Desconfiança, impagaments i disputes van marcar l'inici del Tren d'Olot fa 130 anys

GironaAra fa 130 anys, el ferrocarril d’Olot a Girona va inaugurar el primer tram de l’explotació ideada per unir Girona amb la capital de la Garrotxa. Va ser el trajecte inicial entre Salt i Amer. La línia fins a Olot no va ser enllestida fins al 1911. La concessió havia estat atorgada, per ordre de 18 d’abril de 1883, a Domènec Puigoriol Fabregat (Vilagrassa, 1834 - Girona, 1889), un home de l’Urgell trasplantat a Girona, que no va poder veure ni celebrar el naixement del tren pel qual s’havia interessat.

L’atorgament va passar d’uns promotors a uns altres sense que es pogués aconseguir el capital necessari per convertir el projecte en realitat. Puigoriol només va aparèixer en el primer instant, en un moment burocràtic. El traspàs de la concessió va anar a parar, el mateix any 1883, a les mans de la Compañía Española de Ferrocarriles Económicos, domiciliada a Barcelona i representada per Eduard Martínez Suñer.

Presència de capital anglès

Per posar en servei el primer tram va caldre obtenir diverses pròrrogues de la concessió i transferir-la, finalment, a una companyia anglesa –The Olot and Gerona Railway Company Limited–, que a partir del 1891 va donar una empenta diferent als treballs inicials. Amb l’aportació de material britànic, va demostrar que la cosa anava de debò, però les desavinences entre la companyia i el constructor Gerard Rodés van originar conflictes sonats abans de la inauguració del primer tram, traduïts en plets, embargament de material i endarreriment en el pagament dels salaris als obrers que van obrir el traçat.

Realment, el tren d’Olot va ser una obra lenta, lliurada per etapes suades, enmig de la crisi finisecular, el desastre colonial i les vicissituds de les empreses constructores del projecte: el tram entre Salt i Girona va ser explotat a partir del maig de 1898; entre Amer i les Planes, el maig de 1900; entre les Planes i Sant Feliu de Pallerols, el gener de 1902; entre Sant Feliu de Pallerols i Sant Esteve d’en Bas i Olot, l’agost i el novembre de 1911, respectivament.

Una inauguració glacial     

L’escepticisme general va presidir la jornada inaugural de 1895. Una cobla irònica, cantada per uns joves de la rodalia de Salt, va resumir la desconfiança de la població a la qual pretenia de servir:

Secundario carril de Amer

naciste con mala suerte;

ingleses tienen tu caja

y en Amer tu muerte.

Carriles de tal calibre

para ir por esta altura

de segura sepultura

pidamos a Dios nos libre.

Segons la premsa de l’època, el començament del servei va ser un fracàs. Una de les publicacions, El Baluarte, va apuntar: “Los vítores, arcos de triunfo, adorno de estaciones, músicas, fuegos de artificio, banquetes y demás públicos regocijos que son costumbre en semejantes casos, han sido reemplazados por el más quieto mutismo, patrullas de la guardia civil custodiando la línea arma al brazo, zozobra en el público, temiendo algún desgraciado accidente, amenaza continua de obreros a quienes se adeuda buen número de mensualidades, en una palabra, por la más glacial indiferencia por parte de todos”.

Contratemps per culminar el projecte 

La companyia anglesa, amb el domicili social a Londres, va comptar amb la seu administrativa a París i una representació a Barcelona i Madrid. El suport financer de la banca de José María de Abaroa, a la capital francesa, va ser indispensable per mantenir-la viva.

Lluny de les disputes internes entre el constructor i la companyia, el cert és que els empleats carrilaires van fer circular els combois. La gent es va acostumar a la nova manera de viatjar i les indústries de les poblacions del recorregut se’n van beneficiar. El 1897, l’horari de serveis indicava tres sortides diàries de l’estació de Salt (a les 9.30 del matí i a les 15 h i les 18 h de la tarda) i tres de la d’Amer (7.40 del matí i 13 h i 16.30 h de la tarda).

El tren no va morir a Amer, però un contratemps en la vida de la companyia anglesa va fer suspendre, l’any 1902, el ritme d’obertura dels trams pendents per arribar al final de la ruta. La dificultat no va ser superada fins al 1909, quan es va constituir la Companyia del Ferrocarril d’Olot a Girona, després d’una operació renacionalitzadora del capital. La nova entitat, vinculada fonamentalment a la banca Arnús, va fer avançar el camí de ferro cap a Olot, un cop foradat el coll d’en Bas per mitjà d’un túnel de 235 metres. Aleshores sí que, amb molts anys de retard, la inauguració total del trajecte va ser entusiasta, esperançada i festiva, això sí, amb una avaria, a prop de les Preses, no prevista en el programa oficial. Era el 14 de novembre de 1911.