ENTREVISTA

Ethel Bonet: “A Síria hi ha 3.000 yazidites esclaves sexuals del Daeix”

Entrevista a la periodista especialitzada en Pròxim Orient

La periodista Ethel Bonet / DIEGO IBARRA

La periodista Ethel Bonet (Alacant, 1975) fa més de quinze anys que ens explica el Pròxim Orient: ha treballat a Egipte, Líbia, Bahrain, Síria, Gaza, Israel, el Iemen... També a Somàlia, Nigèria o el Pakistan. Col·laboradora de l’ARA, acaba de publicar un llibre sobre els yazidites, poble del Kurdistan iraquià que professa una religió monoteista mil·lenària. L’odi a les minories i a les creences religioses diferents els va convertir en objectiu del Daeix, que el 2014 va intentar exterminar-los a Sinjar matant els homes, esclavitzant les dones i rentant el cervell a les criatures. El seu patiment va omplir titulars quan Barack Obama va anunciar una nova intervenció a l’Iraq contra els jihadistes, però avui ha tornat a caure en l’oblit. Bonet el recupera a Genocidio del pueblo yazidí (Última Línea).

Per què un llibre sobre el genocidi?

Em van proposar participar en una col·lecció sobre genocidis i vaig pensar en aquesta civilització, que ha patit 74 genocidis i ha estat obligada durant segles a conversions forçoses. Avui són menys de mig milió. Els atacs de l’Estat Islàmic només han sigut l’últim episodi d’una llarga història: són una comunitat que no era guerrera. La gent es pensa que són cristians però de fet professen la primera religió monoteista de la història: el seu culte és anterior a l’islam i se’ls considera els kurds originals, els que no es van convertir en les campanyes d’islamització.

Al llibre documentes que hi va haver un pla d’extermini sistemàtic.

És un recordatori que no hem après res de la història i que es continuen repetint barbaritats en nom de la religió. En el cas dels yazidites no hi ha hagut tants morts com a Bòsnia, però és evident que es va planificar un extermini. És el que es pretenia capturant les dones i utilitzant-les com a esclaves sexuals: els seus fills automàticament serien musulmans, de manera que es perdia tota una generació. Va ser una operació calculada. També es van agafar els nens, els van adoctrinar amb un rentat de cervell i els van convertir en soldats de l’Estat Islàmic.

Nadia Mourad, segrestada per l’Estat Islàmic, ha sigut la veu del seu poble, cosa que li va valer el Nobel de la pau el 2018. ¿Creus que es jutjaran els crims del Daeix?

Les dones han sigut les víctimes però també les més valentes. El tema de les esclaves sexuals va desencadenar molta pressió mediàtica, i el patiment d’aquestes dones va servir perquè organitzacions internacionals parlessin dels yazidites. El seu cas s’ha reconegut com a genocidi, però és molt difícil que el Daeix pagui pels crims que ha comès. Com que l’Iraq no és signant del conveni de la Haia, no hi pot haver un tribunal internacional, de manera que tot queda en mans de les autoritats iraquianes, que no s’estan prenent el cas seriosament. Els peixmergues, les forces de la regió autònoma kurda, també van tenir una part de responsabilitat, perquè no van protegir els yazidites tot i que estaven sota la seva administració. Van marxar, van tancar la carretera i van barrar el pas als que intentaven fugir. Serà complicat que es faci justícia per a les víctimes del genocidi yazidita. És un poble que no té força a dins de l’Iraq i que internacionalment no compta. Serà molt complicat que més enllà del Nobel se’ls faci justícia.

Com està avui el poble yazidita?

No ha canviat res des del genocidi del 2014. El Daeix va arrasar amb els pobles yazidites i els que van sobreviure van marxar a altres llocs de l’Iraq, sobretot al Kurdistan, on van tenir la millor rebuda. La gent continua als camps de refugiats, no han pogut tornar ni tan sols després de la derrota dels jihadistes. I difícilment podran tornar a Sinjar, perquè està sota l’administració de Bagdad i el govern no té cap interès a reconstruir-la. La zona està totalment destruïda, encara hi ha moltes mines i és perillós tornar-hi. Tampoc s’han obert les fosses comunes. Tres mil dones que eren esclaves sexuals del Daeix continuen atrapades a Síria, amb molts dels fills que els van obligar a tenir amb combatents. Quan els EUA van matar el líder del Daeix Abu Bakr al-Baghdadi a Idlib, ens deien que eren allà. No se n’ha sabut res més.

¿El Daeix tornarà amb un altre nom?

És una qüestió de temps. Han perdut combatents, també per la crisi global, i ja no controlen pous de petroli ni les altres fonts de finançament. I si no poden pagar els combatents, s’hi unirà menys gent. Però els problemes de fons continuen, i han portat a una onada de protestes a l’Iraq: la corrupció, la divisió sectària, la marginació dels sunnites al govern. Si sorgeix un altre líder fort hi haurà gent a l’Iraq i a Síria que el seguirà.