May i la UE eternitzen la nebulosa del Brexit

La ‘premier’ aprofita les bones paraules i avisa que intentarà esgarrapar les garanties necessàries

Jean-Claude Juncker diu que no sabia que la paraula francesa nébuleux tenia un equivalent gairebé calcat fonèticament a l’anglès. Però aquest va ser el mot que el president de la Comissió Europea va fer servir dijous a la matinada per descriure el debat “nebulós i imprecís” que s’ha obert els últims dies al voltant del mecanisme de seguretat que ha d’evitar la frontera física amb Irlanda del Nord ( backstop ) si després del Brexit no hi ha acord comercial entre la UE i el Regne Unit. Però la primera ministra britànica, Theresa May, va entendre perfectament el seu equivalent anglès i l’hi va retreure en la reunió que van mantenir ahir a primera hora.

La discussió va acabar bé: “Al final del matí ja em feia un petó”, presumia Juncker ahir a la tarda en la roda de premsa de l’última cimera europea de l’any. Fins i tot May deia que havia entès que amb “nebulós” es referia a l’estat del debat al Parlament britànic i no a la seva persona. Aquest és el focus. Els líders europeus van ser durs dijous amb les reclamacions de la líder britànica. Van sortir d’una reunió d’una hora oferint-li només bones paraules i demanant que fes el favor d’aclarir-se. Però ahir, en l’última part d’una trobada en què inicialment no s’havia de parlar del Brexit, van canviar el to. Juncker i el president del Consell Europeu, Donald Tusk, es van desfer en elogis davant la complicada situació que May s’ha entestat a tirar endavant, i van convertir la Cambra dels Comuns en el blanc de totes les crítiques. “Hem tractat May amb el màxim respecte, la meva impressió és que millor i tot que molts parlamentaris britànics”, sentenciava Tusk. I Juncker ràpidament afegia: “És una bona amiga, li tenim tot el respecte i hem viscut emocions intenses veient que hi havia peticions perquè dimitís”. En la mateixa línia es van expressar líders europeus com ara el primer ministre de Luxemburg, Xavier Bettel, i el seu homòleg austríac, Sebastian Kurz.

Hi ha dos blocs clars: una part preferiria que May no tornés amb més exigències al gener, i una altra preferiria provar-ho tot abans d’arribar a un escenari de no acord. Però, tot i això, els dos blocs es van posar d’acord sobre cap on havia d’anar la pressió: més que dirigir-la a May, cal dirigir-la a Westminster. Bettel ho deia clarament: “May és clara, no ho és tant Westminster [...] i no pot ser que els interessos de partit d’alguns vagin abans que els dels ciutadans britànics [...]. Demanem al Regne Unit que siguin responsables”.

Guerra fins al final

Per això el que reclamen ara les institucions europees i els estats membres és que, si May vol alguna mena de concessió amb el backstop, ho demani una vegada tingui garantit que el Parlament britànic ho acceptarà. Europa, doncs, tanca la porta a la renegociació de l’acord però obre la finestra perquè May torni al gener (té com a màxim fins al dia 21) amb alguna garantia que permeti a la Unió fer un pas. S’eternitza, doncs, el debat nebulós del Brexit que s’havia d’haver tancat fa una setmana.

A aquesta oportunitat s’aferra May. Ahir va respondre a les acusacions de polítics i mitjans de comunicació assegurant que en la seva reclamació havia estat “clara com l’aigua”, i ja avisava que, vista la finestra que s’obre, continuarà presentant batalla fins al final. “La UE és clara quan diu que aquest és l’únic acord, però també són possibles aclariments més enllà”, va dir. Per això ja va avisar que els pròxims dies treballaria de manera “expeditiva” per aconseguir-los. La seva obsessió és que no s’arribi al 29 de març sense acord, malgrat que totes les parts avisin que acceleren les preparacions per a aquest escenari. La nebulosa del Brexit continuarà planant per Nadal i res fa pensar que s’acabi aviat.

Més continguts de