La Gran Coalició de Merkel resisteix l'auge de la ultradreta a l'Alemanya de l'Est

L'AfD s'acosta als partits tradicionals en dos estats, amb més del 20% dels sufragis

Els partits de la Gran Coalició alemanya, la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) i el socialdemòcrates de l’SPD, han evitat aquest diumenge el dur cop simbòlic que hauria significat una victòria de la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD) als estats federats de Brandenburg i Saxònia.

Els socialdemòcrates han sigut el partit més votat a l’estat que envolta la capital alemanya i la CDU d’Angela Merkel ha aconseguit  aguantar com a primera força a l’Estat Lliure de Saxònia. Tot i així, tots dos partits s'han deixat més de de 4 i 7 punts, respectivament, en comparació amb les últimes eleccions regionals.

La ultradreta ha quedat en la segona posició, amb més del 20% dels vots en tots dos estats. Aquest resultat suposa un seriós avís per al govern de Merkel, que veu com un partit obertament ultradretà, ultranacionalista, xenòfob i revisionista de la història, que fins i tot té estretes connexions amb el neonazisme a l’Est del país, avança de manera espectacular als territoris de la desapareguda República Democràtica Alemanya (RDA).

L’AfD tempta els lands de l’Est

Feia mesos que a Alemaya creixia la por que aquestes eleccions poguessin acabar amb la continuïtat de la Gran Coalició governant a Berlín. Per això, els encara dos principals partits del país han celebrat les seves respectives victòries tot i les pèrdues de votants. Evitar una eventual victòria d’AfD a Brandenburg i Saxònia s’ha convertit en el principal objectiu de la CDU i l’SPD.

Les celebracions dels resultats mostren, per tant, més indicis de la debilitat de la Gran Coalició i la dificultat dels partits tradicionals per fer front al discurs antisistema i ultranacionalista amb què AfD està aconseguint resultats tan bons a l’Est, que no pas símptomes de fortalesa del bipartidisme que ha governat el país des del 1949.

L’ombra del nazisme torna a Alemanya

A més de l’avanç ultradretà, les urnes han confirmat una altra tendència a Alemanya: la creixent fragmentació del tauler polític dificulta cada vegada més la formació de governs de majoria i estables.

Amb els resultats sobre la taula, l’SPD haurà de formar un tripartit amb els postcomunistes de Die Linke i els ecoliberals d’Els Verds. A Saxònia, la situació és encara més complicada: si la CDU vol mantenir el poder, haurà de negociar una coalició amb l’SPD i amb Els Verds. No serà gens fàcil, perquè a Saxònia la CDU té un perfil molt conservador i difícilment voldrà assumir totes les condicions del partit ecologista, que es converteix en un actor clau per permetre la governabilitat dels dos estats.

L’extraordinari resultat de la ultradreta, que ha fregat el 28% de tots els vots a Saxònia, provoca que la coalició més factible per governar amb comoditat a l’Estat Lliure sigui un acord entre la CDU i l’AfD. Els democristians refusen, de moment, qualsevol tipus de pacte de govern amb els ultres tant en l'àmbit federal com en el regional. Però algunes veus de l’ala més dretana del partit conservador ja han obert la porta a aquest escenari, que seria més versemblant amb el comiat polític de Merkel com a cancellera com a molt tard l’any 2021.

Reunificació inacabada

“Aquest resultats deixen clar que l’AfD ha arribat per quedar-s’hi. Ja no podrà fer-se política sense tenir-nos en compte”, ha afirmat el líder del partit ultradretà, Andreas Kalbitz, a la seu principal d’AfD a Brandenburg.

L’èxit dels ultres en aquest estat crida especialment l’atenció perquè Kalbitz és un figura amb una biografia amb obertes relacions amb cercles neonazis. Que gairebé un cada cinc ciutadans que van votar ahir a Brandeburg ho fes per aquestes posicions tan radicalitzades genera preocupació sobre el futur polític a Alemanya, i també dubtes sobre el procés de reunificació del país l’any que se celebra el 30è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín.

'Vollende die Wende' [Completa el canvi] és l’eslògan que l’AfD va escollir per a la seva campanya a Brandenburg. 'Wende' és la paraula que utilitzen els alemanys per referir-se a l’enfonsament del règim socialista oriental o la posterior reunificació l’any 1990. Tot i que el jove partit ultradretà, fundat el 2013, no és un fenomen només oriental, els resultats a l’Est doblen els de la part occidental.

L'AfD s’està convertint, per tant, en un partit regional de l’Est que capitalitza electoralment el desencís i la sensació de ciutadans de segona categoria que encara tenen moltes persones als estats federats corresponents a l’antiga RDA. El partit ultra ja no només polaritza el país amb la política migratòria de Merkel, sinó també amb un procés de reunificació inacabat i amb moltes esquerdes.