L’autobús de la resignació buida la Jungla
Uns 2.300 refugiats deixen Calais en el primer dia de desmantellament del campament més gran d’Europa
París“No tinc por, estic content”, explicava un noi sudanès de 21 anys que forma part dels primers grups que ahir van abandonar el campament de refugiats de Calais. “Necessito canviar de vida, així que estic disposat a quedar-me a França, no m’importa on”, deia. Com ell, altres homes, provinents majoritàriament d’Etiòpia i el Sudan, feien cua encara de matinada esperant l’arribada dels autobusos que el govern de França ha posat per buidar la Jungla. Segons el ministre d’Interior, Bernard Cazeneuve, ahir ja van deixar el camp 2.318 persones en 45 autobusos, a un ritme que si es manté permetrà complir el termini d’una setmana per desmantellar-lo del tot. Dels refugiats que van ser recol·locats ahir, 400 eren menors d’edat sense cap adult de referència, una xifra que suposa una tercera part dels que hi havia a la Jungla.
Redistribució geogràfica
En un hangar improvisat, els funcionaris d’immigració seleccionaven els residents que s’han avingut al pla de redistribució entre homes sols, famílies i persones vulnerables, com els menors no acompanyats o les dones amb fills. Un cop seleccionats, pujaven als autobusos en direcció a 80 centres d’acollida habilitats per tot el país -des d’on podran sol·licitar l’asil-, a excepció de Còrsega i l’Illa de França, dos departaments que n’han quedat exempts per dues raons: el primer no té cap centre i el segon té els serveis saturats. Els migrants carregaven les seves poques pertinences en maletes amb rodes o bosses al cap.
La primera jornada de desmantellament va ser força tranquil·la i la policia només va intervenir per calmar un grup que es barallava en una de les files. La majoria dels migrants es movien entre el desànim i la resignació de tenir poques opcions per triar. “El meu germà és a Londres i voldria reunir-me amb ell, però si m’obliguen a pujar a un autobús ho hauré de fer”, reconeixia un noi iraquià de 20 anys en declaracions a Reuters. “Sóc aquí en contra de la meva voluntat”, explica un altre migrant, a qui només li hauria agradat “viure en pau” a Etiòpia, un dels països amb qui la Unió Europea ha firmat fa poc un pla perquè freni la seva migració a canvi d’un paquet d’inversions.
Operació sense incidents
El govern francès es va mantenir prudent, conscient que encara queden milers de refugiats al camp i que els últims que quedin a la Jungla són els contraris a marxar. És el cas del Mohajir que, peti qui peti, no vol renunciar al somni anglès que comparteix amb la majoria de residents que van triar Calais com un punt de pas per arribar al Regne Unit, on molts tenen familiars que hi viuen. “És el meu somni i ningú m’ho impedirà”, assegurava el Mohajir, que des de fa un any malviu al campament. També n’hi ha que s’han rendit i han tornat al seu país d’origen. En les últimes tres setmanes, almenys 135 persones han fet aquest camí de tornada. El preu de les dures condicions de viure gairebé a la intempèrie a la Jungla és massa alt.
El que s’està desmantellant és el campament de refugiats més gran d’Europa, on hi havia entre 6.500 i 10.000 residents. Però també és el símbol de la incapacitat d’Europa per respondre a la crisi de la immigració i al fracàs en la distribució solidària de les persones que fugen de la guerra, la violència o la fam. Qui pitjor ho tenia per sobreviure són els 1.300 menors no acompanyats. “No poden ser tractats com els adults”, reconeixia el Defensor dels Drets francès, Jacques Toubon, que denuncia que “de moment no es té cap garantia” que els drets d’aquests nois es preservin un cop tancat el campament. Contactat per l’ARA, Toubon recordava que quan es va desmantellar la zona nord de la Jungla al març, 129 nens van desaparèixer i es tem que una part hagin sigut víctimes del tràfic de persones. “Seria intolerable que avui es repetís aquesta situació”, tenint en compte que, des de llavors, alerta Toubon, el nombre de menors sols ha augmentat.
Segons el ministre Cazeneuve ahir van ser identificats 400 d’aquests menors, que ja van ser traslladats a un centre d’acollida, on s’estaran entre dues i tres setmanes. Fins ara, uns 200 han sigut traslladats al Regne Unit, aprofitant que la majoria hi tenen parents. Però fins que no s’acabi el desmantellament, aquesta via queda aturada.
