L'Índia deixa sense pàtria dos milions de ciutadans

El govern nacionalista hindú revisa el cens per detectar i poder expulsar musulmans bengalins 

Gairebé dos milions de persones han passat a ser apàtrides a l'Índia. El seu nom no apareix en el cens que les autoritats de l'estat d'Assam, al nord del gegant asiàtic, han elaborat durant mesos per detectar, van dir, la presència d'immigrants sense els papers en regla, però l'oposició i les organitzacions dels drets humans denuncien que es tracta d'una estratègia de neteja ètnica.

Després de més d'un any que els funcionaris acabessin de registrar la població de l'estat, aquest dissabte s'han fet públiques les llistes. Aparèixer-hi inscrit suposa un alleujament, i no ser-hi, l'inici d'un malson. Durant tot el dia la població s'ha anat acostant als centres oficials per verificar la seva inclusió sobre fortes mesures de seguretat, amb policies armats als accessos. El nerviosisme era evident entre molts dels ciutadans. Les cròniques periodístiques sobre el terreny narren històries de vides truncades perquè hi ha membres d'una mateixa família que estaven inclosos a les llistes i d'altres que no. Molts no s'ho podien creure i mig plorosos buscaven una explicació.

La versió final del Registre Nacional de Ciutadans ha confirmat la nacionalitat índia de 31,1 milions d'habitants de l'estat, però, en canvi, no reconeix com a nacionals 1.906.657 ciutadans, que, o bé, no van fer la inscripció per al cens o no van poder aportar documentació que resideixen al territori abans del 1971, l'any en què va esclatar la guerra d'independència de Bangladesh. "Soc més indi que tu, més indi que aquest policia que hi ha aquí amb l'arma", ha etzibat un dels exclosos a un periodista local mentre marxava del centre, sense poder contenir les llàgrimes.

Victòria històrica de Narendra Modi, el líder més divisiu de l’Índia

Partits opositors i activistes han denunciat des que es va anunciar l'elaboració del cens que es tracta d'una persecució contra les minories musulmanes i bengalís que resideixen a l'estat d'Assam.  El primer ministre  Narendra Modi ha tornat a guanyar les eleccions amb un discurs i una agenda ultranacionalista hindú i una de les seves primeres grans decisions en aquest segon mandat ha sigut la d' abolir l'autonomia a la regió del Caixmir, l'única en què la població seguidora de l'islam és majoria. Modi ha despertat i exaltat el sentiment antiimmigració d'un país de majoria hindú, assetjant sobretot els musulmans.

Tot i que el govern de Nova Delhi ha assegurat que encara no considera "estrangers" els que han quedat fora de les llistes, els afectats temen que ara comencin les caceres de detencions i deportacions dels exclosos. A partir d'ara s'obre un període de quatre mesos en què els afectats poden presentar reclamacions davant del centenar de tribunals específics per atendre les apel·lacions.

Discriminacions als jutjats

No obstant això, Amnistia Internacional ha qüestionat la transparència dels mecanismes d'apel·lació i ha denunciat que hi ha proves que demostren que els jutjats són "arbitraris i les seves ordres són parcials i discriminatòries" en matèria de drets dels estrangers.

A Assam hi ha un alt percentatge de desplaçats interns que han arribat a l'estat buscant un lloc segur després de patir a casa seva desastres naturals o violències. Són gent que van haver de fugir gairebé sense res, deixant enrere tant pertinences com documentació personals i, per tant, és gairebé impossible que hagin pogut presentar documents originals de fa mig segle, lamenten des d'Amnistia Internacional.

És la conclusió a què al juny van arribar els relators especials de l'ONU que van analitzar l'estratègia del cens i, en una carta adreçada al ministeri d'Exteriors indi, van assenyalar les autoritats locals com a "especialment hostils cap als musulmans i la gent de descendència bengalí" i ja van alertar la facilitat per poder manipular el sistema i excloure'n així "veritables ciutadans indis".

L'elaboració del cens es remunta a un acord signat el 1985 entre el govern indi i la Unió d'Estudiants d'Assam, que va liderar un moviment contra els immigrants indocumentats. Segons el document, els estrangers que havien entrat en l'estat després del 1971, quan va tenir lloc la guerra de la independència al veí Bangladesh, havien de ser considerats immigrants clandestins i deportats.

L’Índia vota en les eleccions més grans del món