ENTREVISTA

Donatella di Cesare: “L’extrema dreta utilitza la por generada pels terroristes per beneficiar-se'n”

Entrevista a la filòsofa experta en l'Holocaust i la proliferació de l'extrema dreta

Donatella di Cesare, professora de filosofia de la Universitat La Sapienza, a Roma, és especialista en l’estudi de l’Holocaust i en la proliferació de la ultradreta a Europa. La filòsofa ha visitat Barcelona, convidada per l’Obra Social La Caixa, per parlar de les incerteses i els reptes d’Europa davant les eleccions europees i per presentar el seu últim llibre, 'Marranos' (editorial Gedisa).

Què passa a Europa?
El problema és que els ciutadans se senten impotents. Hi ha una economia i un mercat que ho decideixen tot, i els ciutadans no poden decidir res. La política s'ha reduït només a l’administració.

Està en perill la democràcia?
La democràcia és una forma de política molt fràgil i ara està en perill amb l’extrema dreta i el nacionalisme autoritari o feixisme, perquè aquests nous partits tenen trets del feixisme. A partir d’ara les decisions que prenguem seran molt determinants i perilloses.

Per què la societat europea rebutja tant la immigració?
Ha nascut un nou racisme. Vivim en una forma d’estat que es diu 'estat de providència', en què l’obrer pensa que ha de lluitar al costat del seu patró perquè, enmig de tanta incertesa, pensa que el seu enemic és l'immigrant. Els obrers creuen que només se salvaran amb els seus patrons. S'ha mort el conflicte de classes, l’obrer ara pensa que l’enemic ve de l’exterior. Per això hi ha una guerra no declarada entre pobres, obrers i immigrants, i d’això n’és culpable l’esquerra.

El terrorisme ha fomentat l’aparició de la ultradreta?
El terrorisme i la ultradreta estan relacionats. És la política de la por. L’extrema dreta utilitza la por generada pels terroristes per beneficiar-se'n.

Potser els europeus estem perdent la memòria?
Per a nosaltres és obvi el fenomen dels camps de concentració. Són una institució del 1900, i ara sembla normal que els estrangers estiguin tancats en camps. Per a mi és terrible, és una brutalització de la societat europea. Com hem pogut arribar a aquesta situació? Normalitzem l’acord sobre immigració d’Europa amb Turquia, el d’Itàlia amb Líbia...

Com ens jutjarà la història?
Crec que haurem de respondre en el futur davant la història. Pensem que som la civilització, que som moralment superiors a les generacions anterior, però crec que quan passin 50 anys o menys haurem de respondre per tot això, perquè és un crim contra la humanitat, una discriminació terrible.

Què passa amb els immigrants que es queden als centres de detenció?
Són condemnats a la immobilitat i a la invisibilitat. Alguns passen mesos o anys en camps de detenció. Hem de preguntar-nos quina mena d’existència és aquesta, haver d’esperar per poder viure en el futur, sense saber quan arribarà. És una existència suspesa. Per als joves, que tenen esperances en el futur i volen una vida normal, és terrible. És una condemna brutal en un món on nosaltres entenem com a normal moure’s, caminar. La invisibilitat es dona perquè no sabem, o de vegades no volem saber per no sentir-nos culpables.

Hi ha alguna relació entre la crisi de valors i la crisi econòmica?
No analitzo mai la democràcia com una forma política abstracta separada del sistema econòmic. El problema de la democràcia liberal és que és còmplice del capitalisme. La democràcia està sotmesa a un sistema econòmic completament injust que, amb la globalització, ha fet molt de mal, ha sigut molt violent. Cada cop tenim més pobres al món, així que ningú pot dir que el sistema capitalista funciona, i el problema de la democràcia liberal és que sustenta aquest sistema.

Hem perdut drets en el procés de globalització?
La globalització ha sigut només del capital. Els pobres són més pobres que abans. S’ha creat una àrea del benestar amb Occident i els països semioccidentalitzats. Al seu voltant hi ha una perifèria planetària, on només hi ha desolació i misèria.

Hi ha alguna solució?
Per a mi la solució seria que tornés una esquerra forta que deixi d’imitar la dreta, que sàpiga llegir la seva tradició, que és ser internacionalista. No hi pot haver una esquerra nacionalista. S’ha de trobar una alternativa al capitalisme i a l’estancament global. Necessitem respostes.

Més continguts de