Portugal examina el govern d’esquerres

MadridNo han passat ni els 100 dies de gràcia de qualsevol nou executiu que Portugal torna avui a les urnes per decidir quin ha de ser el pròxim president de la República. Els comicis són el primer test electoral per al govern del socialista António Costa, investit gràcies al suport tant dels comunistes com del Bloc d’Esquerra (l’aliat portuguès de Podem). Però l’únic candidat de dretes, Marcelo Rebelo de Sousa, és el favorit en totes les enquestes. Li donen suport el Partit Socialdemòcrata (PSD) i els democristians de la CDS-PP, la coalició que va guanyar les eleccions legislatives de l’octubre passat però que no va aconseguir prou suports per governar. Ara, just dos mesos després de la investidura de Costa, és un candidat conservador el que pica a les portes del Palau de Betlem, cosa que podria interpretar-se com una derrota simbòlica del govern d’esquerres.

La principal incògnita és veure si De Sousa s’imposa ja en la primera volta. Per aconseguir-ho, cal que superi el 50% dels vots, un llindar que ultrapassa en la mitjana de tots els sondejos. La clau de volta tornarà a ser l’abstenció. En unes eleccions vitals per al futur del país com les legislatives de l’octubre, les primeres després del rescat de la troica i les retallades draconianes de l’ex primer ministre Pedro Passos Coelho, la participació només va ser del 55,9%, gairebé quatre punts per sota que el 2011. En les presidencials de fa quatre anys, ni la meitat dels electors van anar a les urnes, i el conservador Cavaco Silva va ser reelegit amb només un 46,6% de participació.

L’únic candidat que podria fer front a Marcelo Rebelo de Sousa és António Sampaio de Nóvoa, exrector de la Universitat de Lisboa. Però les enquestes apunten que també ho tindria difícil en la segona volta, prevista per al 14 de febrer. Com apunta l’editora de política del diari Público, Leonete Botelho, només podria ajudar-lo que aquella mateixa setmana es debaten al Parlament els nous pressupostos. El candidat socialista podria intentar posar De Sousa i Passos Coelho en el sac de les mateixes polítiques.

Però si una cosa ha sabut demostrar aquest extertulià [veure perfil] és que no combrega amb els principis dels dos grans partits de la dreta a Portugal. El PSD i la CDS-PP li han donat suport, però ell no ha recorregut a les seves sigles en cap moment. De fet, ha sigut una campanya en què s’ha presentat sol, mirant d’assegurar-se el vot de centre: sap que el més conservador ja el té.

Una figura de pes per a Europa

“Passos i Paulo Portas (CDS-PP) són un actiu tòxic per a Marcelo”, assegura Botelho. De fet, com a tertulià de pes, va mostrar-se neutral quan Costa va comunicar la seva intenció de tenir el suport de la resta de partits de l’esquerra per ser investit primer ministre. En cap moment va comprar les tesis del seu partit, que alertaven de la “il·legitimitat” del Partit Socialista i van arribar a posar en dubte que Cavaco acabés fent el pas per nomenar-lo i preferís convocar eleccions.

Per a l’editora de Público, De Sousa pot acabar sent la persona que “ajudi a bastir ponts en la bisectriu en què actualment està António Costa”. “Per una banda, els partits d’esquerres que li donen suport i, per una altra, Europa”, afegeix. No enfrontar-se a Brussel·les és, de moment, l’única línia vermella que ha posat el candidat conservador al govern d’António Costa, que ja va aconseguir que l’ortodox Partit Comunista portuguès renunciés a la seva lluita per sortir de la UE i que el Bloc d’Esquerra aparqués l’aposta per la reestructuració del deute.

Els socis europeus tremolen davant les noves polítiques socials de Costa, però Marcelo de Sousa ja ha garantit que donarà el vistiplau als pressupostos, sempre que mantinguin el compromís amb la reducció del dèficit que imposa la UE.

A. Sampaio da Nóvoa

L’aposta del primer ministre

António Costa, teòricament, no s’ha volgut mullar en aquestes eleccions. El Partit Socialista no ha fet campanya (oficialment) per cap candidat. Però bàsicament perquè les dues ànimes de la formació es presenten a les urnes. Aquest exrector de la Universitat de Lisboa és l’aposta personal de l’actual primer ministre i el que té més possibilitats d’intentar forçar una segona volta amb Marcelo Rebelo de Sousa. De jove va ser jugador de futbol professional i després actor. Home de fortes conviccions d’esquerres, no ha tingut problemes a parafrasejar Lula da Silva en els seus discursos com a rector.

Maria de Belém

L’exlíder socialista que no té el suport del partit

L’expresidenta del Partit Socialista (PS) portuguès forma part del corrent més crític amb António Costa, els que en el seu moment van considerar que el seu líder havia de fer un pas enrere després de perdre les eleccions i que s’havia de facilitar a la dreta que governés en solitari. Una espècie de Susana Díaz a la portuguesa. Durant tota la campanya ha hagut de trampejar escàndol rere escàndol. Unes travetes que els anomenats costistes no han tingut problemes per mantenir. Va ser ministra de Salut i té el suport de l’eurodiputada Ana Gomes, una de les veus més crítiques dins del partit.

Marisa Matias

L’ànima bessona de Pablo Iglesias

Si Pedro Sánchez va viatjar fins a Lisboa per reunir-se amb António Costa i escenificar la possibilitat d’un pacte d’esquerres a l’Estat, Pablo Iglesias va fer-ho la setmana passada per donar suport a Marisa Matias. La candidata del Bloc d’Esquerra a les presidencials ha sigut companya de files de Podem a Brussel·les, on és eurodiputada, i no ha dubtat a ajudar el partit lila en mítings tant a Madrid com a Barcelona. El Bloc no té el pes de Podem a Portugal, però s’ha convertit en un actor en potència després de ser el primer a reclamar un pacte a comunistes i socialistes.

M. Rebelo de Sousa

Un tertulià d’èxit de discurs moderat

Més de deu anys amb un peu en les principals tertúlies de la televisió portuguesa han convertit aquest catedràtic de la Facultat de Dret de la Universitat de Lisboa en el favorit per succeir Aníbal Cavaco Silva a la presidència de Portugal. Mentre els nou candidats restants, tot ells d’esquerres, s’han hagut d’esforçar a presentar-se en campanya, ell ja feia anys que entrava cada setmana a casa de cadascun dels votants. Però la clau de volta del seu discurs ha sigut intentar trobar l’equidistància entre l’actual govern d’esquerres i el de Pedro Passos Coelho. Tot i haver sigut president del PSD fa dues dècades, el gran partit conservador a Portugal, ha renegat de les sigles en campanya. L’oposició intentarà aconseguir la victòria, però De Sousa ja ha garantit l’estabilitat a António Costa mentre no faci enfadar Europa. Ha transmès que votar Marcelo és un win win.