s'allarga l'ombra de la fama heretada? Quantes generacions han de passar? Potser criar-te en ambients artístics et dona una facilitat que ajuda més que el cognom, no? I, per cert, ¿és just posar la mateixa etiqueta de nepo baby a Alba Flores i a Victoria Federica?

La primera porta

Si bé resulta innegable que ser fill de fa que almenys t’acceptin al càsting perquè el teu agent és el dels teus pares i no hi volen quedar malament, el benefici s'acaba aquí. Perquè les empreses no volen perdre diners en mals actors i mals cantants que no satisfan el públic. Els nepo babies reals, a qui es podria criticar vivament, estan a casa perquè van fracassar després de la mencionada primera oportunitat. Igual que Rocío Carrasco quan va voler ser model o Lisa Marie Presley quan va voler ser cantant. Els que tothom coneix i critica, en la majoria dels casos, són gent que ho han fet prou bé per subsistir en el negoci.

Dit tot això, resulta escandalós el victimisme d'alguns fills de famosos, que parlen habitualment de com de negativament els ha afectat haver nascut amb determinats cognoms. És evident que són més els avantatges que els inconvenients. I per acabar: els nepo babies que ens haurien de preocupar realment són els que ocupen llocs de responsabilitat en empreses i institucions públiques sense cap mèrit provat per ser-hi mentre perdem el temps discutint sobre si Terelu hauria de sortir a la tele o no.

stats