PRÒXIM ORIENT

Massacre a Gaza per l’ambaixada dels EUA a Jerusalem

Almenys 55 palestins moren per trets dels soldats israelians en la protesta pel trasllat de la seu diplomàtica

Com a mínim 55 palestins, inclosos cinc menors, van morir ahir per foc dels soldats israelians a la frontera de la franja de Gaza, on es van manifestar unes 40.000 persones per protestar per l’obertura de l’ambaixada dels Estats Units a Jerusalem, la primera legació estrangera que no serà a Tel Aviv. El nombre de ferits va superar els 2.400.

Els palestins van intentar ahir creuar la tanca que envolta la franja de Gaza per tornar així a les seves antigues terres, de les quals les seves famílies van ser expulsades el 1948, quan es va crear l’estat jueu. En l’actualitat aquests palestins poden veure fàcilment des de la franja les que van ser les seves propietats en el passat, i on ara viuen famílies israelianes.

Des de les mesquites es va instar la població amb altaveus a dirigir-se a la frontera. Desenes d’autobusos van traslladar-hi els manifestants que no disposaven de cap altre mitjà de transport. Allà els palestins van calar foc a neumàtics per impedir la visibilitat als soldats israelians que hi havia a l’altre costat de la tanca i que actuaven com a franctiradors.

Fonts oficials israelianes es van referir als manifestants com a “assassins”, tot i que durant l’onada de protestes que va començar el 30 de març cap israelià ha resultat ferit. El ministre de Cultura israelià, Naftali Bennett, va advertir que l’exèrcit considerarà “terrorista” qualsevol palestí que s’acosti a la tanca.

Un portaveu de l’exèrcit va admetre que les protestes van ser les més violentes registrades durant l’últim mes i mig. A més, els avions israelians van bombardejar almenys tres posicions dels “terroristes” de Hamàs a l’interior de la franja, segons va informar la mateixa font. De fet, una enquesta feta entre els israelians posa en evidència que el 71% dels consultats donen suport a l’actuació de l’exèrcit, inclòs l’ús dels franctiradors que, situats a la part israeliana de la frontera, disparen de manera indiscriminada contra els palestins que hi ha a l’altre costat.

Commemoració de la Nakba

Està previst que les manifestacions continuïn avui, dia en què es commemora la Nakba, la catàstrofe que va suposar per a la població palestina la creació de l’estat jueu ara fa 70 anys. Hamàs és l’organització que més està impulsant unes protestes que també tenen el suport d’altres grups palestins, però no pas d’altres països àrabs.

Dirigents palestins van criticar ahir la decisió de traslladar l’ambaixada dels Estats Units a Jerusalem. “Aquest acte és equivalent a inaugurar un altre assentament il·legal” als territoris ocupats, va declarar el secretari general de l’OAP, Saeb Erekat. El president de l’Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, va qualificar els fets de la franja d’“una de les pitjors massacres que hem vist”. Per la seva banda, Kuwait va demanar una reunió urgent del Consell de Seguretat de l’ONU. Però aquesta reunió possiblement no tindrà cap conseqüència significativa per al futur del conflicte entre israelians i palestins. Encara que la reunió es preveu tensa a Nova York, el problema continua sent la negativa d’Israel a sortir dels territoris ocupats, una posició que compta amb el suport dels Estats Units i el silenci còmplice de la Unió Europea.

Una altra acció de protesta que els palestins van protagonitzar ahir va ser enlairar estels amb recipients incendiaris als camps que hi ha a prop de la frontera. És una pràctica que han dut a terme durant les últimes setmanes, i que ha causat un nombre considerable d’incendis. El ministre israelià Gilad Erdan va afirmar la setmana passada que l’exèrcit consideraria “terrorista” fins i tot qualsevol palestí que enlairés estels. Ahir es van declarar almenys set incendis per aquesta raó.

Les autoritats israelianes esperen que els palestins disparin coets contra les localitats que hi ha al voltant de la franja en els pròxims dies. No obstant això, seria una jugada perillosa per als palestins intensificar els atacs, perquè els israelians han amenaçat de prendre mesures de represàlia significatives.

A la cerimònia que es va celebrar ahir a Jerusalem per inaugurar la nova ambaixada dels Estats Units, s’hi va llegir un missatge del president nord-americà. Donald Trump no hi va assistir, però en el seu nom hi va participar la seva filla, Ivanka, que es va mostrar exultant. Eren gairebé dos quarts de cinc de la tarda, i els soldats israelians ja havien matat uns 41 palestins a la franja de Gaza. Però en la cerimònia no s’hi va fer cap referència.

L’ambaixador dels Estats Units, David Friedman, va actuar com a mestre de cerimònies, i un comentarista israelià el va titllar de “ciutadà israelià de dretes amb passaport nord-americà”. Diumenge es va fer públic que Friedman havia fet donacions a través de Qomemiyut, un grup jueu radical que figura a la llista d’organitzacions terroristes del departament d’Estat nord-americà.

En la inauguració, celebrada al barri d’Arnona, on fins ahir hi havia el consolat dels Estats Units, hi havia representants de 33 de les 86 missions diplomàtiques acreditades a Tel Aviv, entre elles Guatemala, Hondures i Paraguai, que també s’han compromès a traslladar les seves respectives ambaixades a Jerusalem. Romania, Hongria i la República Txeca -membres de la Unió Europea- també hi van assistir, tot i que la majoria dels països europeus van boicotejar l’acte.

L’enviat del president Trump per al conflicte amb els palestins, Jason Greenblatt, va afirmar una mica abans de l’inici de l’acte que “el no reconeixement de Jerusalem com a capital d’Israel en el passat no ha servit per garantir la pau”. Justificava d’aquesta manera el trasllat de l’ambaixada. Un funcionari palestí va replicar que “el suport incondicional dels Estats Units a Israel ha servit encara menys per a la pau”.

Els convidats

Almenys 800 persones van ser convidades a aquest “acte històric”, com el va definir el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Un dels presents era el cap de l’estat major de l’exèrcit, el general Gadi Eisenkot, que va ser criticat per no estar al davant dels militars a la frontera de la franja de Gaza, tot i que cap orador va fer referència al que estava passant a la frontera.

“Quin dia tan gloriós! Recordeu aquest moment!”, va exclamar Netanyahu davant els assistents. “President Trump, reconeixent la història, ha fet història. Tots estem molt commoguts i ho agraïm profundament”, va afegir Netanyahu. “El desembre passat el president Trump es va convertir en el primer líder mundial que va reconèixer Jerusalem com a la nostra capital, i avui [per ahir] els Estats Units d’Amèrica obren aquí la seva ambaixada. Gràcies, president Trump, per tenir el valor de mantenir les seves promeses”, va declarar.

Alguns analistes israelians vaticinen que Trump exigirà a Netanyahu alguna contrapartida, tot i que el govern israelià ho nega. L’ambaixador David Friedman també ho va rebutjar. Funcionaris israelians van destacar que el trasllat de l’ambaixada a Jerusalem és el segon gran favor que Trump ha fet a Netanyahu en menys d’una setmana. El primer va ser trencar l’acord nuclear amb l’Iran, cosa que obre la porta a noves sancions contra aquest país, el gran enemic d’Israel en l’actualitat.

Les crítiques a Europa van ser mesurades. El ministre d’Exteriors francès, Jean-Yves Le Drian, es va limitar a demanar a Israel que faci servir una força “estrictament proporcionada” a la dels manifestants a Gaza.

Més continguts de