Eleccions a França: i ara què?

Macron i Le Pen s'enfrontaran en segona volta, mentre que la resta de partits ja pensen en les legislatives de juny

Durant el seu discurs de victòria de la primera volta de les eleccions presidencials franceses, Emmanuel Macron, el guanyador, va donar les gràcies a tots els seus rivals per la gran campanya que havien fet. Els va anomenar un per un. Tots menys un: Marine Le Pen.

Macron va obviar la líder del Front Nacional, amb qui s'enfrontarà –cara a cara– el pròxim 7 de maig. D'entre ells dos, els dos victoriosos de la primera volta, sortirà el següent president de França, que substituirà el socialista François Hollande, el president amb el rècord de ser el més mal valorat de tota la cinquena República.

Segons estipula la tradició electoral francesa, els candidats que surtin derrotats a la primera volta de les presidencials han de decantar-se per un candidat o l'altre, o demanar l'abstenció o el vot en blanc.

François Fillon i Benoît Hamon –líders d' Els Republicans i el Partit Socialista, respectivament– ja es van mullar durant la nit electoral. Tots dos, els dos grans derrotats d'aquestes eleccions, han demanat que els seus votants donin suport, ara, a Macron. 

" Hem de distingir entre un adversari polític, una persona d’un altre partit, i una enemiga de la República [Marine Le Pen]", va dir diumenge a la nit Hamon, que va demanar el vot per al seu excompany de partit i ara líder d' En Marxa.

Fillon, responsabilitzat pels seus de la caiguda d'Els Republicans, s'hi ha sumat: "L’abstenció no és als meus gens, sobretot quan un partit extremista és a les portes del poder".

Qui, en canvi, no es va mullar ni per Macron ni per Le Pen va ser el líder de la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon: durant el seu discurs va evitar referir-se a cap dels dos guanyadors i va donar llibertat als seus per decidir què fer a la segona volta.

A diferència de Mélenchon, tots els líders de la UE donen suport a Macron, i temen una Marine Le Pen que ha promès convocar un referèndum perquè França marxi de la Unió Europea, si arriba a l'Elisi.

Eleccions legislatives

Tal com marca la llei francesa, un cop celebrades les eleccions presidencials i escollit nou líder del país, en pocs mesos s'hauran de celebrar eleccions legislatives, que serviran per escollir els membres de l' Assemblea Nacional –el Parlament– i el primer ministre. Se celebraran al juny.

Aquest mateix dilluns, després dels desastrosos resultats de Hamon a les presidencials –ha aconseguit el 6% dels vots– el Partit Socialista ha convocat els seus òrgans per decidir l'estratègia de cara a les legislatives. Segons l'ex primer ministre Manuel Valls, que havia participat a les primàries del PS per ser candidat a la presidència, el panorama es presenta gris.

" [El Partit Socialista] està en fase de descomposició. És la fi d'una història.  Hem deixat que les divisions s'instal·lin entre nosaltres, i per això estem avui en aquesta situació", ha dit Valls aquest dilluns, entrevistat per una ràdio francesa. "¿Qui no comparteix les mateixes postures sobre Europa, l'economia, les empreses, la seguretat, pot seguir estant a la mateixa família política? Ha arribat el moment de la clarificació", ha afirmat.

Com els socialistes, els conservadors també s'hauran de reinventar. Segons explica el diari 'Le Figaro', que cita fonts internes del partit, els 'barons' del partit culpen Fillon de la derrota a les presidencials i esperen que, sense ell, amb altres cares al capdavant, Els Republicans puguin reprendre la centralitat a les eleccions legislatives.

"Hem perdut per culpa de Fillon: se n'ha d'anar", ha dit aquest matí una eurodiputada del partit. El candidat d'Els Republicans, que la nit electoral ja va assumir tota la responsabilitat de la derrota, ha anunciat aquesta tarda que no es presentarà a les eleccions legislatives perquè "no té legitimitat per fer-hi front". 

Fillon apareixia com a favorit en els primers sondejos, però diversos escàndols de suposada corrupció durant la campanya li han anat minant la popularitat. En comparèixer durant la nit electoral ja era conscient de l'oportunitat que havia deixat perdre, ja que ell era el "recanvi" natural del socialisme i havia arribat el seu torn en el bipartidisme tradicional. 

Més continguts de