Quim Salvi: "La marca «Girona, ciutat universitària» no està prou explotada"

GironaEn la recta final del seu mandat de vuit anys, el rector de la UdG, Quim Salvi, rep l'ARA al bonic edifici de Les Àligues –una antiga caserna militar al Barri Vell que exemplifica la reconversió que ha fet la universitat en ple centre històric–, amb ganes de fer balanç però també amb una mirada llarga. Actualment, la UdG té fins a quatre campus universitaris a la ciutat: el del Barri Vell, el del Centre, el de Montilivi i el Parc de Recerca i Innovació a la Creueta. I a diferència d'altres universitats, s'està trobant que cada cop més estudiants la posen com a primera opció: una conseqüència directa del cost de la vida a Barcelona i les dificultats d'accés a un lloguer assequible per als estudiants. El repte del pròxim rector serà la creació del nou Campus de la Salut al límit entre Girona i Salt, on s'ha de construir el nou Trueta. Les eleccions se celebren el 27 de novembre i està previst que el nou rector assumeixi el càrrec pels volts de les festes de Nadal.

Si hagués de resumir el seu mandat com a rector en una frase, com ho faria?

— Nosaltres som una institució al servei del país i, per tant, tota la nostra activitat, sigui recerca, docència, transferència o innovació, ha de servir per canviar la societat. I el que he fet és posar el focus en la innovació i modernització de la universitat, posar al centre les persones, que al final són les úniques que fan les coses, el talent.

En la pràctica, en les accions concretes, el Campus de la Salut s'ha convertit en la principal acció del futur de la UdG?

— Hem aconseguit que en un únic projecte s'incorpori tota la part hospitalària i el vessant acadèmic de recerca i de transferència de generació de coneixement que és la universitat. Són 46.000 metres quadrats on van les facultats i els centres de recerca, amb una antena del parc per a la incubació d'empreses. Fer tot aquest complex en un mateix espai és un model europeu de primer ordre. Es generen sinergies perquè es comparteix l'espai. Aquest cinquè campus suposarà un gran creixement per a la UdG.

Com impactarà aquest nou campus en les dimensions de la universitat i l'oferta de places?

— Estem parlant sens dubte del projecte més important de la primera meitat del segle XXI a les comarques gironines, i segurament un dels més transformadors d'aquest segle. Actualment, medicina i infermeria estan a l'Antiga Normal, al carrer Emili Grahit. Fa dos anys ja vam augmentar les places d'infermeria amb un nou grup i ara estem debatent si s'han d'augmentar les places de medicina en l'espai que tenim actualment. També hem plantejat oferir 60 places d'un nou grau en farmàcia a partir del curs 27-28.

Aquest creixement és compatible amb la falta de finançament universitari? En vuit anys com a rector ha tingut d'interlocutors cinc consellers diferents.

— La volatilitat del Govern fa que les polítiques no tinguin temps per consolidar-se. I aquesta situació, per a les universitats, és un problema. Per exemple, no tenim un pla d'inversions universitàries. A la UdG aquests vuit anys hem anat fent les coses amb recursos propis, però aquella època de creixement que havíem tingut quan es va crear la universitat es va estroncar el 2008 de manera dramàtica. Ara estem en un nou context. La universitat té una estructura molt resilient: en vuit anys hem passat de captar 15 milions d'euros de recerca a 26 milions el 2024.

Alhora, les universitats entomen el repte de la davallada demogràfica. Com ho viu la UdG?

— En el nostre cas, cada vegada més famílies confien en la UdG per enviar els seus fills i filles a estudiar a la universitat. Tenim ple pràcticament a totes les titulacions, i tenim augments en nombre d'estudiants en primera preferència que volen venir a estudiar a la universitat. Tenim una molt bona universitat, cada vegada més reconeguda, i també és veritat que cada vegada costa més que les famílies enviïn els seus fills a Barcelona perquè és molt car.

També hi ha famílies de fora que opten per Girona per una qüestió de preus?

— Sí, tenim cada cop més estudiants de fora que venen i s'instal·len a Girona, també en màsters internacionals, que opten per nosaltres en lloc d'anar a Barcelona. En el programa de doctorat el 50% són estrangers, i en el de màsters són un 25%. Això també porta a incrementar la recerca i a aconseguir més finançament.

Parlem molt de Girona, però la ciutat ha fet prou per penjar-se l'etiqueta d'universitària o és només un cartell a l'entrada del municipi?

— Jo crec que podríem anar més enllà. Tinc una obsessió, un somni: que Girona pot ser molt més una ciutat universitària. Amb aquest model se t'acudeixen ciutats clàssiques com Oxford, Cambridge, Bolonya, Maastricht o Salamanca. Són ciutats on es desdibuixa què és universitat i què no. Nosaltres estem a tot arreu i treballem en xarxa amb totes les institucions, però continuem fent una promoció molt turística i no tant de talent. La marca "Girona, ciutat universitària" no està prou explotada.

Per acabar, què farà a partir del gener?

— He estat sis anys director de l'Escola Politècnica Superior i vuit de rector; ara tornaré al meu departament d'arquitectura i tecnologia de computadors, on ja m'esperen amb els braços oberts.