TURQUIA

Ankara eleva la pressió contra els ajuntaments kurds

Detinguda l’alcaldessa i el coalcalde de Diyarbakir, acusats de desviar fons cap al PKK

El govern turc va elevar dimarts la pressió contra els kurds amb l’arrest de l’alcaldessa de Diyarbakir, la ciutat més gran del sud-est de Turquia, de majoria kurda. Gültan Kisanak i el seu coalcalde Firat Anli, del partit prokurd HDP. A tots dos se’ls acusa de desviar fons públics destinats a vehicles funeraris cap als membres del grup armat PKK, que Turquia, la UE i els EUA consideren un grup terrorista. També se’ls inculpa de demanar l’autonomia de la regió i fer lloances al PKK.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, acusa el partit HDP, tercera força política al Parlament, de vincles amb el PKK. El partit kurd ho nega, però Erdogan hi insisteix i diu que “la destitució de funcionaris electes o públics” que presumptament tenen vincles amb el PKK és una “part clau” de la lluita contra el grup armat.

El partit HDP i altres agrupacions van organitzar ahir una protesta que va ser prohibida pel governador de Diyarbakir. En un comunicat a la web oficial de la província, advertien de penes de presó de fins a un any a qui tanqués el seu establiment com a mesura de protesta per la detenció dels coalcaldes. La policia va dissoldre amb canons d’aigua i gas lacrimogen les concentracions no només al sud-est de Turquia, sinó també en grans ciutats de l’oest com Istanbul, on més d’un centenar de persones protestaven amb el lema “Les municipalitats pertanyen al poble, el poble no es pot destituir”. Almenys 25 persones estan sota custòdia, entre els quals la diputada al Parlament Ayla Akat.

Arran de la prohibició de les protestes, fins a 11 províncies del sud-est van patir talls a internet per cable i mòbil des de bon matí, per impedir concentracions. És una mesura que el govern ja va emprendre al setembre, quan va destituir i reanomenar 28 alcaldes de la zona per presumpte suport al PKK i vincles amb l’organització de Fethullah Gülen, a qui Ankara acusa d’estar al darrere del cop d’estat.

Més de 2.000 morts en un any

Després d’un intent de converses de pau, el PKK i les forces de seguretat turques van alçar de nou les armes el juny del 2015. En gairebé un any i mig de foc creuat han mort més de 2.000 persones, de les quals més del 30% eren civils, i moltes famílies s’han vist forçades a migrar dins del país. La pressió també ha afectat el partit prokurd HDP. A principis d’any el govern d’AKP va treure la immunitat parlamentària als diputats i, des de llavors, 510 membres del partit prokurd HDP afronten processos judicials, mentre que 181 alcaldes i 301 dirigents locals estan empresonats.

El cop d’estat fallit i el posterior estat d’emergència han agitat més les tensions polítiques i ètniques. Més de 10.000 mestres kurds han sigut despatxats i han tancat 20 canals de televisió, entre els quals un que només emetia dibuixos animats per a nens. També han detingut 900 persones per presumptes vincles amb el PKK.

La primera kurda amb poder

Kisanak, de 55 anys, és la primera dona i la primera kurda alevi que ha sigut escollida alcaldessa. Als 19 anys va ser empresonada quatre anys i mig a Diyarbakir després del cop d’estat militar del 1980 a Turquia. Durant la seva carrera ha denunciat més d’un cop haver patit tortures i abusos sexuals a la presó.

Abans de ser detinguda, l’alcaldessa Kisanak havia comparegut a Ankara davant el comitè d’investigació creat després de l’intent de cop d’estat. Kisanak deia que si el govern vol “desemmascarar l’organització de l’estat paral·lel [Fethullah Gülen]”, s’ha de començar per resoldre les operacions a la zona kurda. “Hem d’investigar qui ha posat en marxa les operacions i com”, afegia.

Més continguts de