Enric d'Anglaterra intenta refer ponts amb la casa reial (després de perdre un contracte multimilionari)

Barcelona"Obres són amors i no bones raons", deu haver pensat el príncep Enric d'Anglaterra per intentar recuperar l'afecte de la seva família que tant es va esforçar a perdre temps enrere. Potser ara que li van mal dades –perquè econòmicament està bastant pitjor del que estava– ha decidit que no n'hi havia prou amb utilitzar un llenguatge menys agressiu quan atenia els mitjans i que calia algun gest perquè li comencin a tenir una mica menys de ràbia des de palau, a recer del qual sembla ara que vol tornar a correcuita perquè li ha deixat de rajar l'aixeta d'or que li permetia fer una vida gairebé reial sense haver d'atendre cap obligació institucional.

Quan es va saber la setmana passada que Netflix no tenia intenció de renovar el milionari contracte que havia signat fa cinc anys amb ell i la seva dona, Meghan Markle, ja anticipàvem en aquesta humil tribuna dominical que l'aproximació a palau acabaria passant de manera més àgil. El que no havíem previst era que la baixada de pantalons seria tan automàtica. Només una setmana després que transcendís que els resultats dels Sussex a Netflix havien estat tan exuberants com els d'Albert Rivera al despatx d'advocats que el va fitxar després d'enfonsar Ciutadans, el Daily Mail ha publicat que Enric –que devia saber des de feia temps que Netflix els engegaria a rodar– ja ha proposat a Buckingham compartir les agendes de tots els membres de la família reial amb ell i Meghan Markle –i viceversa–, per no contraprogramar-se quan fan actes públics.

Això, que sembla un moviment petit, té un pes molt gran i resulta molt útil per treure de la llum pública el camp de batalla on es clavaven els punyals els uns als altres. És a dir, pactar agendes els serveix per garantir-se una certa pau mediàtica i poder continuar negociant qualsevol futur acord que es pugui produir de manera pausada i allunyada dels focus, que sempre entorpeixen les negociacions, siguin de l'àmbit que siguin. Per valorar bé l'oferiment d'Enric, cal tenir en compte que contraprogramar Buckingham era una manera de fer molt de mal a la Corona, perquè li reduïa la quota de pantalla quan feia algun acte i, a sobre, podia utilitzar els mitjans que hi anaven per criticar els seus familiars.

El primer pas d'un camí llarg?

Per això, el fet de posar la seva agenda al servei de palau –compartir les agendes no es fa en condicions d'igualtat: a ningú li passa per alt que no hi haurà actes de palau que es posposaran perquè ell tingui previst acudir a un photocall...– pot ser vist pel rei Carles III com un acte de redempció –o de rendició– del seu fill petit, que podria adobar el terreny perquè, en dates pròximes, potser hi hagi algun viatge personal/familiar amb què Enric comenci a intentar restituir la seva imatge al Regne Unit. Indirectament, també repercutiria positivament en la família reial perquè, mostrant-se compassiva amb el seu membre més díscol, semblaria més humana, una qualitat de la qual ha estat ben sovint mancada.

Des del 2020 fins ara ha passat prou temps perquè no penalitzi políticament gestionar un acostament d'Enric i Meghan –o almenys d'Enric– amb la resta dels Windsor. És més o menys el que ha fet la monarquia espanyola de cara al gran públic amb el rei Joan Carles, al qual primer van fer veure que enviaven castigat a Abu Dhabi –quan en realitat era una assegurança de vida fiscal i mediàtica per a tots plegats– i ara tots gestionen amb molta normalitat les seves visites a Espanya a pesar del currículum que hem descobert que arrossegava.

Dit tot això, a ningú se li escapa que si no hagués perdut els 100 milions de dòlars que li pagava Netflix per crear contingut, aquesta voluntat seva tan clara de reconciliar-se amb qui s'ha estat criticant durant cinc anys en programes de televisió i entrevistes de tota mena no es plantejara ara mateix. Cal tenir en compte que, a banda del contracte amb Netflix –la cancel·lació del qual encara no és oficial, però tota la premsa especialitzada dona per feta–, també s'havia quedat sense el contracte que tenia per fer pòdcasts amb Spotify i, a sobre, ha perdut la batalla judicial amb l'estat britànic perquè li continuessin pagant la protecció policial amb diners públics quan visitava el Regne Unit. De fet, això últim no només no ho va aconseguir, sinó que a còpia d'apel·lacions va acabar sent condemnat a pagar les costes del judici: 1,5 milions de lliures.

El que no ha aconseguit l'afecte familiar ho ha propiciat el fracàs econòmic. Una demostració de manca de talent d'un dels seus membres més destacats per viure en el món real que, finalment, beneficiarà la institució monàrquica, perquè els qui encara hi queden semblaran bondadosos acollint l'esgarriat i la gent pensarà que mereixen ser estimats perquè ells a casa seva haurien fet el mateix. El que potser no pensarà la gent és que el que estan fent realment els Windsor és posar Enric a recer perquè no es vegi obligat a sortir a guanyar-se la vida criticant-los dient coses encara més gruixudes de les que ha dit fins ara: és l'única feina que ha quedat clar durant el darrer lustre que sap fer correctament.

La tomba de Diana

I, ja que parlem de les desgràcies dels germans més famosos del Regne Unit, aquesta setmana la premsa britànica assenyalava que ni Guillem ni Enric heretaran la casa on està enterrada Lady Di. La malaguanyada princesa del poble reposa a la finca d'Althorp, al comtat de Northamptonshire, a mig camí entre Londres i Birmingham i que pertany a la família d'ella des de fa més de cinc-cents anys. La mansió i el terreny amb les restes de la princesa –deixades en un llac artificial que es va construir com a tomba després de la defunció– ja no van passar a mans de Lady Di i no passaran tampoc als seus fills, a pesar que tant ella com ells són els membres més famosos i més rics de la família.

Segons la norma de la primogenitura masculina que s'aplica a la noblesa anglesa, les propietats històriques de la família i el títol nobiliari que els dona nom –el comtat de Spencer– poden passar només als homes. Això ja va fer que ni Lady Di ni cap de les seves dues germanes es pogués quedar aquesta propietat. No es va fer l'excepció amb la que estava destinada a ser la reina dels britànics i sembla que no es farà tampoc amb els seus descendents. De fet, l'actual comte de Spencer –tiet de Guillem i Enric– té sis descendents i el primer home és el quart en edat, perquè té tres germanes grans. Per a ell serà, si no canvia la llei, la tomba de la princesa més estimada del Regne Unit.