L’Estat Islàmic arrasa una ciutat dos cops mil·lenària de l’Iraq

Les pedres de Hatra havien resistit fins a dos assalts dels romans, però ahir no van poder resistir els de l’Estat Islàmic

Les pedres de Hatra havien resistit fins a dos assalts dels romans, però ahir no van poder resistir els de l’Estat Islàmic, que amb buldòzers van acabar amb el temple, la muralla i altres edificis d’aquesta ciutat iraquiana que la Unesco va incloure al seu catàleg de Patrimoni de la Humanitat el 1995. A la web d’aquesta entitat destinada a protegir els tresors artístics del món s’assenyalen com a amenaces de la que va ser la primera capital del regne aràbic els saquejos, l’aigua o les activitats il·legals, però al final la decisiva ha sigut la força bruta d’uns radicals embogits que controlen aquesta regió iraquiana des de l’estiu de l’any passat.

Les ruïnes de Hatra, de fa més de 2.000 anys, són a la província septentrional de Nínive, a pocs quilòmetres de Mossul, escenari de les altres agressions contra el patrimoni iraquià. El governador de la zona, Ali Saleh, va explicar ahir que la destrucció s’havia produït al migdia i va lamentar la “lentitud” de la comunitat internacional malgrat el perill que corren els jaciments arqueològics, ja de per si amb problemes per a una òptima conservació. “La resposta no ha estat al nivell requerit”, va lamentar Saleh. De fet, ja s’han fet habituals les imatges de jihadistes destruint el patrimoni, segurament atiades pel fet que la pèrdua de restes arqueològiques commou el món occidental. Fa tot just dos dies, els milicians van entrar a Nimrud, considerat un dels grans enclavaments iraquians, i van acabar amb figures creades fa 3.300 anys. Anteriorment els jihadistes havien irromput al Museu de Mossul, una localitat que controlen des de l’estiu, per tiren a terra figures també mil·lenàries, una acció que van enregistrar en vídeo i van penjar a la xarxa com a propaganda. L’Estat Islàmic destrueix però també s’ha dedicat a espoliar i vendre el patrimoni requisat per aconseguir fons per finançar la seva guerra.

Més continguts de