EFECTES DEL COLONIALISME

Alemanya es resisteix a demanar perdó pel genocidi a Namíbia

El govern tornar restes òssies de 27 víctimes de la matança d'hereros a principis del segle XX

Més d’un segle després, Namíbia espera una disculpa oficial i compensacions econòmiques d’Alemanya pel genocidi dels pobles herero i nama, la primera neteja ètnica del segle XX que ha quedat oblidada per altres episodis brutals més recents. El govern de Berlín fa tímids passos, com l’últim i recent de tornar les restes mortals de 27 membres d’aquests dos pobles nadius que van ser robades i transportades fins a territori alemany per estudiar “científicament” la superioritat dels blancs.

El 1904 l’actual Namíbia era una colònia cabdal per a l’economia de l’Alemanya del II Reich i com a potència li molestaven els pobles autòctons, dedicats a l’agricultura i la ramaderia. La decisió de prendre’ls per la força les terres va obligar hereros i names a aixecar-se en contra d’un robatori en tota regla, i això va donar lloc a la batalla de Waterberg. A l’enorme altiplà que hi ha sota aquesta muntanya, al nord del país, namibians i alemanys es van enfrontar el juliol d’aquell any i, en poques hores, les armes germàniques van escombrar les forces locals.

Aquella derrota va suposar l’inici d’una operació de neteja ètnica que durant quatre anys va acabar amb gairebé el 80% del cens d’hereros i la meitat dels names. Les autoritats colonials van tancar desenes de milers de persones en camps de concentració i van imposar condicions inhumanes als empresonats: fam, treballs forçats, malalties sense tractaments. Sense dades oficials, es calcula que 65.000 herereos i 10.000 names van morir assassinats i els supervivents no van tenir altre remei que malviure.

A falta de més gestos, el govern namibià ha celebrat la tornada a casa de les restes mortals, conservades en centres d’estudis i museus com a col·leccions antropològiques. La cessió dels ossos -calaveres, mandíbules i altres restes- es va fer dimecres en una església protestant del centre de Berlín, amb la presència d’autoritats de tots dos països, però va ser més un acte religiós que no pas polític.

Vekuii Rukoro, cap herero, es queixava precisament que l’acte de lliurament s’hagués fet en un recinte eclesiàstic i no en un edifici governamental. Davant la selecta audiència, Rukoro va acusar Alemanya de cometre “errors greus pel que fa a les polítiques presents i futures”, alhora que va reclamar que no se’ls ignorés com a descendents directes de les víctimes aniquilades fa més d’un segle, segons va informar Reuters. A l’exterior del temple es van concentrar namibians descontents amb la lentitud alemanya per fer un acte de contrició profund sobre el seu passat colonial més fosc. Algunes dones hi van anar amb els tradicionals vestits llargs i els característics mocadors que les herero van adoptar en acatar els codis religiosos que rebutjaven la seminuesa amb què havien viscut durant segles.

El 2015 Berlín va admetre la responsabilitat moral dels alemanys en el genocidi i crim contra les dues ètnies però, malgrat la insistència nambiana, no va passar d’aquí, per estalviar-se haver d’abonar compensacions econòmiques. De fet, Esther Utjiua Muinjangue, responsable de la Fundació contra l’Oblit del Genocidi, lamentava l’oportunitat perduda per Berlín per expressar el perdó. “És demanar massa? No ho crec”, deia als periodistes.

Des del 2015 Berlín i Windhoek han mantingut fins a sis rondes de converses per la revisió dels crims comesos pels soldats alemanys de l’imperi de Guillem II. La falta d’avenços ha fet que els herero i els names hagin buscat una alternativa per agilitzar el procés per rebre compensacions. Al·legant que el genocidi va ser un delicte contra el dret internacional, han presentat una denúncia contra Alemanya en un jutjat de Nova York . Per a Berlín, en canvi, la justícia nord-americana no té jurisdicció en aquest cas.

Més continguts de