CANVI CLIMÀTIC

Adolescents en peu de guerra per salvar el futur del planeta

Estudiants de Bèlgica fan campana cada dijous per protestar pel clima en un moviment que s’escampa per Europa

Amb armilles fluorescents, un petit grup d’homes i dones d’edat avançada surten de la parada de metro de Rogier (al centre de Brussel·les) i baixen pel bulevard del Jardí Botànic. Carreguen uns cartells de cartró amb missatges d’agraïment i flors dibuixades. S’aturen en una cruïlla i s’esperen una estona fins que una riuada interminable de joves se’ls comença a acostar cridant que estan “més calents que el clima”. L’escena és de dijous passat, i la riuada eren uns 12.500 nens i adolescents que, com cada dijous des de fa quatre setmanes, surten de classe cap al carrer per reclamar als adults que facin alguna cosa per no deixar-los un planeta més difícil d’habitar.

Avui es tornen a manifestar després que diumenge passat aconseguissin reunir unes 70.000 persones a la capital simbòlica d’Europa. Però és un moviment cada vegada més ampli. Amb el nom Youth for Climate (Joves pel Clima) han creat perfils de Facebook i Instragram i han escampat les seves protestes per diversos països d’Europa, com França, Alemanya i Holanda. I sobretot Suècia, on va sorgir l’espurna que va encendre la motivació d’aquests milers d’estudiants. Greta Thunberg té 16 anys i l’agost del 2018 va protagonitzar la primera vaga d’estudiants en contra del canvi climàtic a les portes del Parlament de Suècia. Des d’aleshores altres joves d’arreu d’Europa li han pres el relleu. Com a Bèlgica, on el moviment qualla cada vegada més gràcies a dues noies, Anuna de Wever i Kyra Gantois, que van llançar la primera convocatòria a principis d’any. Va ser la primera pedra perquè cada dijous siguin més. Les manifestacions es mantindran fins a les eleccions europees del 26 de maig.

“Podem saltar-nos la classe, però no ens podem saltar el canvi climàtic”, cridaven dijous en anglès sis estudiants de 15 anys. Es diuen Daisy, Melanie, Alba, Mia, Thalia i Clare. Van juntes a classe i tampoc es van separar en tota la manifestació. No van tenir cap vergonya de respondre a unes preguntes. Al contrari, estaven impacients per parlar davant la gravadora. “Perquè sempre diuen que s’ha de lluitar contra el canvi climàtic però no s’estan fent canvis”, explicava la Clare. Tenen clar que és el seu futur el que està en joc, però no estan satisfetes amb els que el tenen a les mans: “Haurem de viure les conseqüències dels actes dels que ara manen. Per això hem de protestar, perquè el nostre futur sigui segur”. Elles eren només sis dels 30.000 estudiants que es van manifestar dijous passat en diferents ciutats de Bèlgica.

I la seva voluntat va molt més enllà de saltar-se les classes cada dijous. La majoria havien assistit a la gran manifestació del diumenge anterior i pretenien tornar a la d’avui. La seva consciència sobre el clima va molt més lluny. A propòsit de què més es pot fer a banda de manifestar-se buscant la reacció política, la Claire va cridar ràpidament: “Tornar-se vegà! No menjar carn ni llet ni ous”. Tres noies més van assentir amb el cap. Les altres parlaven de comprar productes sense embolcalls de plàstic, reciclar i agafar el transport públic. De sobte van trobar-se amb un company de classe, el Noah (també 15 anys), que ràpidament va sumar-se a l’entrevista.

La seva actitud, com la que reflectien la majoria de consignes cridades al llarg del recorregut, no era de confrontació. Cap d’ells tenia missatges agressius contra els governs ni les institucions, sinó que els demanaven actuar amb celeritat i amb missatges més aviat creatius. El Noah es va confessar decebut amb els governs i les institucions, però parlava amb coneixement de causa: “No paren prou atenció al clima, haurien de canviar el sistema i no fer passos petits. El meu pare m’explica moltes de les respostes dels polítics en entrevistes, en parlem molt i em diu que no s’ho prenen seriosament”. I sobre la Unió Europea: “La meva mare treballa a la Comissió i crec que fa una bona feina, però també crec que no s’hi posen prou. El clima no és la seva principal preocupació, els interessen altres coses”. A més, també va agrair als professors que els hi posessin fàcil per anar a les manifestacions, sense penalitzar-los.

La protesta del Noah tampoc s’acabava dijous. Fa temps que va demanar als seus pares que no el portin als entrenaments d’hoquei amb cotxe, i agafa el bus o la bicicleta. Està completament convençut que si tothom hi posa una mica de la seva part el canvi pot ser gegant.

La querella dels nens contra els EUA

Les noves generacions, i les futures, són les que patiran les conseqüències de la inacció dels governs actuals, que encara estan a temps d’evitar la catàstrofe: els científics donen un termini de 12 anys per actuar. Molts dels nens d’avui, però, no estan disposats a acceptar que es destrueixi el seu futur sense presentar batalla. És el rerefons de la querella contra el govern dels EUA presentada per un grup de nens a través de l’entitat Our Children’s Trust l’any 2015. Acusen el govern federal dels EUA de no fer prou per protegir el seu futur. N’han presentat 9 més a escala estatal, tot i que les d’Alaska, Oregon i Washington han sigut desestimades. La querella a nivell federal segueix el seu curs. Reclama que s’acabi amb els subsidis als combustibles fòssils i que el govern, avui en mans de Donald Trump, faci honor a la responsabilitat que té com a “administrador” que ha de salvaguardar “els tresors del seu poble”, entre els quals l’atmosfera.

Més continguts de