Guerra i frontera
Vam veure saltar gent per les finestres de les Torres Bessones. Vull dir que fa temps que la comunicació implica presenciar en temps real la nostra pròpia violència física. Ens diem que la guerra és inhumana, però podríem dir-ne sobrehumana, tant a l’origen nostre que els ximpanzés també la fan. La guerra és la mare de tot i etcètera, però l’atac de Hamàs ens va tornar a corprendre, com avui la resposta israeliana.
He esperat a parlar de la guerra perquè no sabia com fer-ho sense frivolitat. Però tampoc sabia com deixar de parlar-ne sense frivolitat. Una mica d’inconsciència et protegeix (potser fins i tot fa més savi?), però m’ha escandalitzat veure coneguts meus triant bàndol en una història tan densa i tràgica, com si la frivolitat mateixa que és la guerra s’escampés fins aquí i ens portés a discutir com salvatges sobre una qüestió tan complicada que únicament posar-s’hi ja és sortir-ne malparat, com voler apagar amb les mans un bosc encès o com posar-se en temes de família.
S’ha d’anar sempre amb les víctimes, és tot el que sabem, però ni això és fàcil en una guerra. La guerra és quan les fronteres es tornen serps monstruoses i sanguinàries. A Constantinoble, als Balcans, ara a Gaza i als bots que naufraguen al Mediterrani, a Ucraïna o a Mèxic. Fronteres com recs de sang per defensar possessions físiques i morals. Soc un pare europeu assegut a la meva butaca, una guerra és el pitjor imaginable, sobretot si la perds.
Ara les guerres són més mortíferes però ni més ni menys cruels. Compareu el pogrom de Hamàs amb la descripció que un rabí del segle XVII va deixar del que van viure els jueus en una Ucraïna llavors també en guerra: "Se’ls va arrencar la pell; van tirar la carn als gossos. A altres els tallaven els peus i les mans i se’ls feia marxar. [...] A les dones embarassades se’ls obria el ventre, en treien el fetus i el colpejaven a la cara. A altres dones se’ls obria el ventre per posar-los un gat viu a dintre. Encara estaven vives i els gats les grataven per dintre, i els tallaven les mans perquè les víctimes no es poguessin treure els gats. Es penjava els nens a dintre la mare, els empalaven per coure’ls al foc i després es portaven a la mare perquè els mengés". Veient les guerres, llegint això, consideres si tancar-te en un convent.
George Steiner se sentia orgullós de ser jueu perquè precisament volia dir ser d’un poble que per mil·lennis no havia tingut exèrcit (és a dir, frontera física). Però, això, on va portar? Sí, deia, estaria bé un món sense exèrcits, però que comencin els altres.
