Transició energètica

Quins criteris fixarà Madrid per a l'eòlica marina?

La Generalitat pressiona perquè el govern espanyol tingui en compte el diàleg amb la zona afectada a la Costa Brava Nord, més enllà del criteri econòmic

6 min
Recreació feta amb ordinador sobre imatges reals de com es veurà el Parc Tramuntana des del Cap de Creus.

GironaLa implantació de l’eòlica marina a l’Estat s’està convertint en un procés llarg i tortuós carregat de capes i matisos. Per una banda, per la lluita entre partidaris i detractors dels parcs, sobretot per l’impacte mediambiental. Per l'altra, per la divisió i interessos entre els partidaris d’aquesta energia renovable per com s’ha d’implantar en les diferents zones prioritàries aprovades pel govern espanyol a finals de febrer amb el Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM). A més, també hi ha la possibilitat que el govern espanyol decideixi optar per una implantació a dues velocitats.

Inscriu-te a la newsletter Girona Més enllà de la Costa Brava i la Cerdanya
Inscriu-t’hi

En primer lloc, cal prioritzar els projectes a les Canàries, ja que es tracta d’un parc molt més lluny de la costa que està generant menys contestació social. D’aquesta manera, projectes com el del golf de Roses veurien com el concurs públic es va ajornant en un procés que ja porta un any de retard respecte a les previsions inicials. A més, la plataforma Stop Macro Parc Eòlic Marí de la Costa Brava Nord ja va impugnar el POEM i té previst portar als tribunals tots els passos legals que es facin des de Madrid.

Des de l’aprovació el febrer del mapa de l’eòlica marina a l’Estat que no hi ha hagut cap avenç significat, almenys que s'hagi anunciat públicament, en la tramitació de l'eòlica marina. Les eleccions generals del juliol ho van paralitzar tot fins a la presa de possessió fa només tres setmanes. Però el ministeri per a la Transició Ecològica ja ha assenyalat que té previst aprovar abans no acabi l’any el marc regulador d’energia i clima per així posar les bases del primer concurs i subhasta el 2024.

Passos per desenvolupar un parc eòlic marí
Cronograma orientatiu

Font: Ministeri per a la Transició Ecològica / Gràfic: ARA

Aprovació d'un marc regulador d'Energia i Clima

Concurs públic

Concessió al mateix temps de:

• Règim econòmic

• Accés a la xarxa elèctrica

• Ocupació de l'espai

marítim-terrestre

Subhasta

Investigació, estudis i projectes

(18-24 mesos)

Tramitacions administratives

(24-30 mesos)

Concessió d’autoritzacions

adminitratives

Contractació, muntatge i proves

(24-36 mesos)

Posada en marxa

Aprovació d'un marc regulador

d'Energia i Clima

Concurs públic

Subhasta

Investigació, estudis

i projectes

(18-24 mesos)

Tramitacions

administratives

(24-30 mesos)

Concessió

d’autoritzacions

adminitratives

Contractació,

muntatge

i proves

(24-36 mesos)

Posada

en marxa

Concessió al mateix temps de:

• Règim econòmic

• Accés a la xarxa elèctrica

• Ocupació de l'espai marítim-terrestre

Aprovació d'un marc regulador

d'Energia i Clima

Concurs públic

Subhasta

Investigació,

estudis

i projectes

(18-24 mesos)

Tramitacions

administratives

(24-30 mesos)

Concessió

d’autoritzacions

adminitratives

Contractació,

muntatge

i proves

(24-36 mesos)

Posada

en marxa

Concessió al mateix temps de:

• Règim econòmic

• Accés a la xarxa elèctrica

• Ocupació de l'espai marítim-terrestre

Què vol dir això? Que un cop aprovat el mapa dels llocs on es poden posar molins al mar, el govern espanyol ha de definir quins són els criteris per adjudicar el total de 51 projectes que s’han presentat a l’Estat. Sense anar gaire lluny, només a la Costa Brava hi ha sis projectes sobre la taula, però segurament només un o màxim dos –si es té en compte en Medfloat Pilot Parc de Saitec, que és molt petit– poden arribar a bon port. El pioner va ser el del Parc Tramuntana que, amb 35 aerogeneradors i una potència de 500 MW, batalla perquè l’executiu de Pedro Sánchez no tingui només en compte els requisits econòmics –el projecte més barat– de cara a un concurs on pugnaran amb gegants com Iberdrola o Ferrovial.

En aquesta pugna també hi ha la Generalitat. Fa un mes, el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, va demanar des de Portugal, en la visita de l’únic parc eòlic marí operatiu a la península Ibèrica –Windfload Atlantic–, que els criteris econòmics no superin el 50% de cara a decidir l’adjudicació. La resta de criteris s’estan abordant en un grup constituït amb els ajuntaments de la zona afectada a l’Alt Empordà. Però segons el Govern hi hauria qüestions com els efectes positius en la conservació de l’entorn marí, mesures de seguiment ambiental i la creació de fons comunitaris entre promotors i la comunitat local. A banda, també s'hauria d'incloure propostes de formació i beques, compromisos d’inserció laboral i mesures de “socialització del coneixement”.

Són línies similars als criteris que el Parc Tramuntana fa mesos que demana. Sobretot, que es tinguin en compte criteris socioeconòmics i de prequalificació, és a dir, del treball previ que s’ha fet de debat sobre el territori. A banda, fan valdre projectes d’investigació com el de la boia Lidar, instal·lada al setembre al golf de Roses amb l’objectiu de recollir dades per al disseny de futurs aerogeneradors per a una integració del parc a l’entorn i alhora fer R+D+I en matèria d’estudis de fauna marina i cetacis.

Però per sobre de tot, fonts del Parc Tramuntana reclamen que el primer concurs que promogui el ministeri per a la Transició Ecològica sigui per a totes les zones incloses en el POEM, de forma simultània. La mateixa ministra, Teresa Ribera, va assenyalar a l’octubre que es prioritzaran els territoris “on hi ha una voluntat més gran i confirmada de fer-ho com més aviat millor” i amb més instal·lacions “exemplars”, per aplanar el potencial futur de l’offshore.

Protestes a l’Empordà

Unes declaracions que van donar certa esperança a plataformes com la d’Stop Macro Parc Eòlic Marí a la Costa Brava Nord, que recorden que el cas canari no té res a veure amb el català. “A tot arreu trobaran contestació –diu Jordi Ponjoan, portaveu de la plataforma–. A Catalunya i Galícia estem en guerra”. Ara bé, matisa que a les Canàries és on sembla que els molins es posarien més lluny de la costa “i això canvia la cosa”. “Si aquí es posessin a 100 quilòmetres de la costa, com al mar del Nord, seria diferent. Però tan a prop, a 15 quilòmetres, no podem acceptar-ho de cap manera”, afegeix.

Amb aquesta premissa, l’Escala i Sant Climent Sescebes van ser ahir escenari de dues concentracions en protesta pels diversos projectes presentats a l’Alt Empordà. A la de Sant Climent es va produir un incident quan un cotxe amb dos presumptes guàrdies civils va atropellar diversos manifestants, segons Público. Testimonis presencials van explicar a l’ARA que també van estar a punt d’atropellar la parella de mossos que vigilava la concentració, que els havien indicat que s’aturessin sense que els fessin cas, tot i que després es van aturar.

A més de la plataforma, van convocar la manifestació en dues rotondes d’accés en ple pont IAEDEN-Salven l’Empordà, ALLIMO (#Albera Lliure de Molins!) i el Fòrum l’EscalaEmpúries, en coordinació amb la Xarxa Catalana per a una Transició Energètica Justa. Per a Ponjoan, cal tenir en compte que tota la plataforma opositora està formada per ajuntaments, parcs naturals i altres agents socials, a més d’haver recollit en dos anys i mig 25.000 signatures més enllà del contenciós interposat al Tribunal Superior de Justícia de Madrid contra el POEM.

A tall d’exemple, des de la plataforma remarquen les afectacions sobre la fauna marina i detallen com en un parc eòlic instal·lat a l’Atlàntic francès, davant de la població de La Rochelle, a la regió de Nova Aquitània, han desaparegut les llagostes “en 20 quilòmetre a la rodona”. Però les afectacions depassen els 20 quilòmetres. El so de les pales i les ones electromagnètiques es propaguen a molts quilòmetres de distància”, afegeix Ponjoan.

L’aposta per Canàries

Tot i que al golf de Roses hi ha sis projectes presentats i a Galícia un total de 12, és a les Canàries on els vents bufen a favor per acabar construint-s’hi el primer parc de l’Estat. Ho va afirmar la secretària d’Estat d’Energia, Sara Aagesen, des de Las Palmas de Gran Canària en el marc del II Congrés Eòlic Marí: "Tot i que dependrà dels promotors, Canàries té moltes possibilitats de comptar amb el primer parc d’Espanya". De moment, però, ha estat al País Basc, on des de l’agost hi ha instal·lat el primer generador eòlic marí d’Espanya. Es tracta del generador DemoSATH situat a Aintza, a la costa de Biscaia. Es tracta d’un projecte conjunt de l’empresa espanyola Saitec, l’alemanya RWE i la japonesa Kansai. A diferència dels planejats a la Costa Brava, aquest se situa a només 2 quilòmetres de la Costa Brava i es tracta d’una estructura de formigó fixada al mar, i no pas una plataforma flotant com les que s’estan estudiant per al Golf de Roses.

Un endoll gegant flotant a Roses

Mentre corre el temps en contra de l’eòlica marina per complir els objectius de l’Agenda 2030, el que sí que avancen són els detalls de la plataforma experimental impulsada per la Generalitat. Amb un cost de 80 milions d’euros, ha obtingut de moment 30 milions de subvenció i ha d’estar construïda el desembre del 2025. S’ha batejat amb el nom de Plemcat i els seus promotors la defineixen com “un gran endoll flotant on puguin venir diferents desenvolupadors de tecnologia per endollar el seu prototip i validar que la seva tecnologia funciona i, a la vegada, aporta dades centífiques”. Des del Parc Tramuntana ja es mostren interessats en provar-la, mentre que la resta de projectes de més de 500 MW a la Costa Brava esperen al fet que es donin a conèixer els criteris del concurs per atorgar el parc.

stats