82 milions de persones desplaçades per la força al món: una xifra històrica

Hi ha més refugiats, però la pandèmia ha fet que siguin menys els que trobin un lloc segur on establir-se, alerta ACNUR

Mar Bermúdez i Jiménez
2 min
Refugiats siriants a Bekaa, Líban

BarcelonaAl món hi ha més persones desplaçades per la força que mai: 82,4 milions que han hagut de fugir de casa seva amenaçades per guerres, conflictes, persecucions, violacions dels drets humans i conflictivitat social. Ja fa nou anys que aquesta dada, recollida a l'informe anual de Tendències Globals de Desplaçament Forçat d'ACNUR (Agència de l'ONU per als Refugiats), no para d'augmentar. Però la pandèmia els ha complicat encara més les coses: 160 països han tancat les fronteres, de manera que s'ha reduït dràsticament (un 45%) el nombre de peticions d'asil registrades arreu del món. L'excepcional context ha deixat desemparades moltes famílies que necessitaven protecció.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Al món hi ha el doble de refugiats que fa una dècada: l'any 2010 eren 41 milions. Avui una de cada 95 persones és desplaçada forçosa. També és històrica la xifra de desplaçats forçosos dins del seu país, que arriba als 48 milions. I les guerres i la persecució continuen acarnissant-se amb els més febles: del total de la població desplaçada un 42% són menors i aproximadament 1 milió d'infants han nascut com a refugiats entre el 2018 i el 2020. El covid-19 també ha sigut un factor desencadenant de moviments de població, per exemple, al Iemen. Almenys 10.000 persones enquestades asseguraven que la crisi econòmica, l'impacte que ha tingut en els serveis i la por a contraure el virus havien sigut raons per desplaçar-se des dels focus del virus a zones menys afectades del país.

Però lluny de ser una realitat inabastable, les causes dels èxodes se circumscriuen a algunes situacions de crisi, moltes de les quals s'han enquistat a l'última dècada. I és que més de dos terços dels refugiats del planeta provenen de cinc països: Síria (6,7 milions), Veneçuela (4 milions), l'Afganistan (2,6 milions), el Sudan del Sud (2,2 milions) i els rohingyes desplaçats per la política de neteja ètnica de Birmània (1,1 milions). I el pes no recau en Europa ni en els països més rics: el 86% dels refugiats estan acollits en països en desenvolupament.

El 2020 també ha sigut un any d'empitjorament de crisis alimentàries, conflictes prolongats i clima extrem. El canvi climàtic provoca cada vegada més desplaçaments i augmenta la vulnerabilitat de les persones que ja han hagut de fugir. Al mateix temps, moltes viuen en països menys preparats per respondre a la crisi climàtica on manquen recursos per adaptar-se a un entorn cada cop més hostil. Els desastres naturals van provocar l'any passat 3,7 milions de nous desplaçaments interns al món, la xifra més alta de la dècada. La dinàmica de la pobresa, la inseguretat alimentària, el canvi climàtic, els conflictes i els desplaçaments estan cada vegada més interconnectats i es reforcen mútuament. Aprendre a gestionar aquestes crisis serà un dels grans reptes humanitaris dels pròxims anys. Les previsions per al 2021 afirmen que el nombre de persones en risc de pobresa a causa del covid-19 augmentarà fins a arribar a nivells mai vistos.

stats