Assange inicia un nou calvari judicial per evitar l'extradició als Estats Units

El fundador de Wikileaks va ser condemnat ahir a 50 setmanes de presó per haver violat la condicional

L'australià Julian Assange, fundador de Wikileaks i responsable de la divulgació d'alguns dels secrets més ben guardats de l'administració nord-americana, ha aparegut aquest dijous a través de videoconferència des d'un presó anglesa davant d'un jutjat de la cort de Westminister i ha afirmat que no vol ser extradit als Estats Units. Washington reclama al polèmic activista, per la llibertat d'informació sota l'acusació de conspiració per al pirateig informàtic, un delicte que en principi li podria comportar una pena de fins a cinc anys de presó. 

Assange ha assegurat al jutge que "no em lliuraré voluntàriament per practicar un periodisme que ha aconseguit molts premis i que ha protegit molta gent". 

Aquest és el segon procés d'extradició a què s'enfronta Julian Assange al Regne Unit. El primer es va iniciar el desembre del 2010, quan la Fiscalia d'Estocolm va instar la seva presència a la capital sueca per aclarir dos presumptes delictes contra la llibertat sexual, un de violació i un altre d'abusos, que suposadament hauria comés contra dues dones l'agost d'aquell mateix any. 

La negativa d'Assange a acceptar l'extradició a Suècia, per por de ser enviat posteriorment als Estats Units i jutjat per càrrecs d'espionatge per la divulgació dels esmentats secrets –que li podria arribar a comportar la petició de pena de mort–, va obrir un procés que es va allargar quasi dos anys, la majoria dels quals va romandre en llibertat sota fiança. 

El 19 de juny del 2012, però, quan Assange ja havia esgotat tots els recursos legals per oposar-se a l'extradició, va entrar a l'ambaixada de l'Equador a Londres i va demanar asil. Assange s'hi va estar fins a l'11 d'abril passat, després de gairebé set anys, quan el govern de Quito li va retirar la ciutadania i la protecció diplomàtica i va autoritzar els agents de Scotland Yard a entrar a la legació i detenir-lo

Aquest dimecres, Assange va ser sentenciat a 50 setmanes de presó per haver violat la llibertat condicional de què gaudia mentre es resolia el procés d'extradició a Suècia. 

El nou procediment contra Assange es pot allargar un mínim d'un any i mig fins que es completin tots els possibles recursos a què la seva defensa té dret si, en primera instància, els tribunals decidissin extradir-lo. El cas es reprendrà el 30 de maig per a una nova audiència, de caràcter tècnic. Posteriorment, el 12 de juny, se celebrarà una altra vista en què es debatran els arguments de fons.

Més continguts de