Mor Liu Xiaobo, un lluitador per la llibertat

El Nobel de la pau va ser excarcerat a finals de juny per ser tractat d'un càncer terminal de fetge

Liu Xiaobo ha mort aquest dijous en un hospital al nord de la Xina als 61 anys, víctima del càncer de fetge que li van detectar fa tan sols uns mesos a la presó xinesa on estava complint condemna per subversió.

Nascut el 1955, la vida d'aquest premi Nobel de la pau del 2010 ha estat compromesa amb la defensa dels drets humans i les llibertats al seu país. La seva mort, i també la seva lluita, són desconegudes per la majoria dels seus compatriotes, sotmesos a l’eficaç censura xinesa. 

No ha sigut un revolucionari extremista; al contrari, sempre ha sigut una persona pacifista i per això el seu cas mostra de la manera més punyent tota la duresa del règim xinès. El seu compromís amb la Xina es va fer evident durant  les protestes de Tiananmen, el 1989, que van acabar amb l'entrada dels tancs a la plaça i l'esclafament del moviment estudiantil el 4 de juny, un episodi que va marcar la seva vida.

Llegeix el discurs d'acceptació del Nobel

Liu Xiaobo tenia 34 anys, portava una vida còmoda. Pertanyia a l’anomenada 'classe del 77', la primera generació a entrar a la universitat després de la Revolució Cultural. Havia estudiat literatura i filosofia, s'havia doctorat i tenia una carrera prestigiosa com a professor, escriptor i intel·lectual.

Quan van començar les protestes residia als Estats Units com a professor convidat a la Universitat de Colúmbia. Va decidir tornar a la Xina i va intentar mediar entre els estudiants i l'exèrcit per evacuar la plaça de Tiananmen sense l'ús de la força, sense èxit. Va tenir l'oportunitat de sortir del país amb l'ajuda d'una ambaixada, però va preferir quedar-se a la Xina. Va ser jutjat i condemnat a dos anys de presó.

Silenciat i perseguit

Ja no va poder tornar a exercir de professor a la universitat, ni va poder publicar articles, ni fer conferències. Va estar permanentment sotmès a seguiments policials per controlar les seves activitats i entre el 1996 i el 1999 va ser enviat a un camp de treball per haver criticat el sistema de partit únic. El desembre del 2008 començava l'últim i llarg capítol de la seva trajectòria vital: era detingut per haver sigut un dels promotors de la 'Carta 08'; el 2009 va ser processat i condemnat a onze anys de presó per haver “incitat a la subversió contra l’estat".

Durant el judici va llegir una declaració titulada 'No tinc enemics', en què reivindicava la llibertat d'expressió com el fonament dels drets humans i assegurava que no coneixia l'odi. Advertia que “la mentalitat d'enemics” que promovia el règim podia enverinar l'esperit d'una nació i obstaculitzar el progrés cap a la llibertat i la democràcia.

"La mentalitat d'enemics pot enverinar l'esperit d'una nació i obstaculitzar el progrés cap a la llibertat i la democràcia"

La 'Carta 08' va ser signada per 300 intel·lectuals xinesos i publicada el 10 de desembre del 2008, coincidint amb el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. En el document s'exposaven breument una sèrie de reivindicacions per impulsar la reforma política a la Xina, que incloïen el respecte als drets humans, la llibertat d'expressió, la separació de poders i la celebració d'eleccions democràtiques.

El document va prendre com a model l'esperit de la 'Carta 77', publicada a Txecoslovàquia pels dissidents i signada també per un grup d'intel·lectuals, entre els quals es trobava Vàclav Havel, que anys més tard acabaria sent president.

Aquest antecedent va inquietar el Partit Comunista Xinès, molt sensible al caos que va provocar l'enfonsament del comunisme a la URSS i els seus satèl·lits de l’Europa de l’Est.

El 2010, quan Liu portava un any a la presó, se li va concedir el premi Nobel de la pau per “la seva llarga i no violenta lluita a favor dels drets humans fonamentals a la Xina”. El govern xinès no va permetre que Liu, ni ningú de la seva família, anés a recollir el guardó. Una cadira buida va simbolitzar l'absència del premi Nobel de la pau empresonat.

Un premi maleït

El premi no va millorar la seva situació; al contrari, va complicar la de la seva família. La seva dona, l'escriptora i fotògrafa Liu Xia, va ser confinada sota arrest domiciliari, sense visites, telèfon, ni internet, malgrat que a dia d'avui encara no s'ha presentat cap càrrec contra ella.

Els llargs anys de confinament n'han deteriorat la salut. Els tentacles del govern xinès també van arribar al seu germà i cunyat de Liu Xiaobo, detingut per frau. El 26 de juny Pequín va anunciar que el dissident havia estat excarcerat per motius humanitaris, ja que se li havia detectat un càncer de fetge en fase terminal al maig. Des de llavors estava ingressat en un hospital de Shenyang.

Liu Xiaobo era el pres polític més conegut de la Xina, però no l'únic. Tampoc és el primer que surt de presó malalt terminal. Sobre el règim xinès cauen les sospites que no dona un tracte humà als “convictes de subversió”.

Liu Xiaobo estava en estat terminal custodiat per la policia i amb les visites restringides mentre el president xinès Xi Jinping acudia a la cimera del G-20. Els acords comercials i la seguretat esborraven de l'agenda qualsevol referència a la violació dels drets humans a la segona economia mundial.

La reacció dels Nobel

La presidenta del Comité dels Premis Nobel, Berit Reiss-Andersen, ha assegurat avui que la Xina té "una gran responsabilitat" en la mort de l'intel·lectual xinès Liu Xiaobo. "Ens resulta profundament inquietant que Liu Xiaobo no es traslladés a una instal·lació on podria rebre un tractament mèdic adequat abans que esdevingués malalt terminal", ha assegurat Reiss-Andersen.

El Comitè també ha culpat la comunitat internacional per la mort de Xiaobo. França, Alemanya, tota la Unió Europea i els Estats Units en van demanar la seva posada en llibertat però, segons l'organització ho van fer massa tard. Per Reiss-Andersen, la noticia de la malaltia del Premi Nobel de la Pau va rebre's "entre silencis i reaccions tardanes" a tot el món.

D'altra banda, els Estats Units han fet una crida al govern de la Xina perquè alliberi la dona de Liu i la deixi sortir del país.

Mentre, les reaccions de condol i condemna per les circumstàncies de la mort s'han repetit al llarg del planeta. L'artista Ai Weiwei ha afirmat que Liu "no era un criminal" sinó un ""escriptor, intel·lectual que va fer de la seva vida la cerca d'una societat millor".