Claus per entendre els Acords de pau a Colòmbia

Colinas (colòmbia)Malgrat que l’entrega de les armes ha sigut la fotografia més buscada, ara comença la fase més delicada dels acords de pau a Colòmbia. El pacte firmat a l’Havana inclou una reforma estructural del país que per primera vegada toca punts que històricament han generat confrontació.

Reforma rural integral

A Colòmbia el 46% de la terra està en mans del 0,4% de la població. Més de la meitat dels camperols no reben cap mena d’assistència per a la producció i els nivells de pobresa són molt alts. La gran majoria dels nens i nenes de l’àmbit rural, un 83%, no van a l’escola. Tot això crea una gran bretxa entre el camp i la ciutat. Per això no és casual que sigui el primer punt dels acords de pau i un dels que van comportar més dificultats en la negociació. Per millorar aquesta situació s’ha acordat crear un fons de terres que es distribuiran entre els camperols i un registre de terres per formalitzar-ne la propietat. A les regions rurals hi ha milers de famílies que treballen una terra des de fa generacions però no hi consta el seu nom i això els impedeix acollir-se a programes del govern. També s’ha acordat crear programes de desenvolupament i plans nacionals per a una reforma rural integral que inclouen la construcció d’infraestructures i de serveis bàsics, com ara garantir l’accés a l’alimentació, llum, aigua potable, habitatge, salut i educació que ara mateix no existeixen.

Participació política

Aquest és segurament el punt més polèmic. És el que permet que les FARC s’integrin al sistema polític però també que hi pugui haver mobilitzacions ciutadanes i es pugui exercir l’oposició sense patir amenaces o violència. Colòmbia arrossega una llarga llista d’assassinats de líders socials, genocidis de partits polítics i frau electoral. En resum, aquest punt busca millorar i enfortir la democràcia colombiana. Preveu crear una llei pel dret a l’oposició que fins ara no existia i un sistema de seguretat per exercir la política que haurà de garantir també la seguretat dels líders i moviments socials. També inclou una reforma del sistema electoral per aconseguir que el congrés s’assembli més a la diversitat del país. Actualment entre els parlamentaris només hi ha un pagès i dos indígenes.

Solució al problema de les drogues il·lícites

El narcotràfic ha sigut un actor més en la guerra de Colòmbia i és que aquest negoci suposa el 0,3% del PIB del país. El punt més rellevant és la creació d’un pla nacional de substitució de conreus il·lícits que ha de permetre, a les més de 60.000 famílies camperoles que han trobat en el cultiu de la coca l’única opció per sortir de la pobresa, una transició cap a cultius legals. Aquells que s’hi acullin rebran subsidis i assistència alimentària mentre fan el pas als nous conreus. Però en els primers passos d’aplicació d’aquest pla els camperols denuncien incompliments del govern, que continua mantenint activa l’erradicació forçosa dels conreus.

Acord sobre les víctimes del conflicte

Per gestionar tot el que té a veure amb crims i víctimes s’està creant una Jurisdicció Especial per la Pau, una mena de justícia paral·lela que s’encarregarà només dels temes relacionats amb el procés. Aquest organisme serà també l’encarregat d’establir quins casos són amnistiables i quins no. L’acord preveu, a més, la creació d’una Unitat per la Recerca de Persones Desaparegudes i una Comissió de la Veritat que permeti rescabalar les víctimes. Les associacions de víctimes reclamen al govern que es doti de prou pressupost i personal aquests organismes per aclarir la veritat com més aviat millor.