Nova oportunitat de Johnson per aconseguir el sí al pacte del Brexit

L’‘speaker’ Bercow veta la votació directa de l’acord i força el govern a fer-ho a través de la llei

Una vegada més, el Brexit va ensopegar ahir a la tarda amb la poderosa veu i els no menys poderosos arguments de John Bercow. L’ speaker de la Cambra dels Comuns va refusar que el primer ministre britànic, Boris Johnson, tingués l’oportunitat de presentar a votació, per segona vegada en quaranta-vuit hores, el pacte de divorci a què va arribar la setmana passada amb la Unió Europea (UE). Johnson havia reclamat “un clar sí o no” al seu acord, que és justament el que Bercow li va negar.

Avui, però, tindrà una altra oportunitat de comprovar el suport per al seu pacte, però per un camí menys directe i molt més ple de mines.

L’ speaker va al·legar que permetre la votació “seria repetitiu i desordenat” després que dissabte, per 322 a 306 vots, la cambra supedités l’aprovació definitiva del pacte al moment en què el projecte de llei necessari per incorporar-lo a tot el cos legislatiu del Regne Unit hagi estat aprovat pels Comuns i la Cambra dels Lords i, finalment, sancionat per la reina Elisabet II.

Decisió esperada

Tot i esperada, la decisió de Bercow va causar indignació entre la bancada del govern, que va entomar la decisió com una manera d’oposar-se a “la voluntat de la gent”, és a dir, al Brexit, segons la terminologia de Johnson. De fet, invocant una tradició que es remunta a 1604, Bercow ja va procedir de la mateixa manera a mitjans de març, quan l’aleshores premier Theresa May va voler presentar el seu acord amb la UE per tercer cop. Durant tot el procés del Brexit, Bercow s’ha mostrat com un aliat dels diputats a l’hora de permetre tot tipus d’intervencions.

L’ speaker ha anunciat la seva renúncia al càrrec per al 31 d’octubre, en principi coincidint amb el dia previst per al Brexit si finalment no hi ha cap més pròrroga, tot i que Johnson s’ha vist obligat a demanar-la. Complir amb aquesta data és el que intenta aconseguir el govern britànic a qualsevol preu. Per fer-ho, després que l’ speaker refusés la segona votació directa sobre el pacte, el líder de la Casa dels Comuns, Jacob Rees-Mogg, va presentar l’ordre del dia per a la resta de la setmana. I va informar que avui mateix es procediria a la votació, en segona lectura, de la llei de retirada de la Unió Europea, que inclou el pacte de divorci. La votació en segona lectura és un acord de principis sobre les intencions del govern. Si la cambra hi dona suport, considera que accepta els principis generals de la llei. Llavors passa a la següent fase, la tercera lectura, quan la llei és esmenable línia a línia.

Per contra, si Boris Johnson perd la votació -no sembla probable a hores d’ara, per bé que el resultat pot ser molt ajustat-, el seu pacte amb Brussel·les estarà mort. Però en tot aquest complex procediment el temps és molt important, ja que, com s’ha apuntat abans, el premier s’ha compromès a sortir de la UE el 31 d’octubre. Per això, tot i que va ser ahir a la nit quan per fi Downing Street va publicar les quasi cent pàgines del projecte de llei, Rees-Mogg només va preveure tres dies per debatre’l. En general, analitzar i esmenar una llei d’aquesta extensió ocuparia no menys de tres mesos abans de passar a la Cambra dels Lords. Les reticències de molts diputats a donar-hi el vistiplau quasi sense haver-la llegit pot fer descarrilar els plans del govern. Abans de votar els principis de la segona lectura, votaran, en primer lloc, quant de temps podran debatre. Un cop més, si Johnson perd, molt difícilment podrà fer realitat el compromís del 31 d’octubre.

Però encara que la guanyi, i que després guanyi la votació dita de segona lectura sobre la llei, l’oposició està disposada a presentar en la fase següent (tercera lectura) tot tipus d’esmenes per intentar millorar o, a la pràctica, entorpir l’acord de Johnson, en una mena de guerra de guerrilles parlamentària. Hi ha dues possibles claus: establir una unió duanera amb la UE i la d’un referèndum confirmatori. Cap de les dues té garantida l’aprovació. Però seria prou que el temps de debat s’allargui per no arribar al 31 d’octubre. La pròrroga demanada a contracor per Johnson podria entrar en vigor, i llavors la celebració d’eleccions generals seria el nou capítol d’aquest serial interminable.

La Unió Europea, a remolc de Westminster

La UE no vol gastar més energies en va. Després que el president del Consell Europeu, Donald Tusk, donés per bona la petició no signada de pròrroga, era el torn del Parlament Europeu, on ahir es va reunir el grup de treball del Brexit per determinar que no tenia cap sentit programar per dijous una votació a correcuita per ratificar un acord que encara no té llum verda de la Cambra dels Comuns. Al mateix temps, però, obre la porta a convocar un ple extraordinari el 31 d’octubre en cas que Johnson se sortís amb la seva. Però, com que la possibilitat d’una pròrroga és cada cop més real, Tusk ha començat la ronda de contactes amb els líders de la UE, perquè per aprovar la petició cal unanimitat. Els Vint-i-set han de decidir fins quan estan disposats a allargar la situació. D’entrada estan disposats a fer-ho de manera breu, fins al 31 de gener, però per donar més temps caldria un motiu de pes, com un referèndum o unes eleccions, tal com fa temps que demana França.

Més continguts de