Malta contracta vaixells privats per fer expulsions en calent

Va enviar tres pesquers a interceptar una pastera i tornar-la a Líbia
PATRICK KINGSLEY / HALEY WILLIS

Amb el brot de coronavirus, Malta va anunciar que estava massa desbordada per rescatar migrants al Mediterrani. Però en secret les autoritats de l’illa treballen durament per assegurar-se que cap migrant hi pugui arribar. El mes passat van enviar una petita flota de pesquers per interceptar una pastera i tornar els nàufrags a Líbia, un país en guerra. Els tres pesquers eren privats, però actuaven seguint instruccions de les forces armades de Malta. Ho corroboren el capità d’un dels vaixells, un comandant de la guàrdia costanera de Líbia i un exoficial maltès implicat en l’episodi.

El coronavirus frena la immigració cap a Espanya i Itàlia però no l’atura

L’operació clandestina, que alguns experts consideren il·legal en virtut del dret internacional, és només l’última mesura dubtosa que han adoptat els països europeus els últims anys per frenar la migració de l’Àfrica i el Pròxim Orient. Des del 2017 els estats europeus, dirigits per Itàlia, han pagat al govern de Líbia per retornar més migrants al país, han qüestionat les ONG de rescat i han ordenat a mercants que eren a la zona que interceptessin pasteres abans que arribessin a aigües europees. Però l’última tàctica de Malta seria més atroç, perquè implicava una flotilla designada de vaixells privats, amb seu en un port europeu, per interceptar i expulsar sol·licitants d’asil en aigües internacionals sota responsabilitat de guardacostes europeus.

“Són mètodes que s’assemblen als del crim organitzat i les operacions de contrabandistes”, alerta Itamar Mann, expert en dret marítim i refugiats a la Universitat de Haifa a Israel. “Les autoritats malteses s’exposen a haver d’assumir responsabilitats penals dins i fora del país”, afegeix. El govern de Malta no ha respost a les múltiples peticions de comentaris.

L’activitat es va documentar per primera vegada el 12 d’abril al vespre, quan tres vells pesquers van sortir del port de La Valletta, la capital, amb una diferència d’una hora. Els tres vaixells -el Dar Al Salam 1, el Salve Regina i el Tremar - van sortir a petició de les autoritats malteses, segons un dels capitans, Amer Abdelrazek.

Un antic funcionari maltès, Neville Gafa, explica que el govern el va contractar la mateixa nit perquè utilitzés les seves connexions per facilitar el pas de les embarcacions fins a Líbia. Els vaixells no van enviar tràmits a la policia d’immigració i van apagar els dispositius de seguiment per satèl·lit poc després de sortir del port, segons mostren bases de dades marítimes.

Ordres del cap de gabinet

Segons Gafa, el cap de gabinet del primer ministre maltès, Clyde Caruana, va ser qui li va demanar que ajudés a coordinar l’operació. Caruana no va respondre a les sol·licituds de comentaris, però un portaveu del govern va declarar a The Times of Malta que Gafa havia estat requerit per una altra gestió amb Líbia que no tenia relació amb el cas.

Europa abandona els migrants a la deriva

Els pesquers van ser enviats a interceptar una pastera que intentava arribar a Malta des de Líbia -i que havia estat emetent trucades de socors durant unes 48 hores-. Després van tornar els nàufrags a Líbia. La pastera encara era en aigües internacionals, segons les coordenades proporcionades pels migrants per telèfon satèl·lit a Alarm Phone, una ONG que ajuda gent en perill a alta mar. Però havia arribat a la zona de jurisdicció de les forces armades de Malta, que era el país responsable del rescat. Dos dels pesquers van arribar a la pastera el 14 d’abril, guiats per un helicòpter militar maltès, segons el capità. Alguns dels migrants ja s’havien ofegat. Els aproximadament 50 supervivents van pujar a bord del Dar Al Salam 1, sempre segons el relat del capità. Aquesta embarcació, juntament amb el Salve Regina (aquest segon, carregat amb tones d’aliments i aigua com a mostra d’agraïment al govern de Líbia), va navegar fins a Trípoli l’endemà.

Les autoritats malteses van dir als seus homòlegs libis que el Dar Al Salam 1 era en realitat un vaixell maltès anomenat Maria Cristina, segons explica el comandant Masoud Abdalsamad, que supervisa les operacions internacionals dels guardacostes libis. Per encobrir la seva identitat, havien pintat el nou nom al buc. Tot i que pertany a un armador maltès, el pesquer està registrat al port de Tubruq, a l’est de Líbia, controlat per milícies opositores al govern de Trípoli.