L'Iran talla internet per aïllar les protestes contra l'encariment de la gasolina

Només funcionen els servidors situats dins del país després de tres dies de mobilització

El règim de l'Iran ha tallat l'accés a internet a pràcticament tot el país, en un intent d'afeblir i aïllar el moviment de protesta que va arrencar fa tres dies contra l'encariment el preu de la gasolina que divendres va ordenar Teheran. Almenys 12 persones han mort en la repressió de les manifestacions, que ha deixat centenars de ferits i un miler de detinguts, segons l'agència semioficial Fars News.

El líder suprem aiatol·là Ali Khamenei, s'ha referit als manifestants com a "brètols", i ha defensat la pujada de preus, d'un 50% per al combustible racionat i d'un 300% pel que supera els límits de consum. Ha responsabilitzat de les protestes els grups d'oposició monàrquics als quals acusa d'intentar desestabilitzar el país.

Les sancions imposades per l'administració Trump contra Teheran arran de la retirada de la Casa Banca de l'acord nuclear han tornat a disparar el malestar social dins la República Islàmica, que ha hagut de retallar també l'exportació de petroli. El país encara, a més, les mobilitzacions protagonitzades sobretot per la població xiïta de l'Iraq contra el govern de Bagdad, aliat de l'Iran, i les protestes també al Líban contra el sistema sectari que Teheran avala. Ara s'ha obert un altre front intern.

Les protestes van esclatar divendres a la nit i van derivar aviat en una escalada violenta que va incloure el tall de carreteres, incendis de sucursals bancàries i gasolineres, robatoris a botigues i intents d'assalt a comissaries i magatzems de combustible. Els manifestants continuen a ciutats com Teheran o Shiraz, amb consignes contra Khamenei, però no amb la mateixa intensitat.

Les imatges dels disturbis van circular principalment per les xarxes socials que, des d'ahir, no s'han fet ressò de nous incidents, encara que això pot ser degut no només a la tornada de la calma sinó al bloqueig d'internet. L'activitat laboral també es veu afectada pel tall a les comunicacions: només funciona la connexió amb servidors situats dins del país. Diumenge fins i tot era difícil fer transferències.
A més de per les sancions imposades, les autoritats iranianes van acusar aquest dilluns Washington d'encoratjar els disturbis: "L'objectiu d'EUA davant l'Iran no és altre que pertorbar la seva seguretat", va denunciar el president de Parlament, Ali Lariani.


També va criticar la ingerència dels EUA el ministeri d'Exteriors, que va assenyalar en un comunicat que el poble iranià "sap bé que aquestes declaracions hipòcrites manquen per complet de sincera simpatia".

Balanç de la repressió

Aquestes reaccions van arribar després que la Casa Blanca digués ahir que "els EUA dona suport al poble iranià en les seves protestes pacífiques contra el règim" i condemnés l'ús de "força letal" contra els manifestants.

En mitjans oficials només s'han confirmat per ara dos morts –un civil i un policia–, però es preveu que la xifra real de víctimes mortals sigui bastant més elevada i superi la desena. També s'han dut a terme un miler de detencions, entre elles 150 a la província del nord d'Elburz, a mans de la Guàrdia Revolucionària, que ha advertit avui que "si cal, prendrà mesures decisives contra els que fomentin la inseguretat".

 

Més continguts de