Internacional 05/04/2019

May torna a demanar allargar el Brexit fins al 30 de juny i Tusk proposa prorrogar-lo un any

La 'premier' britànica assumeix que el Regne Unit s'hauria de presentar a les europees

Júlia Manresa
3 min
Uns cartells sobre el Brexit amb els retrats de Theresa May i Jeremy Corbyn, al centre de Londres.

Brussel·lesEl Regne Unit torna a demanar més temps. Aquest divendres la primera ministra britànica, Theresa May, ha demanat per carta a la Unió Europea una nova pròrroga del Brexit, aquesta vegada fins al 30 de juny i assumint que amb aquests terminis el Regne Unit hauria de presentar-se a les eleccions europees. Davant aquesta nova petició, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, proposa que es concedeixi als britànics una pròrroga flexible d'un any ('flextension') perquè el Regne Unit pugui marxar "quan estigui preparat", tal com confirmen fonts europees.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El president del Consell Europeu ha estat sempre una de les veus més flexibles durant les negociacions del Brexit i ja havia proposat abans l'opció de concedir una pròrroga llarga. Tal com confirmen les mateixes fonts, Tusk ha fet aquesta proposta aquest mateix divendres al matí als ambaixadors dels estats membres de la UE per començar a aplanar el terreny de cara a la cimera extraordinària del 10 d'abril, en què s'hauran de tornar a posar d'acord definitivament sobre la qüestió.

Una de les claus de tot plegat són les eleccions europees del 26 de maig. En la carta que May ha fet arribar al president de la Comissió Europea, i també a Tusk, assegura que iniciarà els preparatius perquè el Regne Unit participi en les eleccions comunitàries, una condició indispensable per a la UE per atorgar qualsevol ajornament llarg a Londres. La prioritat, tal com han dit les autoritats comunitàries repetidament, és garantir el bon funcionament de les institucions europees. No queda clar, però, quan començaria a comptar aquest nou límit d'un any que proposa Tusk. A més, cal recordar que si al llarg d'aquest any el Regne Unit aconseguís donar llum verda a l'acord, després començarien a comptar el període de transició.

La carta diu també que la voluntat és poder sortir de la UE tan bon punt hi hagi un acord aprovat per a la sortida, i que si aquest acord s'aconsegueix abans del 30 de juny no s'esperaria fins a aquella data. És per això que Tusk proposa una pròrroga llarga i flexible. D'aquesta manera, s'evitaria trobar-se en l'actual situació d'incertesa en què està la política europea actualment. "Amb una pròrroga flexible d'un any no hauríem d'estar cada quatre setmanes discutint sobre ajornaments", confessen les mateixes fonts.

L'únic que el Regne Unit ha demostrat que té clar després de les últimes votacions a Westminster és que no vol sortir de la UE sense acord. Per això, May ha començat reunions amb els laboristes de Jeremy Corbyn per intentar buscar majories alternatives que permetin tirar endavant l'acord. Aquesta opció Brussel·les la veu amb bons ulls, perquè podria significar que el Regne Unit estaria disposat a retocar les seves línies vermelles i pactar una relació futura més estreta (per exemple mantenir-se dins la Unió Duanera).

Els riscos polítics de mantenir el Regne Unit dins la UE

Tot plegat, però, no esvaeix la por que es respira a Brussel·les per tot el que pot suposar un Regne Unit dins la UE més temps. El negociador de la UE pel Brexit, Michel Barnier, ja va dir que tenia por dels "riscos polítics" que podia implicar, perquè el Brexit ha "monopolitzat" la política europea, i podria continuar fent-ho. Però, a més, mentre el Regne Unit sigui part de la UE té tots els drets i les obligacions com qualsevol altre estat membre. Per tant, continuaria sent una veu de pes en termes clau com el pressupost o la política migratòria. La por en aquest sentit és que un Regne Unit que només pensa en el Brexit bloquegi la política comunitària. I aquestes veus ja s'han començat a fer sentir.

La carta de May a la UE ha despertat la fúria dels 'brexiters' radicals, temerosos que el Regne Unit pugui estar un any més ancorat, gairebé a la força, a la Unió Europea. Exemple de la reacció dels 'hardliners' del Partit Conservador ha estat la piulada de Jacob Rees-Mogg, el president de l'European Research Group (ERG), que aplega entre setanta i vuitanta dels diputats ‘tories’ més combatius, 26 dels quals es van oposar en la votació de divendres passat a l’acord de divorci de May. En la seva piulada, Rees-Mogg ha afirmat que “si una pròrroga llarga ens deixa atrapats a la UE hauríem de posar-hi tantes dificultats com fos possible. Podríem vetar qualsevol augment del pressupost, obstaculitzar el suposat exèrcit de la UE i bloquejar els esquemes integristes del senyor Macron”, informa Quim Aranda des de Londres. El mateix Macron va manifestar la por a quedar atrapats com a "ostatges" del Brexit.

En aquest sentit, el portaveu de la Comissió Europea, ha reiterat que "aquest senyor no és el nostre interlocutor" i ha recordat que May en la seva carta fa referència al "principi de cooperació sincera". Fonts europees, a més, han repetit que el més "disruptiu" no és que el Regne Unit bloquegi la política europea sinó la situació actual d'incertesa constant.

stats