Mitsotakis, un Macron per fer fora Syriza
El líder de la dreta grega guanyarà amb un ampli avantatge les eleccions generals d’avui a Grècia segons tots els sondejos
Enviada especial a AtenesAmb camisa blanca arremangada, sense corbata, assegut amb aire seriós i dialogant amb tres ciutadans. Així es presenta el líder de la dreta grega, Kiriakos Mitsotakis, que segons tots els sondejos guanyarà amb un ampli avantatge les eleccions generals d’avui a Grècia. De 51 anys i pare de tres fills, es defineix com a liberal i “fervent defensor d’un estat limitat i eficaç, de la reforma educativa, de la lluita contra la burocràcia i les pràctiques monopolístiques i del combat contra el nepotisme al govern”.
Tot i que es presenta com a renovador, prové d’una de les dinasties polítiques de Grècia. El seu pare, Konstantinos, va ser primer ministre entre 1990 i 1993, i la seva germana Dora Bakoyannis, ministra de Cultura i alcaldessa d’Atenes (2003-2006), un càrrec que ara ostenta el seu fill, Kostas Bakoyannis. Tot queda en família. Sembla, doncs, que la tradició dels Papandreu, Karamanlis i altres cognoms que es repeteixen en les cronologies d’alts càrrecs no s’ha acabat a Grècia.
Si l’haguéssim d’encaixar en un dels perfils dels líders polítics europeus, l’analogia amb el president francès Emmanuel Macron és raonable. Diplomat en MBA a l’Escola de Negocis de Harvard i màster en relacions internacionals per Stanford, Mitsotakis també ha crescut al sector financer: va treballar al Manhattan Bank i a McKinsey a Londres, i a Grècia, al banc Alpha i al Banc Nacional.
15.000 funcionaris acomiadats
En la seva etapa de ministre d’Administracions Públiques (2012-2014), dins el govern d’Andonis Samaràs, Mitsotakis va acomiadar 15.000 funcionaris, un passat que vol deixar enrere amb promeses de rebaixes d’impostos i la recuperació dels salaris. Alhora, vol evitar la fuga de vot per la dreta, amb un posicionament patriòtic contra l’acord pel nom de Macedònia del Nord, un tema que encén l’orgull nacional dels grecs. Ningú recorda ja que la dreta, quan era al govern, havia plantejat solucions semblants.
L’artífex de la derrota de Syriza, però, tampoc vol fer olor de naftalina: el desembre del 2015 va votar a favor de les unions civils homosexuals, un tema que va fer sortir de polleguera la majoria de diputats de Nova Democràcia. Pescant vots a centre i a dreta, i amb l’esquerra fora de joc: així tornen les coses a la “normalitat” a Grècia.
