El càrrec més alt de l'exèrcit dels EUA es disculpa per la foto amb Trump i la Bíblia

"Va ser un error", diu Mark A. Milley, perquè les forces armades han d'estar al marge d'afers domèstics

Mark A. Milley, el general amb el càrrec més alt de les forces armades dels Estats Units, cap de tots els caps d'estat major, ha publicat un vídeo i un comunicat en què demana disculpes per haver participat en la fotografia que es va fer el president dels Estats Units, Donald Trump, amb una Bíblia davant de l'església de la plaça Lafayette, a Washington, per la qual van dispersar amb gasos lacrimògens els manifestants antiracistes que hi havia congregats.

"No hauria d'haver sigut allà", diu el general Mark A. Milley en el vídeo. "La meva presència en aquell moment i en aquell entorn va crear una percepció dels militars implicats en la política domèstica. Com a oficial de l'exèrcit uniformat va ser un error del qual n'he après i sincerament espero que tots hàgim après d'allò", afegeix el cap militar, i es compromet a defensar "el principi d'un exèrcit apolític que està tan profundament arrelat en la república" nord-americana.

Fonts pròximes al general van explicar al The New York Times que Milley s'havia plantejat dimitir per aquest incident, però que finalment va decidir no fer-ho.

Són les primeres declaracions públiques del general Milley des que va participar en aquella fotografia, que "ha generat un debat nacional sobre el rol de l'exèrcit en la societat civil", com el mateix Milley apunta en la gravació. Perquè aquella foto es pogués fer, les forces de seguretat van carregar contra una protesta totalment pacífica a les portes de la Casa Blanca. El president ha anat prenent posicions cada cop més dures contra les protestes contra el racisme policial desfermades per la mort de George Floyd a Minneapolis en custòdia policial.

En aquesta política, s'ha anat incrementant la divisió entre la Casa Blanca i els estaments militars, després que el cap del Pentàgon mateix rebutgés desplegar l'exèrcit per contenir les protestes racials, les més grans de l'últim segle. Aquesta mateixa setmana s'ha produït un segon enfrontament, quan Trump s'ha oposat a la proposta del Pentàgon de canviar el nom de les bases militars que porten noms de personatges dels Estats Units confederats, partidaris de l'esclavitud.