George Soros deixa Hongria per Berlín assetjat pel govern ultra d'Orbán

El govern sosté que el milionari busca desestabilitzar el país amb l'arribada de més immigrants

La fundació per a la defensa dels drets humans del magnat George Soros ha anunciat aquest dimarts que es trasllada a Berlín per falta de seguretat dels seus projectes i dels empleats de les organitzacions amb seu a Hongria. Des de fa anys, el govern de l'ultranacionalista Viktor Orbán ha perseguit el multimilionari nord-americà d'origen hongarès, a qui titlla d'enemic públic i l'acusa d'incentivar l'arribada d'immigrants per desestabilitzar el país.

"S'ha tornat impossible protegir la seguretat de les nostres operacions i del nostre personal a Hongria de les arbitràries interferències del govern", ha assegurat Patrick Gaspard, president de l'Open Society Foundations, fundada el 1993, quan ha justificat la mesura. Amb aquesta decisió, Hongria perd una institució que ha invertit al país milions de dòlars en suport de la propagació dels drets humans, l'art i la cultura, la llibertat dels mitjans, la transparència i l'educació.

Els seus responsables han deixat clar que la seva marxa és una conseqüència directa de l'estratègia del primer ministre hongarès, el populista Viktor Orbán, que veu en les ONG independents i crítiques un perill i un enemic a la idea de "societat il·liberal" que contraposa a les "societats obertes" que defensa Soros.

Balázs Hidvéghi, director de comunicacions del partit governamental Fidesz, ha acusat l'OSF de ser poc transparent i de voler amagar l'origen del seu finançament. "Seguiran pressionant a favor de la immigració cap a Hongria", ha afegit Hidvéghi. El febrer del 2016, quan Hongria ja havia tancat amb filats el pas als refugiats que fugien cap a Europa Occidental per la ruta dels Balcans, Orbán va començar a vincular les entitats de Soros amb el terrorisme i a atacar a les ONG que prestaven ajuda als immigrants.

Ja aleshores Michel Forst, relator especial de l'ONU sobre la situació dels defensors de drets humans, va advertir que havien empitjorat les condicions de treball de les ONG a Hongria i que les organitzacions que qüestionaven les polítiques migratòries del govern hongarès eren estigmatitzades i intimidades.

Un any més tard, el Parlament, dominat pel partit Fidesz d'Orbán, va aprovar una llei que obliga a les ONG que reben diners des de fora del país a registrar-se com a "organitzacions amb suport des de l'estranger". Després, l'abril del 2017, es va aprovar l'anomenada llei CEU, en al·lusió a la Universitat Centreeuropea (CEU), fundada per Soros, que establia una sèrie de requisits administratius que van posar en perill el seu funcionament.

Buscant la democràcia a Hongria

Orbán ha convertit Soros i les ONG en els seus enemics més grans, fins al punt que el setembre del 2017 va llançar una "consulta nacional" sobre el que anomena el "pla Soros", un suposat complot del milionari nord-americà per introduir a Europa un milió de refugiats cada any.

De fet, la campanya electoral per a les legislatives del passat 8 d'abril va estar marcada pels missatges alarmistes del govern, que assegurava que si el Fidesz no guanyava les eleccions "el país s'ompliria de refugiats".

Europa ha de combatre l'amenaça de l'autoritarisme, per Timothy Garton Ash

"La llei ha d'impossibilitar totes les activitats que tenen com a meta portar immigrants al territori del país eludint les legislacions actuals, ferint la sobirania nacional", va avançar ahir dilluns el govern. El mateix Orbán va assegurar després de la seva victòria electoral que aquesta futura llei, que es diu oficialment Stop Soros, és una qüestió de "seguretat nacional".

Fa una setmana més de 70 acadèmics hongaresos van redactar una carta oberta contra la planejada legislació, en què asseguraven que "tindrà conseqüències devastadores per a la societat civil hongaresa i per a aquelles persones vulnerables que així no podran comptar amb l'ajuda de ningú".

Més continguts de