Cultura

Reivindiquen Modest Prats 10 anys després de la seva mort

Es vol transmetre el seu llegat a les noves generacions perquè el coneguin. El llibre 'El futur de la llengua catalana', amb August Rafanell i Albert Rossich, va causar molt rebombori en el seu moment

4 min
Modest Prats, a la biblioteca de la rectoria de Medinyà. Sant Julià de Ramis

GironaEl 29 de març es compliran deu anys de la mort de Modest Prats i Domingo, una figura polifacètica que va ser capellà, teòleg, filòleg i professor universitari, a més d'un activista per la llengua, el catalanisme i la democràcia. Com a filòleg va ser molt reconegut i entre les seves obres en destaquen dues: la Història de la llengua catalana (que es va publicar en dos volums, el 1982 i el 1996), amb Josep Maria Nadal –i que els va valdre guanyar el premi Lletra d’Or–, i El futur de la llengua catalana (1990), amb Albert Rossich i August Rafanell, un llibre que reflexionava sobre el futur incert de la llengua catalana i que en el seu moment va causar molt de rebombori. “Aquest homenatge a Modest Prats també vol ajudar, modestament, a reflexionar sobre el futur de la llengua i a recuperar aquest crit d’alerta que van fer fa més de 30 anys. Aquest llibre va crear un estat d'opinió important, aleshores”, diu Josep Maria Fonalleras, escriptor i portaveu de la Comissió d’Amics de Modest Prats, que, juntament amb l’Ajuntament de Girona i amb la col·laboració de la Universitat de Girona (UdG), commemoraran el desè aniversari del traspàs de Prats.

Conscienciar els joves de la seva importància

“El recordarem i el reivindiquem per no oblidar-lo. És una figura històrica que va destacar en moltes facetes: la religiosa, l’acadèmica, la intel·lectual, la d'activista, etc.”, assenyala Fonalleras. No s'ha volgut fer un gran desplegament per commemorar el desè aniversari de la seva mort sinó que la intenció ha estat centrar-se "en les coses importants que va transmetre”. En aquest sentit, Fonalleras remarca que Prats va transmetre “fe, fidelitat i saviesa”, i molt especialment que va ser un home que va tenir “una gran consciència de civilitat: sabia que la cultura és salvífica i que la transmissió dels valors és necessària”. Aquesta transmissió ha d'arribar a les noves generacions i per això la commemoració consistirà en un seguit d’actes i publicacions perquè els joves d'avui sàpiguen qui va ser Modest Prats i “conscienciar-los de la seva importància", segons Fonalleras.

La locutora de ràdio Francina Boris entrevistant Modest Prats durant la concessió de l'XI Premi Prudenci Bertrana a la Casa de Cultura de Girona.

Actes commemoratius

L'acte més important serà el dijous 21 de març a les 19 h al Centre Cultural La Mercè sota el títol Haurem estat capaços de salvar el futur?, unes paraules que va dir en el seu moment Modest Prats, i hi participaran diverses personalitats –el cartell encara no està acabat de tancar– que glossaran diferents aspectes de Prats. També es projectarà un vídeo amb fotografies i filmacions d'actes i presentacions en les quals va intervenir Prats per fer present la seva figura durant l’esdeveniment. 

El 26 d’abril, la Facultat de Lletres de la UdG acollirà un acte sobre l’evocació del llegat intel·lectual de Prats. La trobada s’emmarca dins el 12è Col·loqui sobre Llengua i Literatura Catalanes "Problemes i mètodes d'història de la llengua", organitzat per l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG. A més, durant el festival Temporada Alta es farà una lectura dramatitzada de textos de Modest Prats a la catedral de Girona, en una data que encara està pendent de confirmació.

La commemoració també inclourà la publicació d’un exemplar breu del títol Modest Prats. La Paraula i les paraules, que contindrà una biografia, una bibliografia i l’entrevista que li va fer l’historiador Josep M. Muñoz per a L’Avenç el 2009, a més d’un text de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, que diu que “reivindicar la figura d'en Modest Prats és reivindicar una manera d’entendre la llengua i el país”. 

Modest Prats, a la biblioteca de la rectoria de Medinyà.

"El capellà savi de Girona"

Prats, a qui el president Pasqual Maragall anomenava "el capellà savi de Girona", va morir a l'edat de 77 anys. Home de sòlida formació, va estudiar dels 10 als 22 anys al seminari de Girona i es va ordenar sacerdot el 1959. Es va llicenciar en filologia romànica a la Universitat de Barcelona, en teologia a la Universitat Pontifícia Lateranense de Roma i va completar els seus estudis a l'Institut Catòlic de París. El seu llegat literari, a més dels llibres ja esmentats, es tanca amb Homilies de Medinyà (2011), editat per Biblioteca Universal Empúries de la mà de Xavier Folch, quan a Prats ja se li havia diagnosticat Alzheimer. Fonalleras va ser qui va tenir cura de l'edició. "No és simplement un recull de les seves homilies, és molt més. El vam titular Homilies de Medinyà per fer una picada d'ullet a les famoses Homilies d'Organyà. Hi ha homilies, per descomptat, des de socials i polítiques fins a íntimes i familiars (com la de la mort de la mare o la que va fer en el funeral de Joan Alsina, assassinat a Xile), i hi ha dos dietaris: un de quan es va fer capellà i un altre, a la manera de Josep Pla, sobre la vida quotidiana, a més d'altres coses", explica Fonalleras.

Prats va néixer el setembre del 1936 a Castelló d’Empúries i tres mesos després van assassinar al seu pare, Baldiri, ferrer d’ofici, a Montcada en els primers mesos de la guerra. Com a capellà va ser rector de les parròquies de Santa Maria de Vista Alegre, a Girona; de Medinyà i Vilafreser, i de Santa Susanna del Mercadal, també a Girona.

Presentació dels actes de commemoració del desè aniversari de la mort de Modest Prats. D'esquerra a dreta: Salomó Marquès, Guillem Terribas, Lluc Salellas (alcalde de Girona), Josep Maria Fonalleras i Dolors Vidal. Marquès, Terribas, Fonalleras i Vidal formen part de la Comissió d'Amics de Modest Prats.
stats