Els Estats Units acusen Julian Assange de 17 càrrecs més d'espionatge

Les noves imputacions contra el fundador de Wikileaks podrien suposar fins a 175 anys de presó

Julian Assange, cofundador de Wikileaks, ha estat acusat pel departament de Justícia dels Estats Units de 17 nous càrrecs de violació de la llei d'espionatge pel seu presumpte paper en l'obtenció i publicació de documents diplomàtics i militars classificats com a secrets l'any 2010. El cas impacta directament contra la primera esmena de la Constitució nord-americana, que garanteix la llibertat de premsa i informació. 

Jennifer Robinson, l'advocada de Julian Assange, ha declarat aquest divendres al matí al programa 'Today', de BBC Radio 4, que "es tracta d'un atac molt seriós de l'administració Trump contra la premsa". Tanmateix, en la seva entrevista amb la BBC, Robinson ha destacat "les serioses implicacions per a totes les organitzacions periodístiques, i no només dels Estats Units, perquè és una actuació en què els Estats Units persegueixen un editor fora del país per haver publicat secrets nord-americans". "El cas criminalitza un acte periodístic". Wikileaks ha respost en els mateixos termes a les acusacions.

 

Els 17 nous càrrecs, presentats aquest divendres a la matinada, formen part del procés d’acusació ampliat obtingut pels Estats Units, després de la detenció d'Assange l'11 d'abril a l'interior de l'ambaixada de l'Equador a Londres, on s'havia refugiat el juny del 2012 per evitar l'extradició a Suècia, que el reclamava per respondre de suposats delictes de violació i abusos deshonestos.

Assange, actualment complint una sentència de 50 setmanes de presó al Regne Unit per haver violat la llibertat condicional de què gaudia mentre es resolia l’esmentada extradició, ja està fent front a un altre procés per ser enviat als Estats Units, basat en un procediment judicial anterior relacionat amb la conspiració per la pirateria informàtica, que a finals de l’any passat va tirar endavant la fiscalia de l'estat de Virgínia. 

Criminalització del periodisme

Mentre que aquest procés específic implica una possible condemna de cinc anys de presó, els 17 nous presumptes delictes podrien suposar una acumulació de penes de fins a 175 anys. 

Els càrrecs presentats són l'últim gir en la carrera d'Assange, que ha passat de ser un croat per la transparència informativa a un fugitiu de Suècia i un possible agent de la interferència electoral de Rússia en processos democràtics occidentals. Dilluns passat la fiscalia sueca va començar els tràmits per demanar, una vegada més, l’extradició a Suècia per ser investigat pel presumpte delicte de violació. En tant que ja coincideixen dues peticions, de Washington i d’Estocolm, si els jutges que veuen els casos decideixen finalment a favor de l’extradició, haurà de ser el ministeri de Justícia britànic qui digui quina té prioritat.

Assange va aconseguir fama mundial fa gairebé una dècada arran de la publicació de secrets governamentals. Amb aquest nou seguit d'acusacions, els Estats Units obren la porta a criminalitzar activitats crucials per al periodisme d'investigació que afecti temes de la seguretat nacional dels Estats Units. L'Organització per les Llibertats Civils dels Estats Units ja s'ha pronunciat en contra de les imputacions. Ha assegurat que és la primera vegada en la història dels Estats Units que aquests càrrecs s'han presentat contra l'editor d’una informació.

Els nous delictes de què se l'acusa no tenen res a veure amb la interferència electoral de Rússia el 2016, quan Wikileaks va publicar correus electrònics demòcrates obtinguts il·legalment per Rússia com a part dels esforços encoberts per ajudar la candidatura del president Trump. El departament de Justícia centra ara el seu paper en la intervenció d'Assange en la filtració de centenars de milers de cables i fitxers militars del departament d'Estat per part de l'antic analista de la intel·ligència de l'exèrcit, Chelsea Manning.

En el comunicat en què ha fet l'anunci, el departament de Justícia no ha explicat per què van decidir imputar Assange sota la llei d’espionatge, un possibilitat que també havia debatut l’administració d'Obama, però que finalment no va dur a terme.