Mali decreta l'estat d'emergència després de l'atac jihadista a l'hotel de Bamako

El govern confirma que l’atac al Radisson Blu, que va durar més de set hores, va causar la mort de 19 ostatges

El terrorisme jihadista va tornar a atacar ahir Bamako amb la signatura macabra d’Al-Qaida. El president de Mali, Ibrahim Boubacar Keita, ha xifrat avui en 19 els ostatges morts en l'atac a l’hotel Radisson Blu, a més de dos assaltants morts. Ho ha dit en un un discurs emès per la televisió nacional. Entre les víctimes hi ha un alt funcionari del Parlament belga, així com francesos i locals. Keita ha subratllat que també es van registrar set ferits en l'atac al cèntric hotel, freqüentat per visitants internacionals i personal diplomàtic.

Hores abans, fonts de la Missió de l'ONU a Mali (MINUSMA) i altres fonts diplomàtiques havien parlat de 27 morts entre els ostatges i 13 presumptes jihadistes abatuts. El govern de Mali ha decretat l' estat d'emergència durant deu dies i tres dies de dol nacional.

L’atac es va produir a les set del matí, quan un grup de terroristes -les informacions també ballen segons les fonts- van entrar armats amb pistoles i van començar a disparar. En aquell moment, al cèntric i luxós hotel hi havia 140 clients i 30 treballadors, alguns dels quals van poder fugir al llarg del dia. A mitja tarda, més de set hores després que comencés el terror, l’exèrcit de Mali, amb el suport de forces franceses i nord-americanes que estan desplegades al país subsaharià, van desallotjar l’establiment i van alliberar els clients que hi quedaven.

El polvorí de Mali

Mali representa un autèntic desafiament a la seguretat de la regió subsahariana de l’Àfrica, amb diferents grups i sectes que planten cara a l’executiu d’Ibrahim Boubacar Keïta a les regions del nord, i un gran maldecap per a l’ONU. França és el gran valedor de l’executiu, com a antiga metròpoli -explica Òscar Valero, professor de la Universitat Ramon Llull-, i hi té una forta presència militar, destinada bàsicament a “estabilitzar la seguretat del país i enfortir les bases de les forces militars, amb l’entrenament i la seva preparació”, afirma.

L’assalt mortal arriba just una setmana després de la cadena d’atacs de París i la posterior declaració de “guerra” contra el terrorisme que ha proclamat el govern de François Hollande. És difícil afirmar si hi ha una relació de causa-efecte entre els dos episodis. El de Bamako segueix “el patró d’atemptats dels últims un o dos anys” dels jihadistes a l’Àfrica subsahariana, remarca el professor expert en el continent.

Malgrat l’acord de pau que grups de rebels van signar amb el govern, alguns analistes citats per la revista Jeune Afrique apuntaven el risc que “desertors perillosos” s’hagin pogut traslladar a la capital i les províncies del sud. No es tracta d’un territori controlat per l’Estat Islàmic sinó que les sigles fortes al Magrib i el Sahel són les d’Al-Qaida. Aquest grup i Al-Mourabitoun, la filial fundada el 2013, van reivindicar conjuntament l’atac en un comunicat.

Dirigit per l’esmunyedís algerià Mokhtar Belmokhtar -donat per mort diverses vegades-, Al-Mourabitoun ja va atemptar a Bamako el març passat. En aquella ocasió el seu atac també va anar dirigit contra els estrangers. Dos pistolers van disparar contra els clients d’un restaurant molt popular entre la comunitat d’expatriats i van assassinar cinc persones, dos europeus i tres malians. Mesos després, a l’agost, l’objectiu va ser un hotel de la ciutat de Mopti, al nord del país, uns fets que no van tenir repercussió mediàtica, malgrat que els terroristes van retenir els ostatges durant 24 hores i hi van causar set morts.

Des de París, el primer ministre francès, Manuel Valls, va voler fer pinya amb Bamako. No en va, França té 4.000 soldats desplegats al país i a la regió subsahariana. “Són els mateixos terroristes sota noms diferents que ens ataquen”, va dir Manuel Valls a l’Assemblea Nacional.

Més continguts de